x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
19.74 º
5.544 Km/h
Lourdes Martorell Bonet Alcaldessa de la Febró Societat
Lourdes Martorell en una imatge recent a la Febró.

«Hem de trobar la manera que els joves es quedin i que en vinguin d'altres»

Lourdes Martorell en una imatge recent a la Febró.

Diari Més

«Hem de trobar la manera que els joves es quedin i que en vinguin d'altres»

Lourdes Martorell és la primera alcaldessa de la història de la Febró, que amb una quarantena d'habitants, és el municipi més petit del Baix Camp

Actualitzada 12/09/2021 a les 20:28

La llista formada per Lourdes Martorell, Joan Carles Santos i Isidre Martorell (ALF-AM) va guanyar les últimes eleccions municipals a la Febró. Joan Carles Santos ha estat alcalde els dos primers anys de mandat i, aquesta primavera, n'ha pres el relleu Lourdes Martorell.

—La primera alcaldessa del poble. És una fita històrica.

—Sí. Quan fa dos anys vam assumir l'alcaldia amb el Joan Carles Santos vam decidir que ens partiríem el mandat. S'ha de normalitzar que les dones podem fer qualsevol feina. Aquesta és una qüestió que m'interessa especialment i volia visibilitzar-ho.

—Curiosament, a les Muntanyes de Prades hi ha moltes dones al capdavant dels ajuntaments: Lídia Bargas a Prades, Magda Seriol a Arbolí, i fins no fa massa Judit Giró a Capafonts. 

—I és molt bonic que sigui així. A  més, penso que les dones som molt de lideratges compartits.

—Parlant de lideratges compartits, a les Muntanyes de Prades es treballa des d'aquesta perspectiva?

—Sí. Nosaltres, per exemple, ho fem des de la mateixa alcaldia. Amb el Joan Carles Santos i l'Isidre Martorell fem la feina conjuntament. I després, com que som un poble petit, necessitem ajuntar-nos amb la resta. Però és una cosa, la d'anar conjuntament, en la qual ja hi crèiem. I la resta de pobles del voltant també tenen aquesta manera de fer. 

—Es podria pensar que, pel fet de ser un poble petit, hi ha poca feina en l'àmbit municipal.

—Al contrari. La gestió és la mateixa que en un poble gran (brossa, neteja, aigua, seguretat, etc.) però sense els recursos d'un poble gran. No tenim ni un brigada, així que moltes vegades ens toca fer les coses a nosaltres, tot i que quan cal, sempre hi ha qui ens ajuda, perquè som un poble molt col·laborador. Això, sumat a la pèrdua recent del nostre cap administratiu, suposa que haguem de dedicar-hi moltes hores. A més, la part administrativa cada cop és més gran, s'han de fer molts tràmits i buscar recursos i subvencions és molta feina. 

—A banda de la gestió del dia a dia, també estan impulsant tot de nous projectes. Per exemple, els itineraris interpretatius per posar en valor les coves de la Febró. En aquest projecte estan treballant amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). 

 —La col·laboració amb l'IPHES va començar ja amb l'anterior alcalde, Sergi Cotilla. Els investigadors hi tenen molt d'interès perquè han trobat evidències que aquesta zona era un corredor per a les poblacions nòmades. Això ja ho van treballar Salvador Vilaseca i Albert Prunera, i ara hi han trobat alguns jaciments molt interessants. 

—Un dels grans reptes dels pobles petits és atraure gent jove. 

—Nosaltres estem convençuts que no ho hem de vendre tot al turisme. El paisatge que veiem abans no era així, hi havia conreus. Al poble hi tenim dos joves que es dediquen a la terra i un pastor. Hem de trobar la manera que s'hi quedin i que en vinguin d'altres. Ja hem fet molta feina en aquest sentit, però encara no ha donat resultats. L'ideal també seria que hi hagués habitatges disponibles per a la gent que vulgui venir, aquesta és la lluita que haurem de fer després.

—És difícil portar gent si no hi ha cobertura de telèfon. Com està aquesta qüestió?

—És un desastre. Ara no hi ha cobertura per Movistar. Al principi creàvem una incidència cada cop que ens hi trobàvem, però ara ens diuen que han de rebre una queixa massiva d'usuaris. I no ens passa només a nosaltres, a Ulldemolins, a Arbolí i a Prades segons el dia també es troben sense cobertura d'alguna companyia. Ens han dit que la reposició d'aparells està prevista per al 2022, però ja veurem...  

—Parlem dels recursos naturals i del seu ús massiu, especialment en punts com els Gorgs. Quina és la seva posició respecte a l'allau de visitants? 

—En aquest punt els membres de l'equip de govern diferim una mica. Jo penso que la gent necessita sortir a la muntanya. Enguany hem contractat dues persones que durant tot l'estiu han estat fent d'agents cívics i ha anat molt bé. Ens expliquen que el visitant borde hi és, però la majoria de gent ha entès les coses quan els han advertit sobre la necessitat de respectar el bosc o les prohibicions d'accés.

Turisme, agricultura, economia, sostenibilitat… Quin model de poble volen, per a la Febró?

—El que el poble necessita és que hi vingui a viure gent i, per tant, hem de picar a totes les portes. Ara fa poc ens hem sumat al projecte del Banc de terres del Consell Comarcal… El model turístic de Prades no el veiem per al nostre poble, però aniria bé tenir algun establiment tipus fonda que ens portés gent, que vinguin grups a dinar, i així ens vagin coneixent. 

Temes relacionats
Comenta el contingut : «Hem de trobar la manera que els joves es quedin i que en vinguin d'altres»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes