x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.32 º
42.48 Km/h
Cultura
La biblioteca de l'INS Comte de Rius, en una imatge d'arxiu.

El Camp de Tarragona, a la cua en nombre de biblioteques per habitant

La biblioteca de l'INS Comte de Rius, en una imatge d'arxiu.

El Camp de Tarragona, a la cua en nombre de biblioteques per habitant

Els equipaments de la demarcació també són els que tenen menys accés a Internet

Actualitzada 10/12/2019 a les 21:29

Les dades reflecteixen el dèficit de biblioteques al Camp de Tarragona. Segons l’Idescat, fins al 2018, per cada 10.000 habitants només hi havia 1,3 biblioteques, una xifra que fixa aquestes comarques com les terceres per la cua després de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (0,9) i el Penedès (1). Les més ben posicionades en aquest rànquing són el Priorat, la Terra Alta, la Conca de Barberà i la Ribera d’Ebre, però precisament són les que disposen de menys centres.

Del total de 850 biblioteques que l’Idescat registra a Catalunya, 124 pertanyen a la demarcació, una xifra similar a la de 2016, quan es va fer el darrer estudi. La zona on creix més el nombre d’espais és a les Terres de l’Ebre –que passa de 43 a 47–, mentre que en nombres absoluts i seguint la divisió marcada per l’Institut d’Estadística de Catalunya el Camp de Tarragona se situa en quarta posició (66) per sota de l’Àrea Metropolitana (425), les Comarques gironines (101) i Ponent (74) i al mateix nivell que les Comarques Centrals. En canvi, tant el Penedès (47) com  les Terres de l’Ebre se situen a la cua, només per sobre de l’Alt Pirineu i Aran.

Per comarques, la que té un índex més baix d’equipaments és el Baix Camp, amb 0,9 per cada 10.000 veïns, no gaire lluny del Tarragonès i el Baix Penedès (1,1), mentre que la que el té més alt és la Ribera d’Ebre (4,6). Tot i que la Ribera d’Ebre disposa d’una xifra molt semblant a la del Priorat o la Terra Alta, aquestes dues darreres juntes no arriben a la quantitat de centres (4 i 5) amb què compta la Ribera d’Ebre (10). És la quantitat de població empadronada a cadascuna d’elles la que acaba marcant la proporció.

Internet
L’estadística de l’Idescat aporta altres valors, com ara el nivell d’accés a Internet d’aquests equipaments. A ningú no se li escapa que avui les biblioteques són també centres de referència per connectar-se a la xarxa i, en aquest cas, el Camp de Tarragona es troba a la cua. Tan sols el 90,9% té accés a Internet, mentre que el 81,8% disposa de xarxa wi-fi. En tota la resta de zones, el primer percentatge supera el 95% –tret del Penedès, on es troba al 93,6–, mentre que pel que fa al wi-fi les biblioteques catalanes encara es troben en un nivell molt similar.

Tendència decreixent


La tendència lleugerament decreixent del sistema bibliotecari de Catalunya no és atribuïble a les biblioteques d’accés públic, que són el grup més nombrós (458) i les úniques que augmenten, ja que el 2018 n’hi ha 6 més que el 2016. En canvi, les especialitzades disminueixen un 2,1% (321), com també ho fan les d’institucions d’ensenyament superior (55) i les que ofereixen servei exclusivament a grups específics d’usuaris (15).

La disminució del nombre de biblioteques només afecta les de menys superfície útil. Les de 500 m2 o més es mantenen en 332 biblioteques (39,1% del total) i augmenta el grup de biblioteques amb superfície útil d’entre 250 i 499 m2, que passen de 121 l’any 2016 a 129 al 2018. En canvi, continua la disminució de biblioteques amb una superfície útil de menys de 100 m2 i al 2018 són 206, 5 menys que al 2016. Els àmbits territorials amb proporcions més elevades de biblioteques de 500 m2 o més són el Metropolità (48,0%), les Comarques Centrals (40,9%) i el Penedès (40,4%).

Pel que fa als fons existents, han augmentat un 1,6% respecte a l’any 2016 i arriben a 41,2 milions de documents. Les diferents categories de documents han evolucionat de manera força diferent. El fons de llibres es manté estable en relació amb el 2016 (26.208.991 volums). D’altra banda, els documents gràfics són els que més augmenten (20,9%) i els jocs els que més disminueixen (35,9%). Quant al préstec domiciliari, el llibre és el document més prestat (11.451.505), tot i que s’ha reduït un 1,5% en relació amb el 2016. El préstec de la resta de documents també disminueix, excepte el del llibre electrònic, que ha passat de 25.806 llibres al 2016 a 42.067 al 2018.

Temes relacionats
Comenta el contingut : El Camp de Tarragona, a la cua en nombre de biblioteques per habitant
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes