Les 39 normes del bon veí d'Ascó

Un 6 de febrer de 1520, el Notari Reial Janot Pellicer escrivia els Ordenaments de la Vila d’Ascó. Aquell document recollia trenta-nou preceptes que van ser ordenats pels Jurats i Prohoms de la Vila, amb el consentiment del comanador d’Ascó, Fra Martí de Lanuça, de l’orde de l’Hospital.

Els Ordenaments no eren altra cosa que una sèrie de normes o disposicions per afavorir el bon funcionament de la comunitat, i tractaven aspectes relacionats amb el comerç, l’agricultura o el folklore, entre altres.

Coincidint amb els 500 anys dels Ordenaments d’Ascó, el consistori local ha decidit dedicar tot aquest any a recordar, difondre i mostrar aquesta documentació i el seu contingut. Si bé els documents originals no es conserven, se’n conserva una transcripció datada del 1727, que l’estudiós Carmel Biarnés (Ascó, 1928-1992) va recuperar i publicar. L’investigador asconenc explicava que aquestes ordenances eren «un clar exponent de convivència cívica», destacant el fet que van ser redactades «pels representants del mateix poble, en benefici de tots i amb el consentiment del Comanador, senyor feudal».

Tal com recull el treball de Biarnés, els Ordenaments d’Ascó detallaven aspectes relatius al comerç, com ara la normativa per vendre determinats aliments i els impostos que arrossegava cada producte. En l’apartat dedicat a l’agricultura, s’hi detallaven normes específiques per a la conservació dels camins o a quina distància de la vila calia enterrar els animals morts per tal d’evitar molèsties als conciutadans. Pel que fa a la convivència entre veïns, les Ordenances detallaven una sèrie de normes imprescindibles per al bé comú, com ara l’obligació d’escombrar els carrers quan es demanés, la prohibició de no passejar-hi aviram ni vaques ni, encara menys, aviar-hi els porcs, o la prohibició de tenir torretes amb flors als balcons per prevenir possibles accidents. Tal com exposa Carmel Biarnés, el document també feia una sèrie d’advertències curioses, com ara l’avís que cap dona casada o vídua podia sortir al carrer descalça, sense vel al cap ni pentinar-se a la via pública, o el que afirmava que cap home podia fumar pels carrers. En l’àmbit del folklore, una altra norma curiosa era la prohibició que qui ballés en balls públics portés els cabells lligats, ja fos fadrí o casat.

En total, les Ordenances que es coneixen i que han estat estudiades per l’asconenc recullen trenta-nou normes, tot i que Biarnés adverteix que potser la llista original era més extensa: «Finalitza a l’article 39, a mitja pàgina i sense el punt final acostumat, cosa que ens indica que la transcripció no és completa», escriu en el seu estudi.

Des de l’Ajuntament d’Ascó s’ha explicat que el programa de les activitats commemoratives de l’efemèride es presentaran a finals de març. De moment, però, ja se n’ha presentat el logotip, que ha estat ideat pel veí d’Ascó i historiador Felip Fucho.