Només el 30% de les alcaldables tarragonines pels comicis locals del maig seran dones

ZONA DE TARRAGONA

De 84 candidatures, només 13 les encapçalen dones

Tretze dels 84 caps de llista de les candidatures que concorreran a les eleccions municipals del 26 d’abril, de les tretze poblacions que depenen de la junta electoral de zona de Tarragona, són dones, mentre que 71 són homes. La ciutat de Tarragona, on es presenten més llistes, dotze, les mateixes que a Salou, és on hi ha més candidates: Laia Estrada (CUP), Carla Aguilar (En Comú Podem) i Isabel Lázaro (Vox). Les altres candidates són Sílvia Puerto (Compromís per Constantí), Carme Basora (Junts pel Morell), Maria Grau Alasà (ERC – els Pallaresos), Maite Olivé (Junts per la Canonja), Encarnación Quílez (PP – la Canonja), Miryam Vicente (Ciutadans – la Pobla de Mafumet), María Teresa Naval (PP – la Secuita), Isabel Cobo (Somriu-Renau Independents Units), Martina Fourrier (Fem Salou Fem República) i Ana Belén Rodríguez (Vox).

En la convocatòria d’eleccions municipals d’aquest any es presenten set candidatures més que en les del 2015, quan van ser 77. Algunes formacions que van concórrer han desaparegut, com Unió Democràtica, o s’han transformat en un nou partit, com el Partit Demòcrata, que no es presenta amb les sigles PDeCAT en cap de les 84 llistes de la Junta Electoral de Zona de Tarragona, de la qual depenen, a més de la capital, Tarragona, Salou, Vila-seca, Constantí, el Catllar, el Morell, el Rourell, la Secuita, els Pallaresos, la Canonja, la Pobla de Mafumet, Perafort i Renau. Altres inicials històriques, com les d’Iniciativa per Catalunya, tampoc apareixen en la relació de candidatures.

En relació a les eleccions del 2015, Tarragona perd una candidatura, ja que van presentar-se tretze, mentre es presenta una més a Salou, que empata amb la capital amb dotze. La tercera població amb més propostes és Vila-seca, amb 8, les mateixes que el 2015, mentre que el Morell passa de tres a sis, doblant el nombre de candidats. En la resta de poblacions es presenten set candidatures al Catllar, els Pallaresos i Perafort (6, 6 i 5 respectivament el 2015), 6 a Constantí, el Morell i la Canonja (6, 3 i 5), 5 a la Pobla de Mafumet (4), 4 a Renau (4), i 2 al Rourell i la Secuita (3 i 3).

Com a curiositat, és dona la circumstància que al candidat del PP Jordi Roca se li acumula la feina, ja que a més de ser el cap de llista d’aquesta formació al Congrés dels Diputats, també ho és com a alcaldable al Catllar. Per altra banda, qui durant molts anys va ser alcalde del Morell, Pere Guinovart, tanca la llista de suplents de Junts pel Morell, i l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà, que ho va ser per CiU, es presenta amb una llista que incorpora el seu cognom i que es presenta com Units amb Sardà per la Pobla. Qui no es presenta per renovar el càrrec com a alcalde de Vila-seca és Josep Poblet.

Entre els alcaldes o exalcaldes que es presenten per dirigir els destins de les seves poblacions els pròxims quatre anys hi ha Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona), Joan Morlà i Antonio López (el Catllar), Roc Muñoz (la Canonja), Joan Maria Sardà (la Pobla de Mafumet), Eudald Roca (la Secuita), Joan Martí Pla (Perafort) i Pere Granados (Salou).

Pel que fa a les llistes, destaca la irrupció de les candidatures de l’ultradretà Vox a Tarragona i Salou, o propostes curioses pels seus noms com Assemblea per Tarragona-Salou, Salou x Salou Centrats, Compartim (el Morell) o Tercera Edad en Acción (Vila-seca).

ZONA DE REUS

De 177 candidatures, només 48 les encapçalen dones

A la junta electoral de la zona de Reus, que inclou municipis del Baix Camp, del Priorat i la Ribera d’Ebre, es presentaran un total de 177 candidatures repartides entre els 59 pobles i ciutats del territori. En alguns d’aquests indrets ja se sap els qui guanyaran les eleccions, ja que només hi ha una candidatura a votar o, en cas que n’hi hagi dues, en la segona només hi ha un candidat possible, per tant, el segon partit entraria amb més regidors. Aquest és el cas de Vinebre, Vilaplana, l’Argentera o Capçanes entre d’altres. Del total de 177 candidatures, només n’hi ha 48 que estiguin encapçalades per dones. En els indrets on més dones hi ha al capdavant d’unes llistes és a Tivissa, on les quatre formacions tenen una dona de número 1, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant on hi ha una alcaldable femenina en quatre de les set llistes, a Cambrils on cinc dels dotze partits polítics tenen una política al capdavant, i a Reus, amb quatre de dotze.

Els municipis on més podran escollir els seus habitants són Cambrils i Reus, amb un total de 12 candidatures cadascun, per a més coincidència, en tots dos indrets, han sumat una candidatura més a les eleccions d’enguany, respecte les del 2015.

En el cas de la capital del Baix Camp, es presenten a les eleccions municipals ERC, PSC, Ara Reus, CUP, Ciutadans i PP, tal com ja van fer-ho als comicis del 2015, CiU, també repeteix però enguany com a Junts per Reus. Com a novetats d’enguany, es presenten a les eleccions En Comú Guanyem, Reus per la República-Primàries, Entre Veïns Reus, dCIDE i Vox. Tot i tenir cinc novetats, només hi ha una candidatura més respecte el 2015, ja que hi ha quatre partits que enguany no participaran, Movem Reus-Assemblea Oberta, Llista Unitària, Plataforma per Catalunya i De Nou Reus.

Pel que fa a Cambrils, es presenten ERC, PSC, Cs, Ara Decidim Nosaltres Cambrils, Nou Moviment Ciutadà, l’Assemblea de Cambrils – En Comú Guanyem i el PP, com ja van fer-ho al 2015, a banda de CiU que, com en la resta de municipis ara ho fa amb la marca Junts. Pel que fa a les novetats respecte el 2015, es presenten Podemos, la CUP, Alternativa Mediterránea i Primàries Cambrils.

A Castellvell es presenten el mateix nombre de candidatures, un total de 6, a Falset, també repeteixen les 3 candidatures de 2015, a Mont-roig del Camp, es presenten un total de 8 partits, el mateix nombre que el el 2015 però amb el canvi de la Federació d’Independents de Catalunya per Assemblea per Tarragona-Mont-roig del Camp. A Riudecanyes, el nombre de candidatures es manté en 4, canviant el PP per Ciutadans. Una situació semblant passa a Riudoms, on hi ha un total de 4 candidatures, canviant el PP pel PSC. A un altre lloc on el PP no tindrà cap candidat enguany, és a la Selva del Camp on el seu lloc l’ocuparan la CUP i Podemos, fent que el nombre de candidatures passi de 4 a 5, respecte el 2015. En un altre indret on augmenten les opcions de vot és a Móra d’Ebre, passant de 4 a 7 amb les novetats de Fem Poble – Alternativa Municipalista, Ciutadans, i Totes i tots per Móra. En aquesta darrera llista, qui ocupa el número és Santiago Campos, alcalde de la localitat entre 1987 i 2003 i president del Consell Comarcal durant el mateix període.

ZONA DE VALLS

De 108 candidatures, només 29 les encapçalen dones

A la junta electoral de la zona de Valls, en el total de 46 municipis –repartits en 21 de l’Alt Camp, 20 de la Conca de Barberà, 4 del Baix Camp i 1 del Tarragonès–, s’hi han presentat 108 llistes, 22 menys que les que van concórrer a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015, ara fa quatre anys. D’aquestes, tan sols 29 són encapçalades per dones. Destaquen positivament Capafonts, en què les dues candidatures presentades són de dones (CUP i JxCat) i Valls, en què 5 de les 7 caps de llista són dones. Precisament a la capital de l’Alt Camp hi ha hagut renovació al capdavant del partit que governa (Junts per Valls). Albert Batet deixa enrere la seva etapa com a alcalde i tanca una llista que lidera Dolors Farré. Altres dones caps de llista són Maria del Carmen Pujadas (Podem), Ester Huguet (CUP), Rosa Maria Ibarra (PSC) i Cristina Laiz (Cs). En total, són set llistes, una més que el 2015, després que el 2015 no es presentés Ciutadans i Podem substitueix en el seu àmbit Compromís per Valls, que s’ha ajuntat amb ERC.

