x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
8.97 º
12.96 Km/h
Prades
L'alcaldessa de Prades, Lidia Bargas.

«A Prades no hi ha atur i costa trobar gent per treballar»

L'alcaldessa de Prades, Lidia Bargas.

Cedida

«A Prades no hi ha atur i costa trobar gent per treballar»

Bargas explica que aquest estiu s’oferirà un servei de guia de les Muntanyes de Prades i paquets turístics amb diverses activitats

Actualitzada 30/06/2017 a les 10:26

—Com es presenta la temporada turística aquest estiu?
—Es presenta bé, com cada any. Suposo que els establiments faran el ple. Per Setmana Santa i els ponts que hi ha hagut ha estat així; per tant, esperem que seguir aquesta dinàmica a l’estiu.


—Últimament s’ha parlat de la creació d’un observatori astronòmic. En quin punt es troba?
—Estem buscant terrenys. En teníem un però no ens hem entès amb l’amo i per tant continuem buscant la seva ubicació. Tenim el projecte arquitectònic fet i un cop trobem el terreny estarem llestos per trucar les portes per demanar els diners necessaris. És un projecte molt ambiciós i ha de ser publico-privat.

—Com va sorgir la idea?
—Vam rebre una queixa sobre uns llums que causaven contaminació lumínica. Ens ho vam mirar i vam decidir canviar-les. El noi que va presentar la queixa és aficionat a l’astronomia. A casa seva té muntat un observatori i per això els llums li molestaven. Va venir per donar les gràcies i ens va explicar que a Prades tenim una qualitat de cel tan bona com la que tenen a Àger. Arran d’aquí vam començar a fer alguna cosa i ell ha fet tallers. La idea es va fer gran i ens va plantejar fer un centre d’observació.

—Pel que fa l’agricultura, hi ha hagut novetats importants com la introducció del cultiu de la poma de muntanya.
—En les reunions per marcar els objectius del Pla Estratègic 20.20, es va plantejar la necessitat de trobar cultius alternatius al de l’avellana i al de la patata. Un foraster ens va comentar que si al Pont de Suert funcionava la poma d’alta muntanya, a Prades també. Vam fer una finca experimental amb l’IRTA per veure quina varietat de poma s’adequava millor al terreny. Ara, continuem amb aquesta finca i dos pagesos més de Prades i un de Capafonts treballen per comercialitzar la poma i crear una marca pròpia.

—I el llúpol?
—En aquestes reunions del pla estratègic, també es va proposar plantar llúpol. Nosaltres no sabíem què era i resulta que als marges hi creix espontàniament i com una mala herba. Vam investigar, ho vam presentar a Agricultura i vam contactar amb la Damm, per presentar-los la nostra idea. La nostra sorpresa va ser que ells també teníem els seus estudis fets que garantien que Prades era un molt bo per fer-hi llúpol. Ens vam quedar sorpresos i des de llavors hem estat treballant conjuntament. Damm enguany volia plantar 6 hectàrees fos com fos i finalment ho hem aconseguit. Enguany no tindran fruit però l’any vinent si. I el més important és que aquí hi ha pagesos que són joves.

—També s’ha parlat de crear el segell Corder Muntanyes de Prades.
—Un dia els pastors d’Ulldemolins, Siurana, Capafonts, la Febró, l’Arbolí i l’Albiol van demanar tenir una reunió amb mi per presentar-me la idea de crear un segell de Corder Muntanyes de Prades i demanar-me ajuda. Els seus corders mengen diferent de la resta i són petits ramats. Ara els duen tots a l’escorxador de Cornudella i d’allí es distribueix la carn. Però als pastors els hi agradaria que la carn es quedés a les Muntanyes de Prades, ja que hi ha molta restauració i també botigues. A mi em semblava bona idea, i després de parlar-ho amb els alcaldes de la resta de municipis, vaig acompanyar-los a Agricultura i suposo que en breu donarem la notícia que la  marca ja existeix com a tal.

—Totes aquestes iniciatives sorgeixen del pla estratègic. Com valora els seus fruits?
—Estic molt satisfeta. És evident que hi ha hagut coses que estan encallades, però tenim molts fronts oberts. Un dels objectius era fer més agradable el dia a dia de la gent que viu a Prades. Hem de fer coses perquè pugi gent però els que hi vivim, hem d’estar bé. Es va crear el grup de teatre i s’ha fet el gimnàs. Però també ens preocupava que la gent tingués feina. A hores d’ara, a Prades no hi ha atur i costa trobar gent per treballar.

—Per què?
—A l’hivern som 600 pradencs i per Setmana Santa o l’estiu passem a ser-ne entre 6.000 i 7.000. És un salt brutal. Has de tenir els serveis per aquesta quantitat però has de pensar que a l’hivern s’ha de reduir. Això crea una estructura una mica complicada. Penso que si hi ha gent que té ganes de treballar i no té feina, a Prades s’hi guanyaria la vida segur. I més ara, que sí que ens promocionem turísticament, tot i que tenim molta feina a fer.

—En quin sentit?
—A Prades anàvem amb una sabata i una espardenya. Poc a poc s’ha anat polint l’oferta de restauració i hostaleria i s’han obert nous establiments i estem acabant de perfilar la figura dels guies de les Muntanyes de Prades. Fins ara, quan algú ve, no pot comprar cap paquet turístic. Ara podran fer descens de barrancs, senderisme, visita guiada al poble. Són una sèrie de serveis que estaran a punt aquest estiu.

—Comentava que hi ha aspectes que estan encallats.
—Tota la part cultural. Tenim molt de patrimoni i ja hem fet petites coses però el més gros està per fer. La part del Castell que s’ha de restaurar. També hi ha la idea de fer un museu. El tema de la Reina Margarida tampoc està explotat. Tenim molt de recorregut, però ens hi hem de posar.

—Parlant de temes encallats, com està el Parc Natural de les Muntanyes de Prades?
—No és un parc fàcil. Som molts i ens hem de posar d’acord. Cal tenir en compte que no hi havia mitjans econòmics. Sense dotació econòmica, més val no fer un Parc Natural. Hi ha un grup de municipis que estan molt interessats en què surti ja, amb diners o sense. Però a l’última reunió, vam notar que hi havia consens i es va dir que es posaria fil a l’agulla. Evidentment, hi ha una feina que ja està feta, però s’ha de revisar Queda molt de camí per fer. És evident que el volem, però hi d’haver la partida.
Temes relacionats
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes