Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
27.12 º
9.36 Km/h
Salvador Blade Manuel President de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) a Tarragona Agricultura i ramaderia
Salvador Blade es dedica a la cirera, l'ametlla i l'oli.

«Amb la crisi sanitària els preus de la fruita dolça han sigut més correctes»

Salvador Blade es dedica a la cirera, l'ametlla i l'oli.

Cedida

«Amb la crisi sanitària els preus de la fruita dolça han sigut més correctes»

Salvador Blade, agricultor de trenta anys que viu a Miravet, s’acaba de convertir en un dels presidents més joves de les organitzacions agràries

Actualitzada 05/07/2020 a les 21:23

—Vostè és el pagès més jove de la JARC. Hi ha prou relleu generacional, al sector?
—Pagesos menors de trenta anys n’hi ha molt pocs. No hi ha gaires joves que vulguin incorporar-se al sector, si no és per continuïtat familiar. Fer una emprenedoria és molt difícil, perquè hi ha pocs ajuts. Les inversions són de llarga durada i, evidentment, la gent jove no podem esperar. La majoria de productors tenen de seixanta anys en amunt. Tot cau en mans d’empreses que tenen inversions en la terra, l’agricultor professional autònom està desapareixent.


—De quina manera es podria revertir, aquesta situació?
—Tot passa pel preu del fruit. La gent no va al sector agrícola perquè no sap el preu que cobrarà per la fruita, ni si la cobrarà. Cobres el que sobra: tu pagues la fruita a la botiga, cobra el de la botiga, després el camioner, després l’intermediari i el que sobra és el que va a l’agricultor. Moltes vegades aquests preus estan per sota del preu de cost.

—Aquest és un problema històric del sector. Què planteja vostè que caldria fer?
—Dins de la JARC estem treballant en aquesta qüestió. La COAG sí que està d’acord en el fet que es faci una llei de la cadena alimentària, però dins de la JARC hi ha diferents caps sectorials que no estan d’acord en algunes parts d’aquesta llei i estem debatent com ens hem de posicionar.

—Anar tots a l’una seria important.
—És complicat, perquè antigament ja hi havia les cooperatives i moltes han acabat fent fallida. El que sí que hi ha d’haver és la conscienciació que cal comprar al poble o al poble del costat. No pot ser que aquí tinguem les taronges de Xerta o Benifallet i al súper les comprem de Sud-àfrica. El mateix govern és qui provoca que els tarongers s’estiguin abandonant, perquè el producte de fora moltes vegades ni tan sols compleix una normativa que a nosaltres sí que se’ns exigeix. No pot ser que les taronges de l’altra punta de món siguin més barates que les d’aquí.

—Vostè acaba d’assumir la presidència del JARC. Quines seran les seves línies de treball?
—He assumit el càrrec amb dues idees: potenciar l’agricultura entre els joves i tenir un preu just. No ens volem fer rics, però sí intentar viure millor. Portem uns anys que la fruita, que és el que jo tinc més tractat, no dona per viure. Hi ha un any bo i tres de dolents. I com que el nostre producte es fa malbé, o el vens o te’l quedes, així que l’has d’acabar venent al preu que sigui.

—El sector també és rellevant per a l’equilibri territorial i social del país.
—Li puc explicar que jo soc Tècnic superior forestal, i per tant he estudiat les masses forestals a l’escola de Bellissens de Reus. Els últims anys la massa forestal està creixent, perquè l’agricultura contribueix al control d’aquest creixement. També és un factor contra el despoblament. Si el que volem és que tots acabem vivint a les capitals, anem pel camí correcte, perquè si seguim així, d’aquí a uns anys hi haurà quatre ciutats i els seus voltants. Hem d’intentar que les zones menys poblades, com el lloc on jo visc, en què som quaranta mil persones en tres comarques, no acabin quedant buides. Ara, amb la crisi de la COVID-19, s’ha notat que els preus de la fruita dolça han sigut més correctes. Prova que, en baixar l’exportació i quedar-nos amb el producte del país, el preu millora.
Temes relacionats
Comenta el contingut : «Amb la crisi sanitària els preus de la fruita dolça han sigut més correctes»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes