Un documental recorre la vida de l'historiador del cinema Miquel Porter i Moix
L'integrant del moviment reivindicatiu 'Setze Jutges' va passar els últims dies de la seva vida a Altafulla
Un documental recorre la vida de l'historiador del cinema Miquel Porter i Moix
El documental Miquel Porter i Moix: La república de la llibertat i el bon humor, que retrata una de les figures clau de la cultura i la història recent del cinema català, s'estrena demà en els Cinemes Girona de Barcelona.
El documental, dirigit per Anastasi Rinos, fa un recorregut per la vida de Porter, a través de persones que el van conèixer i amb entrevistes dins de l'àmbit de la Universitat de Barcelona, en la que va exercir com catedràtic i a la que va llegar el seu fons personal i bibliogràfic.
El documental és una coproducció de TV3 i Mallerich Films Paco Poch, amb el suport de l'Institut Català dels Empreses Culturals (ICEC).
Miquel Porter (Barcelona, 1930 - Altafulla, 2004) va ser un historiador, catedràtic universitari, crític de cinema, guionista i cantant, doncs va ser un dels fundadors de la Nova Cançó com a integrant dels denominats 'Setze Jutges' d'aquest moviment reivindicatiu de la música en català.
Miquel Porter va fundar també el Cercle Lumière de l'Institut Francès de Barcelona, i el primer cineclub infantil de Catalunya, el 1957.
Va portar a terme a més una àmplia labor d'investigació en el terreny del cinema català, que va difondre en les seves crítiques aparegudes a les revistes Serra d'Or i Destino, i al diari Avui.
El 1969 i des de la universitat es va dedicar a recuperar material cinematogràfic de principis del segle XX, i gràcies a la seva feina es van poder salvar moltes pel·lícules d'aquella època, entre elles de pioners del cinema com Segundo de Chomón o Fructuós Gelabert.
Va exercir el càrrec de director de cinematografia de la Generalitat entre 1977 i 1986, i va impulsar la Filmoteca de Catalunya.
El 1996 va ser nomenat rector de la Universitat Catalana d'Estiu, universitat d'estiu que se celebra a Prada (França), i des de 2001 també va ser president del seu patronat.
Va ser autor de diversos llibres i estudis en l'àmbit del cinema, com Història del cinema rús i soviètic (1968), la Història del cinema a Catalunya: 1895-1990(1992), Cinema per a infants(1963), Les claus del cinema(1989), La filmoteca ideal(1995) i Cinema i televisió(1996).