Les diferents organitzacions recorden que les explotacions ramaderes s'abasteixen de fonts particulars, mitjançant inversions i recursos propis, i assenyalen que han hagut d'invertir una gran quantitat de recursos econòmics per reduir i millorar l'eficiència del consum d'aigua i la gestió de les dejeccions. En aquest sentit, recalquen que el nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes aprovat pel Govern «ha establert una de les normatives més exigents de l'àmbit mundial, que millorarà en gran mesura la qualitat de les aigües però que suposa un gran impacte econòmic per al sector».
Els integrants de la plataforma entenen que un nou impost «no revertiria en cap millora addicional per al medi ambient, però en canvi, gravaria encara més un sector sotmès a través de diferents mesures i normatives a una gran pressió fiscal i econòmica».
Així mateix, posen de relleu que porten mesos treballant per traslladar els arguments del sector ramader en relació amb el cànon per a usos ramaders, tant amb diferents entitats o organitzacions, com amb els grups parlamentaris, feina que, asseguren, continuaran fent per tal d'evitar «un perjudici al sector».