També hi ha localitats on no lidera cap llista ni una dona: Alió, Barberà de la Conca, Blancafort, Bràfim, Conesa, l’Espluga de Francolí, la Febró, Forès, Garidells, la Masó, el Milà, Mont-ral, Nulles, Pira, Pontils, la Riba, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Solivella, Vallfogona de Riucorb, Vallmoll, Vila-rodona, Vilaverd i Montblanc.

A la capital de la Conca de Barberà hi concorren quatre candidatures. L’alcalde Josep Andreu (Agrupament Catalanista de Montblanc-AM) opta a ser reelegit i, després de la renúncia de la CUP a presentar-se, només rivalitzarà amb el PSC, JxCat i la FIC.

Dins d’aquesta zona electoral encara, hi ha 18 municipis on és segur qui governarà l’Ajuntament, tant pel fet que només hi concorri una candidatura com per, en el cas d’haver-n’hi més d’una, els candidats són insuficients com per disputar el govern. Dos altres pobles tenen un futur complex per les poques candidatures que s’hi han presentat, però que no és una de sola i, per tant, el futur és incert a simple vista. A Senan rivalitzaran ERC i PSC amb un candidat cadascú –per un sol lloc–, i a Savallà del Comtat –amb tres cadires– hi ha tres candidatures, una d’elles, la d’ERC amb 3 noms, la del PSC amb 1 i la de Junts per Savallà i Segura amb 1 altre. Si bé ERC té assegurat un regidor per molts vots que aconseguissin els altres dos partits, és qui té més paperetes per assolir l’alcaldia.

Una altra situació que genera expectació és la de Cabra del Camp, on hi competeixen tres llistes. L’actual alcalde Salvador Pérez –que va anar amb Cabra del Camp en Comú el 2015– es presenta ara per Caminem Tots Junts (JxCat). Qui el va precedir, en el mateix mandat, era Miguel Castañón. Cap de llista de la mateixa candidatura que Pérez, ha format una llista anomenada Futuro Podemos per tal d’intentar recuperar el càrrec. D’altra banda, es presenta una tercera candidatura, Acord per Cabra-AM, que lidera Natalia Targa.

Altres municipis destacats són Vallmoll, on l’alcalde Josep Lluís Cosidó (PSC) tan sols competirà amb Antoni Vargas (Acord Municipal) i Alcover, on l’alcalde Robert Figueras (Alcoverencs pel Canvi) farà el mateix davant de quatre candidatures. A Alcover només hi ha una llista encapçalada per una dona, la del Partit Popular (Montserrat Moncusi).

ZONA DEL VENDRELL

De 135 candidatures, només 50 les encapçalen dones

A la junta electoral de la zona del Vendrell, en el total de 25 municipis –14 del Baix Penedès, 9 del Tarragonès i 2 de l’Alt Camp– s’hi han presentat 135 candidatures, 14 menys que el 2015. D’aquestes, 50 estan liderades per dones. Destaquen els casos de la Nou de Gaià i de Bonastre, en què les dues alcaldables de cada poble són dones, i Cunit, on sis de les nou caps de llista són també dones. Són María Carme Martínez (ERC), María dels Dolors Carreras (PSC), Ruth Sunyol (Alternativa Municipalista), María Esther (Ciutadans), Carolina Burgos (En Comú Podem) i Victoria E. Ramo (PP). Un altre dels candidats en aquest municipi és Pablo Muñoz, número 1 de Guanyem i que ja va concórrer als comicis electorals amb aquesta marca, això sí, a les municipals de Tarragona, l’any 2015. Quatre anys abans, va ser el número 11 del PP a Cunit.

La disputa serà tensa a tota la zona electoral del Vendrell, com en la resta del territori, però hi ha dues localitats on, tret que hi hagi sorpreses d’última hora, ja es coneix qui governarà. És el cas de Montferri (Alt Camp) i de Salomó (Tarragonès), on només s’hi presenta una llista, en els dos casos de JxCat. D’aquesta manera, Josep Ruiz repetirà quatre anys més com a alcalde de Montferri i Antoni Virgili farà el mateix a Salomó.

