Constantí es desperta amb el seu «secret a veus» més íntim conegut a tot Catalunya

Els bars del carrer Major de Constantí obrien ahir amb la notícia de diversos veïns del poble assetjats sexualment pel mossèn entre el 1972 i el 1999. Es tracta d’un «secret a veus», segons indica un veí que vol romandre en l’anonimat. Són diversos els que prefereixen evitar parlar amb els periodistes. Els que no hi tenen problema són els que o bé no en saben res –alguns dels quals són nous al municipi– o bé aquells que sí que ho sabien i que no tenen una relació estreta amb l’Església i la seva vida cultural i social.

Margarita Bonilla, veïna, explica que «sempre es comentava, però jo no en sé res ja que no vaig a missa». El gest més conegut de mossèn Pere Llagostera, fer que els feligresos li fessin un petó a la mà, és comentat.

Qui se’n va lliurar per poc va ser Joan Carles Roig, un altre veí que compta amb amics afectats dins la seva colla. Ell no va anar a cap excursió i, per tant, no va coincidir a les nits amb ell. Explica que el relat dels fets s’havia apartat fins que, fa ben poc, la cançó Corvus, del grup local Els Pets, va fer que es posessin «les piles». A ell, anys enrere, li havien narrat el mateix que relatava Joan Maria Ramon: tocaments mentre dormien que el mossèn negava i que, fins i tot s’escudava en què els menors s’havien destapat la roba durant el son. Ell mateix assenyalava les cases d’alguns dels afectats, la major part al voltant del carrer Major, quan aquell indret era el poble de Constantí i encara no havien aparegut les noves construccions.

Dani Jordana, treballador del bar El Casino, assegurava que la nit anterior, quan la notícia ja corria per Internet, «va petar pel Whatsapp». Entre els clients, satisfacció perquè s’hagués destapat, però hi havia diferències entre generacions: «Els que tenen 70 anys en amunt per a ells és un tabú, són els que ho van tapar». Que hi havia hagut abusos, Jordana n’estava al corrent: «Se sabia, però no amb noms i cognoms». Ahir al matí es posava «les mans al cap», «no t’ho arribes a pensar». Una altra veïna reclama: «No s’hauria d’haver esperat tant per fer-se públic».

Constantí va viure ahir un abans i un després en la seva història quotidiana. A l’espera de quines conseqüències apliqui l’Arquebisbat de Tarragona –amb el mossèn ja mort fa dos anys–, el focus també es gira cap a ells.