x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
29.15 º
9.36 Km/h
Societat
Josep Pallàs al seu lloc de feina al centre de coordinació dels GRAF a Bellaterra.

El supervivent del foc d'Horta deu anys després: «Ara la responsabilitat no recau tota en el bomber a peu d'incendi»

Josep Pallàs al seu lloc de feina al centre de coordinació dels GRAF a Bellaterra.

El supervivent del foc d'Horta deu anys després: «Ara la responsabilitat no recau tota en el bomber a peu d'incendi»

Josep Pallàs diu que falta conscienciació social i lamenta que no s'hagin aplicat les conclusions de la comissió d'investigació i ni s'hagi celebrat el judici

Actualitzada 14/07/2019 a les 10:41

L'únic bomber dels GRAF que va sobreviure a l'atrapament mortal de l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) el juliol del 2009, Josep Pallàs, creu que aquella tragèdia ha servit al cos per aprendre lliçons en l'extinció de grans focs al bosc, però també considera que encara falta més conscienciació social i política per intentar evitar els grans incendis. Dues de les principals lliçons extretes deu anys després d'aquelles morts són que els bombers no ho poden salvar tot quan un gran foc està descontrolat i també que el màxim responsable de l'operatiu, Delta Zero, ja no té tanta responsabilitat, sinó que aquestes responsabilitats estan més compartides. Ara s'actua amb una «estratègia més planificada» i els GRAF a peu de foc ja no actuen de forma tant autònoma.

En una entrevista a l'ACN gairebé deu anys després dels fets, Pallàs explica que abans els GRAF que actuaven davant les flames tenien molta més responsabilitat. «Ara les responsabilitats queden més repartides, no tot depèn del Delta Zero, que havia d'afrontar molts dubtes, preguntes i responsabilitat; ara la cosa està més delegada, oberta i repartida, i no cau només la responsabilitat en el bomber que està a primera línia de foc», detalla. «S'aborden més els incendis no només amb una maniobra concreta --dels GRAF-- sinó amb una tàctica i estratègia més planificada», afegeix.

En el mateix sentit, ja fa anys que «s'ha guanyat la consciència» pública que els bombers no es poden arriscar davant de segons quins focs. Posa l'exemple de l'incendi de Tivissa (Ribera d'Ebre), que el 2014 va cremar 840 hectàrees. A la nit, quan els mitjans aeris no podien actuar, els GRAF es van retirar per l'alt risc que hi podia haver per la seva seguretat, més tenint en compte que no hi havia persones ni nuclis habitats en perill. «Els alcaldes ho van entendre», explica satisfet.

Recordar-ho, parlar-ne i que es faci el judici
Deu anys després d'aquell 21 de juliol, Pallàs diu que laboralment, físicament i psicològicament està recuperat i es troba «prou bé» perquè ha tingut temps d'«assumir-ho, pair-ho, mastegar-ho», posar-ho tot «a lloc», «fer vida normal i tranquil·la» i sobretot parlar-ne amb els companys, amics i familiars. «N'hem parlat molts cops els últims anys», diu, i afegeix que «fa mal parlar-ne, però fa molt més mal no parlar-ne». De fet, el documental 'El gran silenci, Horta de Sant Joan', del 2014, també els va servir com a teràpia individual i col·lectiva. «Vam estar cinc anys callats intentant entendre tot el que va passar allà i el que se'n va derivar», explica, però el documental els va servir perquè tothom assumís els fets i la responsabilitat.

Una altra manera de recordar i superar aquella fatídica data és visitant cada any el lloc dels fets, on repinten un monument commemoratiu. A més, com que molta gent visita el lloc, volen fer un itinerari circular per la zona perquè els excursionistes puguin conèixer aquells boscos que els van atrapar de forma dramàtica.