A banda d’aquests dos pobles, també n’hi ha d’altres en aquesta zona on no s’hi presenta cap dona com a alcaldable. És el cas de Vespella de Gaià, Riera de Gaià, Pobla de Montornès, Sant Jaume dels Domenys i Masllorenç.

En aquesta zona, el municipi més poblat és el Vendrell, la capital del Baix Penedès. Hi competiran tretze candidatures, quatre més que l’any 2015. D’aquestes, tres són liderades per dones: Lidia Rodríguez (Ara), María Luz Ramírez (Ciutadans) i Eva María Serramià (Junts pel Vendrell). Les novetats d’enguany són Som Identitaris –que substitueix la desapareguda PxC–, Pel Vendrell-Primàries de Catalunya, Ara, Agrupació Veïnal Platges-FIC, Centrats, Vox, Izquierda en positivo i Podem –que substitueix ICV i Sí se Puede. D’altra banda, la CUP –que es va anomenar Som Poble el 2015– s’ha aliat amb ERC.

Finalment, Calafell, el segon municipi més poblat, comptarà amb dotze candidatures, dues més que fa quatre anys. Primàries, Centrats, Amunt Calafell i Izquierda en positivo en són les novetats. Són baixa, per contra, PxC i Guanyem. A Calafell hi ha cinc llistes encapçalades per dones: Sara Viñas (Primàries), Noelia Sánchez (Unió Alternativa Municipal), Isabel Bou (En Comú Podem), Teresa González (PP), i Sandra Suárez (Sumem+Junts).

Dins del Baix Gaià, que també s’inclou en part en aquesta zona, a Torredembarra hi haurà onze candidatures, dues menys que el 2015. Eduard Rovira (ERC) opta a l’alcaldia i haurà de competir amb noves llistes com Podem o Guanyem Torredembarra. Un dels seus socis de govern, Alternativa Baix Gaià, a més, canvia de lideratge (Clara Solivellas substitueix Lluís Suñé). Solivellas és una de les quatre dones que encapçala llistes al municipi. A banda d’ella, hi ha també Núria Gómez (PP), Anna Magrinyà (JxCat) i Rosa Maria Guasch (Avui Democràcia-Ara).

Altres municipis destacats del Baix Gaià són Roda de Berà, la Riera de Gaià i Creixell. A Roda, l’alcalde Pere Virgili opta a la reelecció davant d’unes altres sis candidatures, a Creixell l’alcalde Jordi Llopart –del mateix partit que Virgili– també es torna a presentar i competirà contra sis llistes més, i a la Riera Jaume Casas, l’actual alcalde, intentarà renovar la confiança dels seus veïns amb la candidatura Tots Fem Riera, que rivalitza amb tres llistes més.

ZONA DE TORTOSA

De 142 candidatures, només 50 les encapçalen dones

A la junta electoral de Tortosa, amb 42 municipis en total que engloben la pràctica totalitat de les Terres de l’Ebre, hi concorreran 142 candidatures, una desena menys que al 2015. D’aquestes, 50 estan liderades per dones. Casos destacats són Tivenys, Benifallet i Aldover, amb les dues candidatures en clau femenina, Bítem –amb quatre de les sis llistes amb el número 1 per a una dona– i Arnes –amb dues dones caps de llista de tres. Pel que fa a municipis on ja es conegui qui governarà a partir del mes de juny, aquests són: Alfara de Carles, Caseres, Ginestar, la Pobla de Massaluca i els Muntells. En tots els casos, només hi ha concorregut una candidatura i, per tant, no cal esperar a les eleccions, tret que els electors donin alguna sorpresa d’última hora.

A la capital del Baix Ebre, Tortosa, s’hi han presentat vuit candidatures, esdevenint d’aquesta manera en el municipi amb més llistes. Dues d’aquestes són encapçalades per dones: Primàries (Núria Menasanch) i Junts per Tortosa (Meritxell Roigé). Roigé va ser la substituta a mig mandat de Ferran Bel, que tanca la llista de Junts al lloc 21, després de fer definitivament el salt a la política nacional i tornar a presentar-se per a ser diputat al Congrés, en les eleccions d’aquest diumenge. Són baixa PxC i Democracia Nacional, mentre que es presenta per primer cop Ciutadans.