x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
9 º
7.56 Km/h
Judicial
Independentistes, ahir, en l'empaperada nocturna en motiu de la vigília de l'1-O, a Reus.

Més de 30 causes obertes i diverses d'arxivades 2 anys després de l'1-O

Independentistes, ahir, en l'empaperada nocturna en motiu de la vigília de l'1-O, a Reus.

Més de 30 causes obertes i diverses d'arxivades 2 anys després de l'1-O

Els advocats sobiranistes destaquen que els tràmits són lents i que algunes denúncies se sabia que s’arxivarien

Actualitzada 30/09/2019 a les 21:23

Avui es compleixen dos anys del referèndum de l’1 d’octubre. Aquelles setmanes van encetar un cicle de mobilitzacions de caire sobiranista que s’allarga encara ara –Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil estan alerta pels esdeveniments que es puguin succeir– i que ha comportat, de moment, més de 30 causes judicials. Alguns dels procediments es refereixen a fets del mateix 1-O de 2017, mentre que la resta són de mobilitzacions posteriors, especialment en talls de carreteres.

Per afrontar-ho, els independentistes han comptat amb l’ajuda de col·lectius d’advocats que, en alguns casos, els fan el servei jurídic de franc. És el cas de Juristes per la República, que actualment manté més d’una vintena de procediments penals oberts. Al Baix Camp, un altre col·lectiu és Advocats voluntaris de l’1 d’octubre, amb base a Reus. Actualment, dels 7 casos que han passat per les seves mans, en tenen 3 d’oberts, mentre que els n’han arxivat 1 i han guanyat els altres 3. Finalment, a les Terres de l’Ebre, també existeix un col·lectiu de juristes que s’ofereix a fer assessorament legal, Juristes per la Llibertat, però deleguen la representació als jutjats en els advocats a títol individual. Josep Canício, membre d’aquest col·lectiu ebrenc, explica que a les Terres de l’Ebre s’han gestionat tres grans casos a través dels jutjats d’Amposta i de Tortosa. Tots tres continuen oberts. A banda de tots aquests procediments, n’hi ha d’altres de derivats dels fets de l’1 d’octubre i mobilitzacions posteriors, però s’han canalitzat o bé a través d’advocats particulars o mitjançant altres grups simpatitzants del sobiranisme com són Drets o Alerta Solidària –organització antirrepressiva que aquests dies s’ha fet coneguda per representar els 7 detinguts dels CDR a l’Audiència Nacional. Tot i això, aquest mitjà no ha pogut obtenir dades sobre la quantitat de casos que gestionen.

Agents i polítics
Malgrat siguin minoria, alguns dels procediments judicials en vigor són per demanar responsabilitats als agents policials. Els advocats de Reus mantenen oberta una denúncia contra la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, caps, càrrecs i comandaments responsables de les actuacions dutes a terme l’1-O a Mont-roig del Camp. La denúncia es troba en diligències prèvies al jutjat d’instrucció número 1 de Reus. Un cas de la mateixa localitat, Mont-roig, és de signe contrari: quatre ciutadans es troben denunciats per lesions i atemptat a l’autoritat el dia del referèndum. Només un dels quatre afectats té la causa arxivada.

A les Terres de l’Ebre, combois d’efectius de la Guàrdia Civil van fer acte de presència a Roquetes, Móra la Nova i Sant Carles de la Ràpita. En el cas de Móra, el seu alcalde, Francesc Moliner, va anar a declarar el passat mes de juny al jutjat de Falset com a investigat per l’organització del referèndum. Aquest procediment es va iniciar en sentit contrari, és a dir, quan veïns lesionats durant la jornada van decidir presentar denúncia contra el cos armat i que l’Ajuntament, alhora, reclamés pels danys ocasionats al pavelló. Pel que fa a la Ràpita, del total de 86 votants lesionats, més de 60 van optar per denunciar els agents i, d’aquests, a hores d’ara, encara continuen en la batalla judicial més de 50 veïns. Segons l’advocat Josep Canício, des de fa poc la causa s’ha unificat en un procediment únic i hi ha cinc agents investigats. «És una tramitació lenta», assegura. Mentrestant, l’Audiència de Barcelona investiga Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya, arran d’una querella presentada per Juristes per la República per «no haver garantit la seguretat de la ciutadania».

