Diari Més

Medi Ambient

El clam de l'ADF Muntanyes de Prades

Des de l'entitat alerten que l'abandonament del bosc pot tenir greus conseqüències

Mar Sisquellas Taixés  al poble de la Febró aquest mes d'agost.

El clam de l'ADF Muntanyes de PradesDiari Més

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Es preveu que aquesta tardor l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Muntanyes de Prades tindrà una nova presidenta. Es tracta de Mar Sisquellas Taixés, reusenca amb casa a la Febró, qui assumirà el càrrec després d'haver estat voluntària de l'entitat. Per davant, la Mar té el repte d'articular una xarxa local de protecció i vetlla del territori.

«A les Muntanyes de Prades estem una mica abandonats. Si passa res, el servei d'emergències més pròxim està a 45 minuts», explica. «Per tant, ens hem d'espavilar per tenir una xarxa de persones del territori, que se'l conegui i en pugui tenir cura», afegeix.

L'ADF Muntanyes de Prades sorgeix de la unió de tres pobles: Prades, Capafonts i la Febró, que van decidir sumar esforços i fusionar-se en un sol ens. Tots tres ajuntaments en són socis. També poden associar-s'hi persones que tinguin terres en aquest territori, i després hi ha la xarxa de voluntaris, formada per gent vinculada al territori. L'entitat es regeix per una junta, en la qual hi són presents els ajuntaments i un representant de cada poble.

Tot plegat, assenyala la Mar, és crucial per tal de garantir la gestió forestal de les Muntanyes de Prades, «que ha estat pèssima fins ara». La futura presidenta de l'ADF adverteix que tota la zona «és un polvorí» a causa sobretot de l'afluència de gent, centrada en punts com ara els Gorgs de la Febró: «Com que la gent que hi va veu que hi ha aigua, els visitants es relaxen, però els bombers ens han advertit que, si s'hi posa foc, el bosc cremarà fins a Poblet. I entremig hi som uns quants pobles. Trobem cigarretes per tot arreu, si no ha passat res, ha sigut de miracle».

Una crida als propietaris

La forta presència de visitants, sumada a l'extensa massa forestal derivada de l'abandonament del bosc, explica la Mar, són els dos factors que podrien desencadenar una desgràcia. Per evitar-ho, assenyala, caldria reduir la massa forestal, però, per aconseguir-ho, els caldria la complicitat dels propietaris de les terres. «I això és complicat, perquè molts no els coneixem. A més, hi ha molts propietaris que han heretat trossos de terra i ni ho saben». El problema afegit, avisa la Mar, és que «això anirà a més, perquè cada fil que no s'estiri ara es multiplicarà per tres d'aquí a uns anys, donant pas a un mosaic de propietaris que serà difícil d'identificar». És per això que la futura presidenta de l'ADF Muntanyes de Prades fa una crida a les persones que hi tenen terres perquè se sumin a l'Agrupació.

El pas següent, detalla la febronenca, seria elaborar un pla de gestió forestal i demanar les subvencions que els permetin tirar-lo endavant. I en aquest punt es troben amb un altre escull, perquè «hi ha tota una feina administrativa enorme, que no es pot assumir des del voluntariat». És per això que reclama que la gestió forestal a les Muntanyes de Prades «sigui la prioritat número 1», i des de la Diputació se'ls doti de recursos: «Hi hauria com a mínim un parell de llocs de treball, però aquest cost no es pot assumir des dels ajuntaments».

El problema de les plantacions de marihuana

A tot això s'hi suma un nou front, explica la Mar: «L'abandonament forestal de les Muntanyes de Prades, sumat a la nostra abundància d'aigua, també ha portat al territori les plantacions de marihuana. Això vol dir que hi ha gent armada i que te'ls pots trobar caminant pel bosc si entres accidentalment en una zona de plantació». De retruc, detalla, es produeixen robatoris a la zona i s'usen infraestructures d'aigua que serien essencials per al treball dels bombers. «Ho hem notificat als Mossos i als Agents rurals, però de moment tot segueix igual», explica.

Per tot plegat, la Mar Sisquellas assegura que és urgent poder començar a fer la gestió forestal de les muntanyes, tot i que adverteix que «s'ha de fer des del territori, amb persones que el coneguin i sàpiguen quines necessitats hi ha», evitant «la idea de gestió amb l'objectiu de crear economies al voltant de la terra».

tracking