Confinament en la clausura: els monjos del monestir de Poblet

La vida dels monjos de clausura de l’orde cistercenc és la mateixa a l’interior del Monestir de Poblet, tot i l’Estat d’Alarma decretat el passat diumenge. Les portes, això sí, romanen tancades de bat a bat des de dissabte i, a les antigues parets de l’edifici on viu la comunitat de l’orde cistercenc, ja no ressona el lleu rumor dels grups de turistes i les explicacions dels guies que els condueixen per les dependències visitables del monestir. Alguna cosa més ha canviat en les rutines de la norma de l’ora et labora, la qual regeix els dia a dia dels monjos. Els 27 religiosos estan aplicant les noves regles de distanciament social que es duen a terme al carrer arran de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.

«Les mesures les vam prendre ja dissabte. Vàrem l’hostatgeria, ja que es van cancel·lar totes les reserves i vàrem deixar de celebrar l’eucaristia amb els fidels. Vam estar pensant què fer amb les visites turístiques, però tot seguit el govern va decretar el confinament i es va tancar el monestir», explica el Pare Abat de Poblet, Octavi Vilà. Mantenen, això sí, una capella externa oberta «per si algú necessita parlar o confessar-se», diu.

El més jove dels vint-i-set monjos té trenta-set anys i, el més gran, noranta-quatre. La mitjana d’edat és de més de seixanta anys i, per tant, població de risc davant l’amenaça del COVID-19. «Intentem, dins de les nostres possibilitats, que els més grans estiguin protegits al màxim. Tenim una infermeria i quatre habitacions preparades per dur a terme l’aïllament si algú resultés infectat. Però, a hores d’ara, no ha estat així. Hi ha algú constipat, però és un refredat comú i estem en contacte amb el Centre d’Assistència Primària de l’Espluga de Francolí. Així i tot, evitem el contacte i, entre nosaltres, mantenim ara la distància mínima d’un metre i mig», explica Vilà.

Aquest distanciament es manté en els moments en què la comunitat comparteix espais. «Continuem celebrant l’Eucaristia, però no ens donem la Pau. No bevem del calze, sinó que hi mullem el pa. Els moments que compartim es produeixen durant la pregària i els àpats. La resta del dia cadascú fa la seva feina i, com a molt, poden ser dos els monjos que facin un treball concret», detalla el Pare Abat de Poblet.

Els monjos no neguen que es consideren «uns privilegiats». «Evidentment disposem de molts metres quadrats per moure’ns», diu Vilà.

La clausura no és un obstacle per estar al dia sobre l’actualitat i tot el que succeeix més enllà dels murs del Monestir de Poblet. La comunitat cistercenca disposa de televisió, tot i que no la fa servir gaire, i els monjos tenen accés a Internet a través dels seus ordinadors. «Estem informats de tot el que està passant. Mirem com pugen les estadístiques dels afectats al web del Departament de Salut i a la d’altres institucions, també rebem informació de l’Arquebisbat de Tarragona o de l’orde», afirma Vilà. Reconeix que el COVID-19 i l’estat de confinament de tot el país és també el principal tema de conversa dins del monestir.

Tanmateix, per pal·liar la preocupació envers l’estat dels seus familiars «hem intensificat una mica més la comunicació amb ells». De fet, la família d’un dels monjos viu a Igualada, un dels municipis en total aïllament, on es concentra un dels principals focus de contagi a Catalunya.

«Volem que la gent sàpiga que estem pensant i pregant molt pels afectats. Demanem superar aquesta situació amb el mínim de costos humans i de qualsevol altra mena. Ens sentim molt a prop», afegeix Vilà.

Darrere de les portes tancades del Monestir de Santa Maria de Poblet, els monjos continuaran mantenint les noves normes de distanciament social fins que el coronavirus deixi de ser una amenaça. Mentrestant, cada dia a les dotze del migdia –l’hora de l’Àngelus–, fan sonar les campanes per convidar a pregar les persones que estan confinades a casa, una iniciativa de la Conferència Episcopal Espanyola que es fa a moltes esglésies d’arreu del país mentre duri l’alarma sanitària pel COVID-19.