El pantallisme i el desconfinament disparen la demanda d'un centre de menors amb addiccions a Aiguamúrcia

Des del centre calculen que ara a l'estiu els ingressos de menors augmentaran un 25%. «També hi ha moltes altes, sinó no tindríem places disponibles», explica Ramon Vila, responsable de l'àrea socioeducativa d'Amalgama7. «És una experiència que ens hagués anat molt bé a tots un cop a la vida», assegura. Principalment, i a grans trets, els problemes que presenten els joves són trastorns de conducta, de l'estat anímic i abús de de substàncies tòxiques.

Els ingressos: sense els pares durant quatre setmanes

Recuperant un antic hotel de luxe en desús, aquest centre terapèutic obert fa cinc anys està situat en un paratge aïllat de l'Alt Camp, dalt d'un turó al qual només s'hi accedeix per una carretera sinuosa. Abasta més de 100 hectàrees i una superfície total construïda de més de 3.500 metres quadrats. El cost mensual és elevat, però a les famílies els compensa saber que els fills fan teràpia, escola i esport en un entorn protegit que gaudeix d'instal·lacions pròpies d'un ressort.

L'estada mitjana dels ingressos sol ser de 8 mesos. Hi ha menors dels 14 als 18 anys d'arreu de l'estat espanyol i també internacionals. Davant l'alta demanda, Amalgama7 obrirà al setembre un nou centre a Madrid, d'on provenen molts residents. Sovint els menors arriben sense saber on van però acompanyats dels pares amb els quals no hi tindran cap contacte físic fins al cap de quatre setmanes, més enllà d'enviar-se cartes. Joves que han passat pel mateix trànsit els donen suport.

«Vull tornar a estar amb la família, no vull el mòbil»

«Vull tornar a veure la meva família, no pas el mòbil». En una teràpia de grup a la qual ha tingut l'accés l'ACN, els joves confessen la seva addicció a les pantalles i que això els aïllava del seu entorn més pròxim, però que ara se n'han adonat que estimen i enyoren els seus familiars. El confinament per la covid-19 ha precipitat aquesta addicció, que sovint va acompanyada d'una baixada en el rendiment escolar i de maltractament als pares. En aquest centre els menors, que cursen ESO, batxillerat, cicles i la selectivitat, el percentatge d'aprovats és superior al 75%.

Un servei amb vocació pública

Can Ros es defineix com una clínica, una escola i una casa de colònies alhora, una combinatòria manifestament cada cop més necessària. «Aquest servei hauria de ser públic», afirma el doctor Royo. «Tenim molta vocació de pública: oferim una part de places tutelades amb la DGAIA, però també en tenim de concertades amb altres comunitats com Aragó i Andorra, i tant de bo en tinguéssim amb el Departament de Salut de la Generalitat; creiem que seria important que aquest tipus de recurs s'oferís des de la sanitat pública», conclou el director clínic d'Amalgama7.