Bombers voluntaris: «A les zones rurals hi ha un servei més immediat i potser més eficaç»

Proximitat, immediatesa i eficàcia són tres de les característiques que defineixen la feina dels bombers voluntaris. Estan integrats dins dels Bombers de la Generalitat però actuen, principalment, per vocació. A Catalunya hi ha uns 70 parcs de bombers voluntaris, situats en zones rurals on és més difícil que l’administració pugui destinar-hi efectius. Tot i no viure d’aquesta tasca, tenen una remuneració econòmica pels serveis que fan i han de tenir una preparació molt similar a la dels bombers funcionaris. La seva disponibilitat és total quan hi ha situacions d’emergència i s’activen amb gran rapidesa. Reclamen a l’administració que obri més places perquè asseguren estan per sota dels mínims necessaris, i també demanen més formació i millor material. Bombers voluntaris del parc de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) han explicat la seva tasca i s'han reivindicat com un «avantatge», sobretot a les zones rurals, on els ciutadans «poden gaudir d'un servei més immediat i potser més eficaç».

Els bombers voluntaris fan la mateixa tasca que els funcionaris. A grans trets, resoldre emergències i, en especial, incendis i rescats. Tot i això hi ha diferències significatives. La primera és que els funcionaris són treballadors de l’administració que han passat unes oposicions i es dediquen exclusivament a fer de bombers, mentre que en el cas dels voluntaris principalment tan sols estan de servei quan són requerits per una emergència. La formació tampoc és la mateixa.

Josep Gual, bomber voluntari del parc de Santa Coloma de Queralt amb 25 anys de trajectòria, assegura que en teoria tothom hauria de tenir els mateixos coneixements, encara que en realitat als voluntaris els falta «formació continuada». Gual posa en valor que en el seu cas cal «vocació» per adquirir els coneixements, ja que han d’estar més d’un any «cada cap de setmana» fent el curs d’unes 500 hores que els permeti accedir a una plaça de bomber voluntari.

La setantena de parcs de bombers voluntaris que hi ha a Catalunya principalment s’ubiquen en zones rurals. Els seus companys funcionaris es troben a les ciutats i es donen suport mutu quan cal. Però en casos d’alertes en els indrets amb menys població, els primers en desplaçar-se són ells. «Per mi és una virtut que a Catalunya tinguem un model mixt», expressa Gual. «Crec que és un avantatge pels ciutadans, sobretot de les zones rurals, que poden gaudir d’un servei més immediat i potser més eficaç», raona. I apunta que a la resta de l’Estat, «hi ha els parcs a les ciutats grans però no a les zones rurals», situació que genera un greuge comparatiu que a Catalunya no es produeix.

Vocació

Malgrat ser voluntaris, reben una remuneració per la feina que fan. «En els serveis i les guàrdies cobrem uns 10 euros l’hora», comenta Gual. De tota manera, remarca el caràcter vocacional de la seva tasca: «Per un accident de trànsit que potser són dues hores, acabaràs cobrant 20 euros; i per un contenidor que t’aixeques a les 5 de la matinada, 10 euros», exposa. A més, s’hi ha d’afegir el compromís que adquireixen d’estar sempre disponibles per desplaçar-se als serveis del seu entorn, un fet que a vegades costa de conciliar amb la vida familiar.

Gual detalla que entre els requisits per formar part del cos de bombers voluntaris hi ha viure a menys de 15 quilòmetres del parc, superar unes proves físiques, un examen teòric i un de psicotècnic. Tot i la dificultat i que es tracta d’un procés «llarg i farragós», considera que «és necessari», ja que «l’afectat ha de saber que qui l’atén és un professional». De fet, a nivell identificatiu, l’única diferència per al ciutadà és que els voluntaris porten un emblema negre amb una «V» a l’espatlla.

La tasca que desenvolupen està condicionada a les necessitats del servei. «El parc està tancat però sempre està disponible per fer sortides, guàrdies programades o serveis urgents», detalla Ignasi Queraltó, cap del parc de bombers voluntaris de Santa Coloma de Queralt. Quan hi ha una emergència, la sala de control dels Bombers de la Generalitat envia un SMS als efectius que prèviament han informat de la seva disponibilitat i es posa en marxa el dispositiu. Per poder-se activar, com a mínim l’equip ha de ser de tres persones. «A través de WhatsApp, ens comuniquem entre nosaltres i, si som tres, truco a control i comunico que podem sortir», narra Queraltó. Immediatament els bombers voluntaris van cap al parc de Santa Coloma, es canvien i pugen al vehicle. Un cop dalt, des del control central els hi donen els detalls de l’operatiu. Un procés que, de mitjana, fan amb 7 o 8 minuts. Gual explica el secret de la rapidesa amb gran naturalitat: «Això és un poble i vivim molt a prop del parc, amb la qual cosa tenim la possibilitat de venir en un o dos minuts. Després et canvies amb dos o tres minuts i ja surts».

