Diari Més
Rosa Maria Fusté

Directora de la Biblioteca Josep Salceda i Castells de Cambrils

Cultura

«Ara tot és més accessible i hem d'ensenyar a destriar el gra de la palla»

El pròxim 24 de gener a les sis de la tarda la Biblioteca de Cambrils celebrarà la festa del 23è aniversari de la seva apertura

La directora de la Biblioteca, el passat dijous, a Cambrils.

«Ara tot és més accessible i hem d'ensenyar a destriar el gra de la palla»Olívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Voste va conèixer la biblioteca de fa vint anys?

—Treballo a la biblioteca des de l’inici, el 1997, tot i que la meva història amb Cambrils és més llarga. Vaig venir quan encara hi havia la biblioteca de la Fundació La Caixa, per cobrir una vacant. Era el 1986 i, per tant, fent de bibliotecària a Cambrils hi porto tots aquests anys. He tingut generacions que venien de petits i ara porten els seus nens. A més, professionalment em considero una persona afortunada, perquè he viscut molts canvis.

—En què han consistit, aquests canvis?

—Jo diria que l’esperit de la biblioteca és el mateix ara que abans. Treballem per ser un espai on l’usuari es pugui informar, formar i gaudir de productes pensats per al seu oci. Som un equipament públic amb les portes obertes a tothom, sense ideologia, per acostar la cultura i la formació. Quan vam inaugurar, ara fa vint-i-tres anys, això potser es veia més clar, perquè les fonts d’informació eren més tangibles: teníem les enciclopèdies, els mapes, les biografies… Ara tenim Internet, tot és accessible des del mòbil, i la nostra funció és ensenyar a destriar el gra de la palla. També oferim la plataforma de préstec digital eBiblio. Al principi, la gent era una mica reàcia a fer-la servir, però en l’últim any hem notat un increment molt notable d’usuaris.

—Quin és el perfil d’usuaris de la biblioteca?

—És variat i canvia en funció de l’estacionalitat. A l’hivern el públic és cambrilenc i també tenim molt de públic familiar. Però, quan comença la temporada d’estiu, rebem molts visitants de segones residències o que venen a fer una estada i volen fer ús de la biblioteca. També hi ha molt jove universitari que està a l’apartament amb la família i ve als matins, perquè hi troba un espai còmode, amb silenci i on es pot treballar.

—Aquest perfil d’usuari els condiciona d’alguna manera la selecció del fons bibliogràfic?

—El fons l’escollim en funció de les demandes del públic i també de les necessitats que detectem en allò que anomenem el fons de prestatgeria. D’aquest, el que surt més és el fons de ficció, que suposa al voltant del 65% dels préstecs. Però, a banda, també hi ha el que anomenem les matèries, que inclouen guies de viatges, llibres de matemàtiques, de dret, informàtica, biografies, etc. Tot aquest fons té un préstec més limitat i, si només ens baséssim, en els criteris de demanda, l’hauríem de deixar de banda. El que fem, en canvi, és anar-lo actualitzant cada any.

—El nombre de novetats editorials de ficció és colossal. Com fan la selecció?

—Per començar, he de dir que els bibliotecaris i bibliotecàries solem ser gent lectora. Després, també ens fixem en els premis, tot i que ja sabem que al darrere d’alguns hi ha grans campanyes de màrqueting, però a priori haurien de ser una garantia. Una altra guia són les crítiques que es publiquen en revistes especialitzades, com també ho són els llibreters de confiança que fan la feina que ha de fer un bon llibreter, que és aconsellar i suggerir. Per sort, a Cambrils tenim molt bons llibreters de confiança. I entre els usuaris de la biblioteca comptem amb gent molt lectora que també ens fa suggeriments.

—Què ens diuen les xifres, quant al volum de préstecs? Ens serveixen per valorar si és cert allò de que ara ja no es llegeix tant com abans?

—Quan, fa uns deu anys, vam ampliar l’horari de la biblioteca, vam tenir un boom, doblant la quantitat de visitants i multiplicant els préstecs. Ara, els visitants han anat baixant, però hem de tenir present diversos condicionants. Per exemple, el que comentava abans, la biblioteca ja no és la principal font d’informació. En paral·lel, a Cambrils s’han obert altres espais, com l’Ateneu Juvenil, i això ha fet que els usuaris quedin més repartits. Pel que fa al préstec, hi ha un factor que també cal considerar, i és que, fa vint-i-tres anys, l’usuari agafava un llibre i el podia tenir quinze dies. Ara, pot emportar-se trenta documents, trenta dies. Això augmenta el període d’espera, i hi ha qui no vol esperar tant. De tota manera, el préstec ha augmentat en els últims anys, el 2018 estàvem sobre els quaranta-nou mil documents prestats, i el 2019 hem arribat als cinquanta mil.

—Quin diria que és el punt fort de la Biblioteca de Cambrils?

—L’equip que hi treballa. Tots tenim molt clar que som un equipament de servei públic, i el que tenim al davant és la satisfacció de l’usuari. Intentem estar molt atents a les seves demandes i detectar les seves necessitats. És evident que la satisfacció òptima, del 100%, que és la que ens agradaria oferir, no és possible, perquè tenim limitacions. Si, per exemple, busques una biblioteca silenciosa, no la podem oferir, perquè quan hi ha activitats a la sala infantil, se sent el soroll. Però hi estem treballant.

tracking