Cambrils és una de les ciutats de Catalunya amb més desigualtat salarial

Cambrils és una de les ciutats mitjanes de Catalunya amb més desigualtat salarial mentre que Amposta seria un dels municipis amb menys diferència,segons un estudi de laUniversitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

El treball de Rafa Madariaga, Joan Carles Martori i Ramon Oller, investigadors del grup de recerca Data Analysis and Modeling, ha estat publicar a la revista The Annals of Regional Science. L'estudi Wage Income Inequality in Catalonian Second-Rank cities ha analitzat la desigualtat de la renda salarial als 41 municipis mitjans de Catalunya i ha identificat les causes que fan que augmenti o es redueixi.

Aquest parteix de que el sistema urbà de Catalunya és policèntric: un 40% de la població viu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 30% a 41 ciutats de més de 20.000 habitants i un altre 30% a la resta de municipis més petits.

Per veure l’evolució de la desigualtat de la renda salarial en aquests municipis, els investigadors han analitzat les dades corresponents a dos períodes, 2001 i 2011 aplicant la mesura habitual de la desigualtat, l’índex de Gini, que varia entre el 0 (igualtat total) i 1 (màxima desigualtat).

D’acord amb els resultats obtinguts, les ciutats mitjanes amb menor nivell de desigualtat salarial de Catalunya són Amposta, Salt, Palafrugell, Blanes i Sant Feliu de Guíxols mentre les que presenten una desigualtat més gran són Cambrils, Sitges, El Masnou, Castellar del Vallès i Premià de Mar.

Relació entre desigualtat i segregació residencial

Segons l'estudi, com més segregada es troba la població amb més ingressos, major és la desigualtat al municipi. Alhora, mostra que com més segregada es troba la població immigrat, menor és la desigualtat de la ciutat. Segons l’estudi, Sitges és la ciutat on la població amb ingressos alts es troba més segregada, mentre Lloret de Mar és la ciutat on la població amb ingressos baixos ho està més. Pel que fa a la major segregació de la població immigrant, encapçalen la llista de municipis Salt, Lloret, Figueres, Tortosa i Vic. Els investigadors conclouen que «aquests resultats fan palès que la distribució de diferents grups a les ciutats és important per analitzar la desigualtat».

Les causes de la desigualtat

L’augment de l’atur i de la població immigrant redueixen les desigualtats salarials mentre l’increment de treballadors amb baix i amb alt nivell d’estudis contribueix a augmentar-les.

El principal factor explicatiu de la desigualtat salarial és la renda mitjana dels municipis. El creixement de la renda mitjana es produeix per «la presència creixent d’ocupacions en sectors amb salaris alts (banca, finances, telecomunicacions, serveis a les empreses) que amplien la part superior de la distribució salarial i, per tant, contribueixen a eixamplar la desigualtat». També apunten que «aquests sectors tendeixen a localitzar-se a grans ciutats globals», fet que explica per què és en aquestes ciutats (Barcelona i la seva àrea metropolitana) on la desigualtat és major, mentre que a les ciutats mitjanes la renda salarial mitjana tendeix a ser més baixa. Tot i així, diuen, arran de la recessió econòmica la desigualtat salarial s’ha reduït arreu, fruit d’una reducció generalitzada de la renda salarial mitjana, sobretot a la part alta de la distribució salarial.

Els autors de l’estudi aposten per «reforçar l’activitat i el creixement de les ciutats mitjanes» com a política per «compensar l’augment de la desigualtat que experimenten els països desenvolupats».