Diari Més
Francesc Domingo

Gerent del Consorci Prouniversitari de l'Alt Camp i la Conca de Barberà

Educació

«Sempre hem treballat per evitar les aglomeracions que hi ha a Barcelona»

Els dies 12 i 13 de març se celebrarà a la Sala Kursaal de Valls una nova edició de l’Espai de l’Estudiant, una iniciativa que arriba a la 20a edició

Francesc Domingo a la seu del Consorci, que és una secció de l'Institut d'Estudis Vallencs.

«Sempre hem treballat per evitar les aglomeracions que hi ha a Barcelona»Olívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—L’Espai de l’Estudiant, organitzat pel Consorci Prouniversitari, fa 20 anys plenament consolidat. Com van ser els inicis d’aquesta iniciativa?

—Quan es va crear la URV, nosaltres vam crear el Consorci, que estava format per empreses, institucions i entitats. Era l’any 1992. Després, el consorci es va dissoldre, però com que la marca ens agradava, se la va quedar l’Institut d’Estudis Vallencs, i ara n’és una de les seves seccions. Teníem una oficina on rebíem moltes consultes de gent de la zona, que ens preguntava pels plans d’estudis i les universitats. Després d’uns anys d’anar a Barcelona a buscar tota aquesta informació i tornar carregats com burros, vam decidir muntar l’Espai de l’Estudiant. La proposta va agradar al Consell Interuniversitari de Catalunya i també a l’Ajuntament de Valls, que de seguida ens va oferir el Kursaal.

—El que va començar com un servei d’àmbit local s’ha acabat convertint en el segon certamen d’aquestes característiques a Catalunya, després del Saló de l’Ensenyament de Barcelona. Com ha estat aquesta evolució?

—El primer any vam tenir més de vint expositors, però només el vam obrir als alumnes de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. El segon any el vam obrir a estudiants de tot el Camp de Tarragona, però va coincidir amb una vaga d’estudiants, i un dels dies va quedar pràcticament buit. Però a partir del tercer any ja vam anar agafant el ritme, i s’hi van anar apuntant més centres. Fins arribar a l’edició d’enguany, en què tenim seixanta expositors i seixanta-dos centres que vindran a visitar-nos des de les Terres de l’Ebre, el Penedès, el Priorat i el Camp de Tarragona.

—De quina manera s’ha concebut, l’Espai de l’Estudiant de Valls?

—La nostra idea sempre ha sigut que no hi hagués les aglomeracions que et trobes a Barcelona, i que l’atenció pugui ser personalitzada. Això ho aconseguim esgraonant les entrades des de les nou del matí fins a les dues del migdia. L’objectiu és no quedar col·lapsats. D’aquesta manera, els estudiants no tenen la sensació que hi ha tanta gent que no poden preguntar perquè no arriben mai a l’informador. També vam néixer amb la voluntat d’acostar tota aquesta informació a la Catalunya Sud, oferir aquest servei i que no calgués anar a Barcelona. D’altra banda, estem molt contents que es faci a Valls, no anirem a Reus ni a Tarragona, les universitats se senten molt còmodes aquí, i el tracte és molt de tu a tu.

—Aquests vint anys de vida els han permès copsar com han evolucionat les ofertes formatives i també els interessos dels estudiants?

—Sí. El que ha crescut més és la formació professional. En l’àmbit de les universitats, per descomptat, cada vegada hi ha més ofertes i més carreres, però els centres són els mateixos que al començament. Però en els centres de secundària s’ha vist com l’oferta i la demanda creixien moltíssim, i de fet els mateixos centres es mostren molt interessats a poder venir i ensenyar el que fan.

—L’Espai també ofereix oferta complementària?

—Sí, tenim per exemple el Consell Interuniversitari, que engloba totes les universitats de Catalunya, i que ofereix informació sobre els centres, les notes de tall, les beques, etc. També hi ha estands d’allotjaments de tot Catalunya. I, en el cas de secundària, el departament d’Educació té un estand on orienta els alumnes amb una atenció personalitzada, segons els seus interessos.

—Com han celebrat aquest 20 aniversari?

—Vam fer un acte de reconeixement a les entitats i institucions que hi han sigut des del primer moment, i en especial a dues persones: Xavier Salat, que va ser molts anys president de l’Institut d’Estudis Vallencs, i qui ens esperonava quan feia falta (perquè això sempre ho hem muntat entre dos o tres), i a Jesús M. Prujà, que ens va donar molt de suport en les ocasions en què les universitats han tingut dubtes.

tracking