També poden ser activats per fer «guàrdies programades», en situacions de possible emergència per previsió de fortes pluges, ventades o nevades. És aleshores quan l’equip fa més pinya. «Som una petita família», reconeixen. Al parc de bombers de Santa Coloma de Queralt disposen d’espais comuns per «fer vida», quan la situació ho requereix. A la planta superior tenen una cuina, un dormitori amb dues lliteres i una sala d’estar on hi poden arribar a passar moltes hores seguides, esperant ser activats. Llargues converses, confessions, partides de cartes, pel·lícules... i una llar de foc per passar el fred a l’hivern. I per continuar involucrant els voluntaris en la dinàmica d’equip, des de fa uns mesos han pogut muntar un gimnàs, que fan servir algunes tardes per mantenir-se en forma.

Mancances

Els Bombers de la Generalitat fa anys que reivindiquen millores salarials, més recursos humans i material modern. En el cas específic dels bombers voluntaris, les demandes se centren sobretot en la part dels efectius. «Aquí a Santa Coloma som 16 bombers voluntaris quan hauríem de ser 25», afirma el cap del parc. Queraltó lamenta que no s’hagin fet més promocions. Ell va entrar al cos a la del 2011, l’última que es va completar. La darrera que es va convocar, assenyala, va ser el 2016 «però encara no s’han incorporat» els efectius. «Aquest estiu haurien d’estar operatius», encara que tem que a Tarragona «si entra un 50%» dels seleccionats, «ja serà molt».

A més s’hi ha d’afegir el fet que dels 16 bombers voluntaris que hi ha a la localitat, molts amb el pas dels anys han anat limitant la seva disponibilitat, ja sigui perquè la feina a dia d’avui no els hi permet, per desgast o per qüestions familiars. «D’aquests 16, operatius som 5 o 6, i puntualment, 7 o 8», indica Queraltó. Una problemàtica que la resta supleix amb més esforç i augmentant la disponibilitat.

El director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, Manel Pardo, reconeix les mancances. Especialment pel què fa a la demora en l’entrada en servei de la darrera promoció de bombers. «Ha tingut molts problemes perquè ha durat tres anys, això és perquè alguna cosa no ha funcionat bé», afirma, i avança que «al setembre» s’obrirà una nova convocatòria. El màxim responsable dels bombers també incideix en la importància dels requisits per accedir al cos, però també «per sortir-ne», en el cas dels voluntaris, ja que les persones que tenen plaça però no demostren disponibilitat dificulten el funcionament del sistema. «Estem dissenyant les condicions mínimes per accedir i mantenir-te», avança Pardo. Una remodelació que Pardo exposa que s’està fent amb els bombers voluntaris, amb els caps de parc i amb els Consells de Bombers Voluntaris.

El Consell de Bombers Voluntaris és l’òrgan d’assessorament i consulta en el qual els representants dels bombers voluntaris poden expressar les seves inquietuds a l'administració i gestionar diferents aspectes. Per Pardo, «la discrepància i les condicions de treball han de passar per aquí». En canvi, Gual té dubtes sobre l’eficàcia del Consell perquè «està format per nou bombers voluntaris i deu comandaments de Bombers». «A l’hora de prendre decisions sempre estem en minoria davant els tècnics de la casa», lamenta el voluntari.

Nova aplicació

Mentre no es resol la situació i per avançar en la millora de la gestió del voluntariat, s’està creant una aplicació per a telèfons mòbils que ha de permetre, a la sala de control, saber en tot moment quins bombers voluntaris estan disponibles per poder atendre una emergència. Per Gual, pot ser positiu per guanyar temps. Queraltó, per la seva banda, creu que «si se’n treu profit, l’aplicació és una gran eina perquè la sala de control sàpiga si disposa d’aquell parc, o si s’han d’activar més recursos» d’altres indrets. Per qüestions tècniques, el director general dubta si estarà a punt per la campanya de l’estiu, però afirma que insistiran perquè entri en funcionament com més aviat, millor.

Un altre dels motius de queixa de funcionaris i voluntaris és la manca i antiguitat de part del material que utilitzen. Des de la direcció general, Pardo remarca que enguany s’han fet 60 licitacions de material, quan la mitjana dels darrers anys era de 20; i destaca el gran esforç que han fet per atendre les demandes dels professionals. Una de les novetats ha arribat a Santa Coloma de Queralt. Es tracta d’una càmera tèrmica que per als bombers és molt útil en incendis d’habitatges, en els quals el focus del foc és petit però la gran quantitat de fum impedeix la visió i dificulta trobar el lloc exacte on s’ha d’actuar.