La Generalitat vol que els clubs de vela a la platja puguin tenir una superfície de 700 metres quadrats

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat una al·legació a la modificació de la Llei de costes que ha obert el govern perquè els clubs de vela puguin tenir una superfície màxima de 700 metres davant el requisit actual, que exigeix com a molt només en siguin 300, un fet que amenaça la supervivència de fins a set instal·lacions a curt termini un cop han esgotat la concessió. Paral·lelament, la Generalitat també ha proposat que els clubs històrics que hagin de renovar la concessió puguin fer-ho sigui quina sigui la seva superfície actual, tal com l'executiu espanyol ho ha permès fer amb els locals de restauració, i que els 300 metres quadrats màxims es puguin flexibilitzar i 300 puguin ser per a activitats nàutiques i 300 per a activitats socials. En cas que aquestes al·legacions no siguin ateses, la Generalitat no descarta assumir la gestió de les concessions d'aquestes instal·lacions.

Segons ha assenyalat aquest dijous el conseller de Territori, Damià Calvet, després de reunir-se amb el president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres, la combinació de totes les al·legacions podria salvar la «totalitat dels clubs», tot i que, ha afegit, «sempre hi hauria ajustaments a fer» i caldria analitzar cada cas «un a un» i «colze a colze» amb els mateixos clubs i la federació.

Els set clubs que veuen amenaçada la seva activitat són els de Torredembarra, Pineda de Mar, Calella, Vilassar de Mar, el Bétulo de Badalona, Castelldefels i Cubelles; a més del de Calella, al Maresme, que ja ha hagut de tancar, segons ha detallat el conseller en la roda de premsa posterior a la trobada. Calvet ha defensat la funció «social i esportiva» dels clubs de vela en aquests municipis costaners i ha dit que cada un d'ells presenta una casuística diferent.

Actualment, hi ha 68 clubs nàutics federats, 32 dels quals són de platja, i hi ha 40.000 persones federades. Totes les instal·lacions estan regides per normes estatals, concretament una llei del 2013 però que l'any següent es va veure superada per un reglament que incloïa els 300 metres quadrats com a superfície màxima. Cinc anys abans, al 2008, la Generalitat i l'Estat van acordar la transferència de la gestió de la tramitació de les concessions, com els clubs i restaurants, mitjançant una partició, segons la qual els clubs anteriors a aquella data encara dependrien de l'Estat i els posteriors de Territori i Sostenibilitat.

D'altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha denunciat la «inacció de l'Estat» i ha lamentat que això «ha condicionat el futur d'aquests clubs». «Des de la Generalitat volem revertir aquesta situació i garantir l'activitat», ha manifestat Calvet. El conseller ha recordat que han mantingut trobades amb el Ministeri de Transició Ecològica que no han obtingut resultats i que el 15 d'abril passat va enviar una carta a la ministra reclamant-li «respostes o una reunió».

El president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres, ha avisat que els clubs de vela es troben en una «situació crítica» i «d'alt risc». Torres ha dit que aquestes instal·lacions són «l'accés al gran poliesportiu del mar» i que a través d'elles s'han aconseguit 19 medalles olímpiques en les darreres dècades, a més de donar accés a «la cultura de mar». A més, ha subratllat que a banda de la vela també s'hi practiquen altres activitats, com les subaquàtiques o el rem, i ha ressaltat la importància de la seva vessant «social» i de «relació amb els municipi».

Amb tot, Torres ha afirmat que amb la introducció d'un període d'al·legacions que ha obert el govern espanyol és el «bon moment» i una «gran oportunitat». «No hi ha excuses per canviar el reglament i fer un canvi com en els locals de restauració», ha insistit.