Arqueologia
L'excavació a Nulles confirma la presència de sitges de l'edat del bronze
La intervenció es va plantejar a partir de la descoberta de possibles estructures d’emmagatzematge arran de la construcció d’un camí
L'excavació a Nulles confirma la presència de sitges de l'edat del bronze
La campanya d’excavació i consolidació al jaciment del Mas Cap de Ferro (Nulles, Alt Camp). La intervenció, que es va plantejar a partir de la descoberta de possibles estructures d’emmagatzematge arran de la construcció d’un camí, ha permès confirmar la presència de tres sitges del bronze final o de la primera edat del ferro. L’excavació la du a terme l’equip d’Arqueologia Protohistòrica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
L’excavació de les tres estructures (una d’elles ja pràcticament destruïda) ha permès definir-les com a sitges de perfil troncocònic, amb uns estrats de rebliment que contenien ceràmica a mà decorada amb cordons i acanalats, i algunes restes de fauna. Aquest fet situa la troballa en una cronologia (bronze final o primera edat del ferro) «poc coneguda a la zona perquè n’hi ha pocs assentaments identificats, fet que converteix aquest jaciment en una troballa especialment interessant», segons l’ICAC. La prospecció feta als camps adjacents (que ha comportat fer tres rases) ha donat resultats negatius, però l’equip d’investigadors no descarta la presència de més estructures.
Per tal de garantir la conservació de les estructures trobades, s’han fet també les tasques de consolidació de les dues sitges que es trobaven en millor estat de conservació, amb murs de pedres i morter de calç i un rebliment de terra i pedres. La intervenció s’emmarca en el projecte de recerca Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (2018-2021) i ha estat finançada per l’Ajuntament de Nulles i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La campanya d’excavació i consolidació al jaciment ha estat dirigida per Núria Otero (ICAC), Oriol Cuscó (ICAC) i Graciella Pereda. També hi han participat Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC), Joan Canela (ICAC) i un equip d’arqueòlegs i estudiants voluntaris del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC) i del grau d’Història de la URV.