«La Diputació podria tenir uns serveis pedagògics i mostrar a la població què fa»

—És presidenta de la Diputació de Tarragona a canvi de no ser alcaldessa de Reus?

—Al pacte de la Diputació no hi ha hagut cap municipi que hagi tingut més pes que un altre, sempre s’ha tingut una visió global de la demarcació. A més, s’ha negociat i signat al territori i el que és més important és que existeix i que permet començar a governar. No es tracta de com s’ha parlat o com s’ha deixat de parlar, sinó que ja el tenim i que hi ha molt bona sintonia entre les parts i, fins i tot, amb l’oposició. Treballarem en benefici de la ciutadania i posarem les persones al centre.

—El relat sobre que el pacte es va fer a Barcelona possiblement ve, però, d’una roda de premsa d’ERC dos dies abans d’investir Pellicer (Junts per Reus), on vostè parlava d’un «acord nacional».

—Les pressions, potser, també van fer que no ens expresséssim prou bé. El que es volia dir és que ERC és un partit que és municipalista però que també té vocació nacional. Per tant, aquesta visió nacional s’ha de tenir en compte, i més ara que tenim una situació d’excepcionalitat democràtica, preses i presos polítics, exiliades i exiliats. Però, on es va gestar el pacte, i els qui el van negociar ho saben, es va fer al territori.

—Com valora el fet de ser la primera dona al càrrec?

—Espero obrir camins, que no sigui jo l’última. Això serveix per denunciar una situació anòmala: no hi ha paritat a institucions, organitzacions, i molts àmbits. A la Diputació, de 27 que som, només 7 som dones. És hora que, tots els grups, ens marquem com a objectiu que, a l’hora de triar representants en les administracions per designació derivada, s’estableixi que fos paritari. ERC ens ho vam autoexigir i som l’únic grup provincial que ho tenim.

—Quin és el balanç dels seus primers 15 dies?

—El balanç és 100% positiu i tot molt intens des de les primeres hores. Ja estic immersa de ple en l’agenda de la Diputació. El meu primer dia, ja vaig anar als Jocs Populars Internacionals de Tortosa. Després, ens vam reunir amb les dones del gabinet, que la majoria són dones, i amb l’equip directiu. He pogut conèixer les instal·lacions. Em vaig reorganitzant per fer-ho compatible amb la responsabilitat que tinc a Reus com a vicealcaldessa. Com que hi ha molts bons equips a les dues institucions, està sortint molt bé. Tindré la dedicació que es mereix tant una com l’altra.

—Enumeri alguns dels objectius prioritaris com a presidenta de la Diputació.

—M’agradaria poder consensuar un bon equip de treball entre el govern i l’oposició per anar plegats en benefici del conjunt de la ciutadania. Objectius presidencialistes, no en tinc. Vull uns objectius d’equip i comptar amb l’oposició. La Diputació ha funcionat de manera consensuada sempre.

—Llavors, quins seran aquests objectius d’equip?

—Tenim moltes línies a desenvolupar i això ho farem a través del Pla Estratègic del qual ens hem de dotar i que anirà vinculat als pressupostos de la Diputació. Com a representant d’ERC, penso que podem incidir en línies que afavoreixin les polítiques socials i d’esquerres. La de l’habitatge, per exemple, encara no està del tot desenvolupada i hem de veure com donar suport als municipis perquè puguin ajudar a garantir a la seva població un dret que és fonamental. També tenim present la qüestió del medi ambient. Tenim un projecte força avançat que és el de les xarxes de calor, a través de la biomassa, al qual s’han adherit molts municipis i que significa que, a més de gestionar millor el bosc perquè no sigui tan fàcil que es propaguin incendis com va passar a la Ribera, es pugui donar energia a equipaments dels municipis. És molt interessant.

—-La gestió del bosc és una de les qüestions rellevants, i també ho és el despoblament.

—Sí. Cal estudiar mesures per combatre’l. I no només afecta la demarcació sinó probablement a tots els estats de la Unió Europea. Es tracta de mirar, amb una col·laboració interadministrativa i entre els teixits associatius, empresarials i sindicals, que totes les zones ofereixin les mateixes oportunitats per guanyar-se la vida sense que ningú hagi de deixar casa seva. Poder-se desenvolupar cadascú al seu territori i no abandonar, per exemple, les terres. Hem d’afavorir les connexions en infraestructures, internet, oportunitats laborals amb salaris dignes i, a banda de les opcions tradicionals, fomentar alternatives com ara el turisme.

—Són útils les diputacions? Tenen la seva raó de ser? Haurien de desaparèixer?

—Les diputacions estan al servei de la ciutadania. Per tant, és obligació dels representants polítics utilitzar les eines al seu abast per fer polítiques en benefici de la ciutadania. I, si pot ser, polítiques d’esquerres, progressistes, socials, d’atenció a les persones. Per això hi hem volgut ser. La feina de la Diputació la coneixen molt bé els ajuntaments, que saben les prestacions que poden rebre econòmicament, en serveis, en recursos personals o materials. Falta un pas més que és donar a conèixer tot això a la població, no només a regidors i alcaldes.

