x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.61 º
11.16 Km/h
Tribunals
Cèsar Puig, en una imatge d'arxiu, seu a la banqueta dels acusats a l'Audiència Nacional

Cèsar puig, valls

Cèsar Puig, en una imatge d'arxiu, seu a la banqueta dels acusats a l'Audiència Nacional

Cèsar Puig: «No contemplo una altra cosa que no sigui l'absolució»

Comença el judici contra l’exdelegat del Govern a Tarragona i Trapero pels fets d’Economia i l’1-O

Actualitzada 20/01/2020 a les 08:26

L’advocat vallenc i ex–secretari general d’Interior de la Generalitat entre els mesos de juny de 2015 i octubre de 2017, serà jutjat a partir d’avui dilluns a l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, acusat del suposat delicte de rebel·lió, junt amb el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero i l’exdirector del cos, Pere Soler, i de sedició a la intendent Teresa Laplana. Els presumptes delictes haurien estat comesos en els fets del 20 i 21 de setembre del 2017 durant el registre de la Conselleria d’Economia i a la jornada del referèndum de l’1-O. Puig, actual director general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica del Gabinet Jurídic de la Generalitat i exdelegat del Govern a Tarragona entre els anys 2000 i 2004, va manifestar a aquesta redacció que «no contemplo una altra cosa que no sigui l’absolució». «No hi ha cap mena d’indicis de rebel·lió ni de sedició», va afirmar.

La fiscalia manté la imposició a Puig d’una pena d’11 anys de presó. «M’atribueixen competències que no tenia, ja que diu que –com a secretari general d’Interior– exercia el comandament dels Mossos», la qual cosa «no es correspon amb l’estructura jeràrquica». En aquest context, Puig va recordar que als exconsellers de Justícia i Governació, Carles Mundó i Meritxell Borràs, respectivament, jutjats pel Tribunal Suprem, van ser sentenciats al pagament d’una multa de 60.000 euros i a un any i vuit mesos d’inhabilitació, segons la sentència que es va fer pública el 14 d’octubre de l’any passat. Puig va remarcar que als dos exconsellers, «als quals els desitjo el millor», la fiscalia «els demanava set anys de presó i a mi 11». «No té cap explicació que a nosaltres ens demanin una pena més alta», va comentar l’advocat vallenc.

Puig confia en el fet que el canvi de Govern a l’Estat i la sentència del Tribunal Suprem del passat octubre no influeixin en el veredicte del seu cas, que també ho és el de Trapero, Soler i Laplana. «No m’agradaria que tingués alguna influència, ja que voldria dir que la Justícia no es mou pels seus paràmetres sinó per altres», va dir. «Fa trenta anys que exerceixo l’advocacia i penso que la Justícia ha de ser independent i neutral», va apuntar Puig, qui les pròximes setmanes estarà pendent de tot el que succeeixi a l’Audiència Nacional.

El ministeri públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu «ineficaç» de l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.

El ministeri públic entén que Trapero, Puig i Soler són càrrecs subalterns i per això, com que la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys, la fiscalia es decanta per la franja baixa. No obstant això, podria modificar la qualificació a l’inici o al final de la vista oral, ja que el Tribunal Suprem va descartar la rebel·lió per als líders del procés. En aquesta causa l’única acusació l’exerceix la fiscalia, ja que no hi estan personats ni l’Advocacia de l’Estat ni Vox, formació política que sí ho estava al Suprem.

En l’escrit, s’acusa Cèsar Puig de facilitar informació i alertar de l’actuació d’altres cossos policials de l’Estat desplegats a Catalunya per l’1-O, mentre que de Pere Soler determina que va donar «cobertura i protecció» a les persones implicades en l’organització del referèndum. També s’acusa Trapero, Puig i Soler de bastir una estratègia per «aparentar» que estaven donant compliment a les ordres d’aturar el referèndum. «Van elaborar un pla fraudulent, deliberadament ineficaç», recull l’escrit. A més, els retreu que, amb la seva actuació, van fer que la resta dels agents del cos no actuessin i van promoure «la inacció i la deixadesa de funcions».

Per altra banda, en l’escrit s’apunta que la resistència als col·legis electorals es preveia que fos pacífica però «amb vocació d’oposició i resistència contundent». També els acusen d’haver creat un sistema de comunicacions paral·lel al marge dels canals oficials per compartir informació i, en alguns casos, de moviments dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil».

Temes relacionats
Comenta el contingut : Cèsar Puig: «No contemplo una altra cosa que no sigui l'absolució»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes