Els homínids de fa 15.000 anys de Vimbodí i Poblet caçaven conills per tenir pells

Els homínids que van viure a Espanya fa entre 8.000 i 15.000 anys tenien elconillcom un animal molt preat, ja que no només el caçaven per menjar la seva carn, sinó per obtenir les seves pells per a diferents usos, segons un estudi de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

L'estudi s'ha fet a partir del jaciment arqueològic ubicat a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), que, segons els paleontòlegs, és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític. Els éssers humans eren capaços de treure el màxim profit de la fauna, encara que en aquest lloc centraven la seva atenció en els conills, segons l'estudi, publicat a la revista 'Historical Biology' i liderat per Anna Rufà, investigadora predoctoral de l'IPHES.

La investigació, que ha comptat amb la col·laboració d'altres membres de l'IPHES i del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CEBIEH), ha analitzat els ossos deconilltrobats al jaciment, que tenien talls que indicaven el seu consum i que han permès documentar una àmplia gamma d'activitats, des de l'escorxat de l'animal fins a l'extracció de medul·la òssia.

Segons Rufà, «l'alta fragmentació observada a les restes de fauna, entre d'altres aspectes, suggereixen un ús intens dels nutrients interns dels animals». «En el cas dels conills, els homínids no només podien obtenir beneficis alimentaris, sinó també recursos que no estaven destinats a fins nutricionals, com l'adquisició de pells que podrien ser utilitzades, per exemple, per protegir el seu cos», ha afegit.

L'alta presència de conills al Molí del Salt, que representa més d'un 90% de la fauna explotada en tots els nivells arqueològics, es deu al fet que serien un recurs abundant i ric en aquesta àrea, la qual cosa podria propiciar la seva captura. «La versatilitat d'aquesta espècie hauria propiciat la seva expansió per diferents entorns ecològics, probablement afavorits pels canvis ambientals que van tenir lloc a final del Plistocè superior», ha comentat Anna Rufà.

Segons la peleoecòloga, les altes taxes reproductives d'aquests animals van permetre que fossin caçats sense sobreexplotació. «Aquest fet facilita el seu èxit de supervivència, ja que poden continuar sent un recurs important per a les poblacions humanes a través del temps sense que perilli la seva pervivència», ha afirmat la investigadora.

De la mateixa manera, encara que no s'han extret proves concloents en aquest sentit, el gran nombre de restes de conills trobats suggereixen l'ús de possibles tècniques de captura (trampes, llaços i xarxes).