Per rememorar aquest desè aniversari, un grup de bombers, amics i familiars han decidit crear la plataforma 'Horta 10 anys' per recollir, proposar, decidir i coordinar diverses iniciatives per homenatjar i recordar els bombers morts en aquell incendi. Al seu blog i compte de Twitter anuncien les activitats que han fet i faran, com una exposició itinerant de dibuixos i una d'escultures amb fusta d'oliveres cremades i metall, jornades, una cursa de muntanya el mateix 21 de juliol a Horta o un campionat de voleibol platja, entre altres.

I una de les últimes coses que farien falta per acabar de tancar la cicatriu, «que no s'esborrarà mai», és que se celebri el judici contra els dos autors materials del foc, que encara no té data fixada. «Mirem que no ens afecti, però les coses no es tanquen fins que es tanquen del tot», diu, tot i que sap que no depèn d'ells.

Millores per aturar els grans incendis
Laboralment l'ha ajudat seguir treballant al cos, en el que s'anomena segona activitat, reservada als bombers més grans o amb alguna afectació física. «Tenim la gran sort de continuar a la casa exercint tasques, aprofitant el nostre coneixement per retornar-lo a la casa i tenir una vida normal després d'una situació fotuda; si t'apartessin, t'enfonsaries», assegura. Tenia experiència operativa, però ara es dedica a projectes concrets, intercanvi d'experiències amb altres cossos de bombers o prevenció, i fa guàrdies de coordinació dels GRAF des de la sala de control de la regió d'emergències de Lleida o, a l'estiu, des de la sala central de Bellaterra (Vallès Occidental), i algun cop es desplaça als centres de comandament avançat a prop dels incendis. També és un dels encarregats d'estudiar els incendis un cop extingits, per poder-ne extreure conclusions, veure les errades i aconseguir millores.

«Els bombers de Catalunya, en deu anys hem après, hem fet didàctica, més formació de foc forestal, hem pres més consciència del que afrontem; ha estat un procés, vam tocar fons, pensàvem que podríem tenir un altre Horta de Sant Joan a tot arreu, i fer sortir d'aquí a 5.000 bombers no és fàcil, però poc a poc anem sortint», explica. A més, la formació i l'experiència s'ha completat amb les aportacions de cossos de bombers d'altres llocs de l'estat, d'Europa, d'Austràlia, dels Estats Units, Xile o Argentina.

Aquestes lliçons apreses d'aquelles cinc morts són les que més satisfan a Pallàs, lliçons que es van aplicar en altres grans incendis com els de l'Alt Empordà (any 2012, 14.000 hectàrees, dos morts), Òdena (any 2015, 1.300 hectàrees), o el recent de la Ribera d'Ebre, malgrat que creu que sempre cal ser autocrític per millorar, i encara s'hauria d'haver fet més, tant en la prevenció com en l'extinció. Sobre l'extinció, creu que veient les conclusions de la comissió d'investigació del Parlament sobre l'incendi d'Horta, «hauria de fer vergonya» veure el poc que s'ha fet. «No estaria malament repassar altre cop les conclusions», tot i que creu que els diputats «es van quedar molt curts». Admet que les dificultats pressupostàries han alentit les millores necessàries, però altres coses no depenen dels diners, assegura.

En concret, creu que la prevenció s'ha de fer sobretot planificant el territori com a mosaic, amb pastures i cultius, com passa a comarques com el Penedès o el Priorat, que han esquivat els grans incendis, potenciant les economies locals per evitar l'abandonament i l'avanç del bosc.

De fet, alerta que els grans incendis cada cop seran més habituals i que els bombers han de ser conscients que no els podran aturar ràpid i que hi poden haver morts com ha passat els últims anys a Grècia o Portugal. «Els bombers estem al límit, tenim un cos potent i preparat, però la simultaneïtat de grans incendis forestals és el nostre taló d'Aquil·les», assegura. Per això, creu que «Catalunya és un petit banc de proves, hi ha una varietat d'incendis molt diversa, és com un petit laboratori, però també estaria bé que fos un petit laboratori per proposar solucions».
Temes relacionats
Comenta el contingut : El supervivent del foc d'Horta deu anys després: «Ara la responsabilitat no recau tota en el bomber a peu d'incendi»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes