Trenta nou pobles de Tarragona, entre els 200 amb risc de despoblament

Trenta-nou municipis de la demarcació de Tarragona es troben entre els dos-cents pobles catalans que se situen en les zones més crítiques de despoblament i on calen mesures urgents per frenar-lo i fomentar-ne la diversificació i desenvolupament econòmic, segons un estudi de la Universitat de Lleida on s'analitzen diversos índexs de relleu generacional al món rural els resultats del qual fa públics la Comunitat CO Rural.

Segons l'estudi, les dades analitzades constaten que hi ha 200 municipis catalans en situació crítica de despoblament i, tot i que els de més risc es concentren, majoritàriament, a les comarques del Pirineu i el Pre-Pirineu com els Pallars, el Solsonès, l'Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà, també és especialment alt a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, on els municipis més afectats es troben a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. A les Terres de l'Ebre, destaquen la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. En general, es tracta de municipis un volum de població molt baix i amb unes perspectives de futur extremadament negatives pel que fa al creixement vegetatiu, unes conclusions que s'extrauen d'acord amb els resultats de dos índexs: el de reemplaçament i de Potencial de Creixement. El primer indica que la mitjana catalana és d'1,15 persones entre 30 i 44 per cada persona entre 50 i 64 anys. Segons les conclusions, existeix una dicotomia est-oest de Catalunya, la major part de municipis de la part oriental mostren un predomini d'adults joves, mentre que a l'oest les situacions són diverses amb indicadors positius a les capitals comarcals però amb valors més baixos en zones perifèriques com a la zona de contacte entre Lleida i Tarragona i el Prepirineu lleidatà.

D'altra banda, l'Índex de Potencial de Creixement es basa en una comparació doble de generacions més joves respecte a les generacions amb més edat. Al conjunt de Catalunya se situa per sota d'1 (0,78), fet que marca en l'àmbit de potencial de creixement per població autòctona una tendència cap a la pèrdua de població. Els municipis amb indicadors més baixos s'ubiquen en zones perifèriques (la zona de frontera entre les demarcacions de Lleida i Tarragona, la zona de contacte entre comarques prepirinenques, pirinenques, etc.) fet que remarca que les dificultats ja han arribat als municipis allunyats dels grans centres d'activitats i dels grans eixos viaris.

Els quaranta municipis que es troben entre els 200 amb més risc de despoblament són: Conesa, Pradell de la Teixeta, la Palma d'Ebre, Bellmunt de Priorat, Gratallops, Poboleda, Rocafort de Queralt, Pont d'Armentera, Bot, Godall, Querol, Ginestar, Ulldemolins, Mont-ral, Caseres, Fatarella, Cabacés, Vilaplana, Mas de Barberans, Vilabella, Vilalba dels Arcs, la Torre de l'Espanyol, Arnes, Blancafort, la Riba, Corbera d'Ebre, Vimbodí i Poblet, Vinebre, Barberà de la Conca, Vilaverd, la Galera, Torroja del Priorat, Paüls, Masroig, la Febró, Capçanes, Miravet, Flix i Alfara de Carles.

L'estudi conclou que bona part del territories troba en un procés de terciarització de l'economia, que l'any 2019, abans de la pandèmia, comptava amb més del 78% dels llocs de treball ubicats dins el sector terciari. En els casos més importants semblen mostrar una certa crisi del sector turístic en determinades zones de muntanya que sembla ja arribar al seu límit.