Diari Més
Josep Rull i Andreu

Candidat al Congrés dels Diputats per Junts per Catalunya

«En cap cas quedaran els escons buits, mai no perdrem el vot»

Josep Rull diu que «ara ja sabem que l’Estat està disposat a tot per garantir la integritat territorial d’Espanya»

Josep Rull, exconseller de Territori i sostenibilitat, a Tarragona en una imatge d'arxiu.

«En cap cas quedaran els escons buits, mai no perdrem el vot»ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Aquesta entrevista s’ha fet en el marc de les que el Diari Més està fent a tots els candidats dels partits amb representació al Congrés per la demarcació. Tot i així, no s’ha pogut entrevistar el candidat directament i aquest ha respost mitjançant un qüestionari des de Madrid, on s’està celebrant el judici dels fets de l’1 d’octubre.

—Vostè és de Terrassa, però es presenta per Tarragona. A gairebé totes les demarcacions hi ha presos polítics encapçalant les llistes de Junts per Catalunya. Va demanar vostè presentar-se per Tarragona?

—Sí, soc de Terrassa, però avui m’obliguen a viure a Madrid, a la presó de Soto del Real, fora de la meva terra. Hi soc per haver estat lleial al mandat democràtic de la ciutadania, per haver defensat unes idees legítimes i nobles. Afronto el judici a les urnes, el judici a la democràcia. És la situació excepcional que avui viu Catalunya allò que dona sentit a aquesta candidatura. Se’m va oferir el privilegi d’encapçalar la llista de Tarragona i, evidentment, vaig dir que sí.

—Diu que té lligams amb Porrera, al Priorat, i amb Pixamoixons, a l’Alt Camp. Coneix les problemàtiques principals d’aquestes zones, respecte a les polítiques que es poden fer des de Madrid?

—Durant els vint mesos que vaig ser conseller en llibertat vaig fer territori a fons. Vaig visitar 95 municipis de Tarragona, de totes les comarques de la demarcació. I, en el marc de consells d’alcaldes o en reunions més àmplies per abastar qüestions concretes com l’N-340 o la situació del Delta de l’Ebre, em vaig reunir amb 124 alcaldes. Em vaig poder submergir en la realitat de cadascuna de les deu comarques a través de contactes permanents amb entitats i empreses del territori. És aquest bagatge el que poso a disposició de la ciutadania de Tarragona.

—Quines haurien de ser les prioritats polítiques per a la demarcació de Tarragona pel que fa a polítiques que són competència de Madrid?

—D’una banda infraestructures: cercar els mecanismes per permeabilitzar els peatges a totes les autopistes, inclosa la Pau Casals amb el sistema de la vinyeta; desbloquejar l’A-27; actuar a l’N-340 i A-7 i l’N-420; desbloquejar el Corredor Mediterrani; fer el traspàs íntegre del sistema de Rodalies; o incrementar la capacitat de decisió des del territori en el Port de Tarragona i l’Aeroport de Reus. De l’altra, les qüestions mediambientals, especialment la gestió sostenible de l’Ebre i del seu Delta.

—S’ha plantejat deixar l’escó buit al Congrés, com al Parlament? O és segur que Ferran Bel és candidat a ser diputat?

—Des d’un punt de vista democràtic, no és concebible que hagi d’exercir de diputat des de la presó. Si la ciutadania ens fa confiança, el meu escó no serà el de Junts per Catalunya a Tarragona, sinó l’escó de Tarragona i per a Tarragona al Congrés dels Diputats. Si es produís la vergonya democràtica de no deixar-nos votar, en cap cas els escons quedarien buits, mai no perdríem el vot, mai.

—Li hauria agradat una candidatura conjunta amb ERC i el Front Republicà?

—Seria allò que ens donaria més força i més visibilitat a Congrés i Senat i allò més coherent amb l’esperit de l’1 d’Octubre basat tres pilars: unitat, transversalitat i determinació. Alguns preferim que l’independentisme sigui hegemònic dins la societat, d’altres en tenen prou amb pretendre ser merament hegemònics dins de l’independentisme. Però aigua passada no mou molins.

—Per què és important, segons la seva candidatura, ser a Madrid si l’objectiu immediat és la independència?

—No hi ha cap incompatibilitat entre treballar per la independència i resoldre els problemes quotidians i, mentre no l’aconseguim, una part molt significativa d’aquests problemes només poden abordar-se a les institucions espanyoles. No els deixarem de banda per ser independentistes Cap tema que afecti la societat catalana no ens pot ser indiferent o secundari. Permeti’m que citi Joan Fuster: «Tota política que no fem nosaltres serà feta en contra nostra».

—Vist amb perspectiva actual, va ser encertat que el PDeCAT donés suport a la moció de censura i al canvi de govern?

—Absolutament. Per una qüestió d’higiene política. Era el Govern de les porres de l’1 d’Octubre, un dels governs més corruptes de la història recent de l’Estat. Llàstima que Sánchez no hagi actuat com a home d’Estat i s’hagi negat a afrontar seriosament el plet català, des del diàleg, des de la política i ara torni a amenaçar en aplicar el 155. Estem sotmesos a una mena de bucle de la por.

—La independència només es pot aconseguir de manera acordada?

—L’acord i la transacció soc els grans instruments del Dret Internacional Públic. I de la política. Els mecanismes pels quals s’obté el reconeixement internacional d’un nou Estat.

—Després del judici i del cicle electoral què creu que hauria de fer l’independentisme?

—Essencialment, el mateix. Hem de governar el país –a la Generalitat i als ajuntaments– amb la màxima eficàcia i responsabilitat. Hem de consolidar la nostra acció com a moviment a favor dels drets civils dins i fora de Catalunya. Hem d’incorporar més sensibilitats a l’aposta per la independència. Hem d’internacionalitzar el conflicte i buscar la solidaritat de les societats democràtiques. Hem d’oferir diàleg a Espanya i hem d’insistir en la via democràtica i no violenta per a avançar cap a la independència.

—El procés no ha assolit el seu objectiu principal. Quina crítica en fa? Es va dir tota la veritat als ciutadans?

—Ara coneixem quins camins són plausibles i quins inviables. I n’hem après, dels errors, efectivament. Hem après que ens hem d’alliberar del jou dels terminis innecessaris i de relats sense matisos. Estàvem preparats per un escenari pacífic. I malauradament ara ja sabem que l’Estat està disposat a tot per garantir la integritat territorial d’Espanya.

Convergent històric acusat de rebel·lió

Josep Rull i Andreu va néixer a Terrassa el 2 de setembre de 1968. Els seus lligams amb la demarcació es limiten a una casa de la família de la seva dona a Porrera –on hi passa els estius quan no és a la presó– i a la seva àvia, que era de Picamoixons. Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha ocupat càrrecs públics ininterrompudament des de l’any 1999. Actualment està processat pel Tribunal Suprem per malversació de fons públics i rebel·lió.

tracking