—-I com es pot fer?

—Em ronda pel cap alguna cosa com uns serveis pedagògics que podrien estar a la Diputació i mostrar així què significa el món municipal, no només la Diputació sinó també els ajuntaments. Un sistema similar al que tenen ara al Parlament. Ubicar una cosa així a la Diputació seria una bona manera de fer arribar a la gent del carrer què està fent la seva administració més propera.

—Fins a quin punt la ideologia tindrà un paper important en aquest mandat? Penjarà la pancarta de presos polítics?

—Hem de trobar la millor manera de defensar els drets i llibertats de la ciutadania catalana i dels nostres representants polítics. Hi ha una excepcionalitat, hi ha preses i presos polítics, hi haurà una sentència, i hem de trobar la millor manera. Si aquesta és la millor manera, sí. Si en trobem una de millor, agafarem la millor manera.

—Vostè, personalment, voldria que hi hagués la pancarta?

—A l’Ajuntament de Reus sí que la tenim penjada. Però hi ha altres maneres de defensar els drets que podran sumar, segurament, més representants.

—Ha parlat amb l’expresident Josep Poblet?

—Hi vaig parlar el primer dia. Em va demanar de trobar-nos i va ser molt agradable i em va dir que estava disposició del que jo cregués oportú. Evidentment li vaig acceptar perquè ha estat 12 anys al capdavant de la Diputació i segur que molts dubtes que em puguin sorgir, em podrà donar el seu parer. Sempre li he reconegut una gran talla política.

—La de Llauradó serà una etapa nova o de continuïtat?

—Construïm sobre allò que està construït, sempre en positiu. S’ha fet molt bona feina a la Diputació. Hem de seguir en benefici de les persones i fer-ho amb el nostre accent i la nostra empremta. El govern està configurat amb forces diferents de les que hi havia i, per això, hi haurà alguna diferència. Però, com que la Diputació és una institució molt de gestió i de prestació de serveis, construirem sobre la feina.

—Quin serà el paper en la reivindicació d’infraestructures? —La Diputació pot tenir un paper aglutinador dels interessos dels municipis de la demarcació, que és àmplia. Ens hem d’unir sota una veu pròpia i unívoca per decidir quines infraestructures ens fan falta a tots i no quina fa falta a un determinat municipi. La consciència ja existeix i el que cal ara és vehicular-la i plantejar peticions en els àmbits on calgui plantejar-les.

—Es tracta d’anar a Madrid?

—És una de les opcions. Si hi ha qüestions que estan encallades en certes administracions, es pot anar a les administracions i argumentar la necessitat.

—Però això ja fa temps que es fa, sense gaires resultats per al territori.

—És que no sé si s’ha fet realment mai així, d’aquesta manera que dic. I si s’hi ha anat de forma unísona, s’hi ha de tornar. Les zones del país que han aconseguit coses ho han fet amb aquest sistema.

—Quin futur té l’Aeroport?

—Té més potencialitat. S’hauria d’ampliar l’horari perquè sigui més atractiu per les companyies. I tenir una visió global perquè se’l concebi com un dels aeroports principals amb Barcelona i Girona. Ja s’està plantejant des de la Taula de l’Aeroport, però cal posar-hi més esforç. Turísticament pot afavorir molt la demarcació, i també en les mercaderies. És una oportunitat que no podem desaprofitar.

—I la Regió del Coneixement?

—El primer que m’agradaria és tenir un intercanvi d’opinions amb alcaldes, alcaldesses i URV per tal de saber fins a quin punt la qüestió està desenvolupada. La col·laboració amb la universitat és molt positiva perquè representa el que és funcionar com a Catalunya Sud i és un bon exemple a seguir.

—El Centre de Lectura de Reus espera una subvenció per poder ampliar-se.

—Estic pendent de trobar-me amb el nou president. La Diputació fa unes aportacions notables perquè es dugui a terme el projecte. L’Ajuntament ja havia pressupostat un import. El Centre de Lectura fa una tasca primordial, en la cultura, per tota la ciutadania. Tot el que sigui afavorir una institució d’aquestes característiques i una remodelació urbanística que gaudirà la població és positiu parlar-ho.

—Que la presidenta de la Diputació de Tarragona sigui reusenca, beneficiarà la ciutat?

—La Diputació vetlla pel conjunt i no pot beneficiar cap municipi concret. Però sí que és cert que feia 40 anys que no hi havia cap persona a la presidència que fos de Reus. La ciutat, no és que en tregui profit, però pot tenir oportunitat de mantenir un contacte fluït, més directe, de presentar projectes interessants per a l’entorn i això també ho facilita que la presidenta és de Reus. Però no puc beneficiar Reus.

—Compaginarà aquesta figura amb la vicealcaldia de Reus. Com es fa? Es cobren dos salaris?

—No, no es cobren dos sous. A mi el que m’importa més és que quedin ben ateses les dues institucions i, en això, compto amb bons equips per a fer-ho. Tot queda perfectament cobert. Jo només percebré les retribucions de la Diputació i, si és possible per llei, a Reus només cobraré per assistències. És a dir, faré el que està marcat per llei.