x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
13 º
38.88 Km/h
Atemptats de Barcelona i Cambrils
Primer pla de la gorra del cap de la Unitat de Radicalitzacions dels Mossos d'Esquadra.

«El 17-A reforça la convicció que cal treballar des de la prevenció»

Primer pla de la gorra del cap de la Unitat de Radicalitzacions dels Mossos d'Esquadra.

«El 17-A reforça la convicció que cal treballar des de la prevenció»

El cap de la Unitat de Radicalitzacions dels Mossos avisa que les conductes «islamòfobes» són un «caldo de cultiu» per a la captació dels jihadistes

Actualitzada 08/08/2018 a les 09:53

Tot i que la radicalització dels terroristes de Barcelona i Cambrils no va encendre cap alarma en el seu entorn, els atemptats del 17 d'agost no van significar un «trencament» en la feina de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, sinó que els van mostrar que cal continuar treballant «des de la prevenció i la detecció». El 17-A reforça la «convicció» que l'«atac als extremismes violents ha de ser interdisciplinari i coordinat amb tots els serveis que intervenen en la ciutadania». Així ho explica el cap de la Unitat de Radicalitzacions dels Mossos d'Esquadra. El cos policial treballa des del 2011 en procediments sistematitzats per prevenir i detectar processos de radicalització i per com intervenir-hi. Són els anomenats PRODERAE i s'han enfocat en tres àmbits: el de les policies locals i els agents de seguretat ciutadana dels Mossos; en l'educatiu i el penitenciari. En una entrevista amb l'ACN, el cap de la Unitat de Radicalitzacions assenyala que també els preocupen les «conductes islamòfobes i xenòfobes» per la «dimensió futura que poden tenir» i perquè, precisament, són un «caldo de cultiu» per a la captació dels jihadistes. «Tenim molt clar que són dues tendències que comparteixen l'objectiu de polaritzar la societat i en certa manera es retroalimenten», afirma.

Després del 17 d'agost de l'any passat, els Mossos van treballar «molt intensament» en la revisió dels perfils personals dels membres de la cèl·lula terrorista i van observar «alguns components que fins ara s'havien apreciat en menor mesura» en autors d'altres atemptats, com una influència prèvia d'ideologia o religiositat «molt menys marcada que en altres casos». El cap de la Unitat de Radicalitzacions, que prefereix que no es publiqui el seu nom, puntualitza que tot i que es tracta de persones que es trobaven en un mateix lloc i en un mateix moment i cometent els mateixos atemptats, «no vol dir que internament patissin el mateix procés de radicalització violenta». «Alguns es podien trobar allà per convenciment i altres per dinàmiques grupals. Es poden donar processos de radicalització molt diferents en una mateixa cèl·lula», afirma aquest membre de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, que destaca les relacions de germans i de veïnatge que tenien: «Hi ha relacions heretades prèvies a la pertinença al grup terrorista».

El cap de la Unitat de Radicalitzacions afirma que s'ha d'obrir «el punt de mira» per prevenir les radicalitzacions i en aquest sentit destaca que les detencions no representen el final d'aquests processos que impliquen acabar assumint la violència. Des del punt de vista de la detecció, els Mossos treballen en els PRODERAE, enfocats a professionals que estan «en contacte permanent amb la ciutadania» i que «poden detectar canvis que indiquin processos de radicalització». Els primers passos d'aquests plans es remunten el 2008 però els procediments es van sistematitzar a partir del 2011. «Com a extensió del model de proximitat dels Mossos, la intenció és atacar els extremismes violents d'una manera preventiva des del punt de vista de la detecció», diu.

Aquest responsable de la Comissaria General d'Informació afirma que el fenomen terrorista d'arrel jihadista és «altament preocupant» però destaca que treballen amb un enfocament «obert» per detectar qualsevol tipus d'extremisme violent, com són també les conductes islamòfobes. «Hi ha una connexió bastant ràpida entre un atemptat terrorista i el ressorgiment d'aquestes conductes, que fan augmentar les possibilitats d'èxit en la captació per part dels jihadistes», subratlla, per insistir: «Quan un col·lectiu se sent atacat injustament, és un bon caldo col·lectiu perquè els captadors portin aquestes persones cap a l'ús de la violència».

A les comissaries i a les escoles
Els PRODERAE s'han desenvolupat en l'àmbit policial, en l'educatiu i en el penitenciari. Consten d'una etapa de formació dels professionals, per capacitar-los i sensibilitzar-los sobre els extremismes violents, i posteriorment, es creen òrgans conjunts de treball per avaluar possibles casos de radicalització i coordinar-ne les intervencions. L'actuació policial és l'últim graó; la prioritat és la intervenció des d'una vessant més social. «La detecció primerenca de casos permet un ventall d'intervenció molt àmplia», valora el cap de la Unitat de Radicalitzacions. «El que és rellevant és l'evolució dels casos que seguim al llarg del temps», afegeix.

Pel que fa als àmbits d'execució dels PRODERAE, els Mossos d'Esquadra han format 6.000 policies locals i 11.000 agents del propi cos a les comissaries. L'objectiu és donar-los eines per a la detecció de possibles casos de processos de radicalització. Les Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) tenen una importància «cabdal» en aquest àmbit.

En les escoles, en coordinació amb el Departament d'Ensenyament, s'han format unes 5.000 persones dels equip directius dels centres i personal especialitzat en l'àmbit psicopedagògic i intercultural perquè transmetessin els coneixements en els claustres. Si es detecta algun possible cas, ja hi ha establerts els òrgans de treball adequats per coordinar les intervencions. En aquest àmbit de les escoles, també es treballa per prevenir la «irrupció de conductes que pugin desembocar en extremismes violents», de tall jihadista o bé islamòfob, especialment els dies posteriors d'un atemptat.

Àmbit penitenciari
El director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, explica en una entrevista amb l'ACN que hi ha tres vies per començar a fer el seguiment d'un intern: els preventius o condemnats per terrorisme, que a Catalunya són pocs perquè són competència de l'Audiència Nacional i se solen quedar en presons de la resta de l'estat; els que ja són seguits pels cossos policials i ingressen per delictes comuns, i els que detecten directament els funcionaris de presons. Aquest seguiment es fa de forma «discreta» i sense que l'intern el pugui detectar. A més, el seguiment «no ha d'implicar cap alteració en el règim penitenciari de l'intern, ni cap estigmatització ni cap etiqueta», afirma. El primer protocol es va fer el 2011 i el 2015, arran dels atemptats a París contra Charlie Hebdo es va convertir en el PRODERAI. Després, s'ha acabat anomenant PRODERAE, amb referència a processos de radicalització 'extremistes' i no només d'arrel 'islamista'. Segons els Mossos, s'han format uns 2.000 funcionaris de Justícia.

A partir d'aquí hi ha una avaluació de risc, i en funció de l'avaluació hi ha tres nivells de seguiment: el primer nivell són casos amb informació força general; el segon s'activa quan hi ha algun indicador concret de radicalització; i el tercer implica que hi ha diversos indicadors de radicalització o una condemna per terrorisme, i comporta un seguiment «més intensiu». No obstant això, admet que en algun cas s'han tingut falses sospites d'algú i se l'ha deixat de seguir quan s'ha constatat que no s'estava radicalitzant.

A les persones sota seguiment, se'ls apliquen programes d'intervenció, com a la resta de presos. Calderó destaca la importància d'aquest protocol en el cas dels més joves, que són els més vulnerables, i que s'inclouen en el programa Arrel. En canvi, diu que hi ha molt poques dones radicalitzades. Tot i que actualment Justícia ja té un conveni amb el Consell Islàmic de Catalunya per supervisar l'acció dels imams que entren a les presons, el fet que la Direcció General d'Afers Religiosos hagi passat a formar part de la Conselleria de Justícia podrà facilitar aquests contactes.

Per a Calderó, també és molt important el seguiment que es fa d'aquests presos un cop comencen a sortir de la presó amb permisos o en llibertat condicional, tant per part dels Mossos d'Esquadra com de les entitats culturals i serveis socials. De fet, les entitats també formen els mediadors comunitaris i culturals per detectar possibles radicalitzacions. El director general remarca que la formació dels professionals penitenciaris és «fonamental» perquè coneguin els protocols i els indicadors de radicalització als quals han d'estar amatents. El departament va formar inicialment uns 500 treballadors, tant de l'àmbit de seguretat com el de rehabilitació, i ara la formació s'està ampliant a la resta. De fet, tots els nous treballadors de les presons ja tenen aquesta formació. A més, vol oferir una formació més específica als psicòlegs i educadors.

Sobre la col·laboració amb altres administracions, diu que la relació amb el Ministeri de l'Interior espanyol és «molt professional» i comparteixen informació i estratègies de treball. A nivell europeu, es comparteixen coneixements i la Generalitat participa en diversos programes continentals. En concret, participa en el programa Local Institutions Against Extremism (LIAISE) que es fa en col·laboració amb el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS) i amb la Confederation of European Probation (CEP). Aquest programa té com a objectius prevenir la vulnerabilitat a la radicalització a través de les famílies, un pla de formació per a treballadors socials penitenciaris, i l'elaboració de la guia de prevenció de la radicalització. També participa en el programa Prepare (Preventing radicalisations thoug probation and release), que també es fa en col·laboració amb EFUS. Aquest programa té com a principals missions treballar la transició presó-comunitat en interns vulnerables o amb indicis de radicalització i fer un pla de formació per a personal de rehabilitació amb un programa de desradicalització i de mentors.
Temes relacionats
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes