El programa té com a objectius reivindicar la història i la identitat pròpies del judaisme a Catalunya, valorar el seu patrimoni material i monumental, i promoure la cultura i el turisme relacionat amb aquest llegat. En concret, la iniciativa preveu inventariar tot el llegat judaic a Catalunya, integrat per patrimoni arqueològic i arquitectònic (calls, sinagogues i oratoris, banys rituals, forns i cementiris); material (objectes personals, inscripcions hebraiques, objectes rituals i pedres tombals); gràfic (imatges pictòriques, caricatures, cal·ligrafies i detalls artístics); documental (en hebreu, en llatí i en català); intel·lectual (autors i obres) i per patrimoni contemporani (comunitats jueves medievals i modernes i expedients de frontera).
Reunió amb quinze municipis
La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, acompanyada de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, s'ha reunit telemàticament amb representants d'una quinzena de municipis per presentar-los el programa. A la trobada hi han assistit alcaldes i representants de l'àrea de cultura dels ajuntaments de Barcelona, Balaguer, Besalú, Castelló d'Empúries, Cervera, Girona, Lleida, Montblanc, Santa Coloma de Queralt, Puigcerdà, Tàrrega, Tarragona, Tortosa, Valls i Vic.
Ponsa ha destacat que Catalunya té un «important patrimoni» lligat a la presència històrica del judaisme que mereix ser valorat i donar-lo a conèixer «com a recurs patrimonial, social, educatiu i de desenvolupament econòmic». La consellera ha reivindicat les aliances establertes per tirar endavant aquest programa i ha subratllat la importància d'una acció decidida i coordinada pel departament amb el món local i l'Institut d'Estudis Nahmànides per protegir, mantenir i difondre aquest patrimoni.