A l’altra part de la balança, hi ha les denúncies presentades o bé per Fiscalia, o bé per l’advocacia de l’Estat, o bé per entitats o partits polítics contraris a l’independentisme. «Presenten denúncies però són conscients que no prosperaran», asseguren. Va ser el cas dels 39 veïns del Camp de Tarragona que, per la vaga de 8 de novembre de 2017, van ser denunciats arran d’un informe de la Policia Nacional i, un any més tard, el procediment va acabar arxivat. Aquestes 39 persones van ser citades a declarar als jutjats, però per les obertures de peatge i talls de carretera de la primavera catalana, l’any següent, ni tan sols hi va haver cap citació per part del jutge.

El darrer cas
Les últimes persones citades a declarar a la demarcació van ser dimarts 24 de setembre a l’Audiència de Tarragona per les protestes del 21 de desembre de 2018. Dos dels tres investigats, presumptament per ser els «organitzadors» de les convocatòries d’aquell dia, no es van presentar i segons fonts de la defensa l’encarregat judicial del cas es trobava de vacances, per la qual cosa es desconeix si s’ordenarà la detenció mitjançant els Mossos d’Esquadra o hi haurà una altra citació. Un dels que no hi van anar va ser Santiago Fortuny, militant d’Endavant (OSAN), que recorda que aquest és el quart procediment després de l’1-O pel qual ha estat investigat. En els tres primers, s’ha arxivat la denúncia. «Passi el que passi, demanarem l’arxivament», assegura Fortuny.

Sancions administratives
Jordina Sonet, advocada de Juristes per la República, afirma que als procediments penals cal afegir-hi els administratius. Es tracta de sancions o recursos encetats per ajuntaments. Des de l’entitat creuen que «s’estan retallant drets» per la via administrativa i que els consistoris «abusen del dret administratiu en coses que no diu la llei». En aquest sentit, recorda que s’han interposat denúncies per posar banderes, llaços i pancartes. Algunes de les sancions –per encartellades, pintades, concentracions no comunicades, etc.– s’acaben pagant per part dels afectats per manca d’informació, segons aquesta lletrada. «Utilitzen el xantatge de la reducció en la quantitat si signes la conformitat» abans de finalitzar el termini estipulat, destaca. Una de les darreres puntes de llança als municipis és el control de les convocatòries de protesta ja que «generen problemes». És per això que ajuntaments com el de Salou ja han demanat poder ser ells els qui autoritzin les manifestacions i els espais on es faran.

El segon aniversari de l’1-O
Avui se celebra arreu del país el segon aniversari de l’1 d’octubre. La commemoració es va iniciar ja ahir al vespre a Reus, amb una empaperada que va recórrer els carrers més cèntrics de la capital del Baix Camp. A Tarragona, avui, hi ha prevista una manifestació que sortirà a les 19 hores des de la plaça de la Font. Amb el lema Ni oblit ni perdó! Ho tornarem a fer, es tracta d’una convocatòria unitària del sobiranisme. Unes hores abans, ERC ha convocat a la presó de Mas d’Enric un acte polític amb diversos representants de la demarcació amb el lema De nou, octubre, tornem-hi.

S’espera que durant la primera quinzena d’aquest mes es faci pública la sentència del judici de l’1-O contra els nou presos polítics, una de les quals –Carme Forcadell– es troba al centre penitenciari del Catllar. Ahir es va saber, també, que la Intersindical-CSC ha convocat vaga general a Catalunya per al dia 11 d’octubre.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Més de 30 causes obertes i diverses d'arxivades 2 anys després de l'1-O
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes