Diari Més

Cultura

Un llibre recull el patrimoni industrial del Camp

L’obra, editada per l’Institut d’Estudis Vallencs, fa referència a immobles de les comarques tarragonines

L'edifici de fabricació de licors de la Chartreuse és un dels exemples d'arquitectura industrial.

Un llibre recull el patrimoni industrialCedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El patrimoni industrial de les comarques tarragonines és el protagonista d’un nou llibre de l’Institut d’Estudis Vallencs. Amb el títol Arqueologia i Patrimoni Industrial a les comarques de Tarragona, aquest valuós treball serà presentat a la seu de l’IEV en un acte que es durà a terme pròxim dimarts 20 de desembre, a dos quarts de 8 del vespre.

Vuit historiadors i geògrafs fan un repàs comarca per comarca tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l’Ebre, sobre el procés d’industrialització i el patrimoni industrial que ha arribat als nostres dies en formats diversos (edificis fabrils, molins, xemeneies, forns, etcètera) i en estats també diversos. L’estudi és fruit d’un encàrrec realitzat per la Diputació de Tarragona a l’IEV que ara veu la llum gràcies a l’ajut d’aquesta institució, així com del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Valls i de l’Institut Ramon Muntaner.

Els autors del volum són Emeteri Fabregat, Núria Jané, Francesc Murillo, Sònia Roca, Ramon Roqué, Anna I. Serra, Sònia Vaquer i Jacobo Vidal. L’objectiu d’aquest important treball de documentació és donar a conèixer la rica tipologia arquitectònica del territori, la diferent evolució industrial de cada comarca, i posar en valor aquestes restes materials i els records personals que encara generen: la història més propera.

El llibre té un preu de venda al públic de 19,50 euros, i es podrà adquirir a la seu de l’Institut d’Estudis Vallencs (Jaume Huguet 1, Valls), per correu electrònic a iev@iev.cat i a les llibreries de la zona. Es pot consultar l’índex i un tastet a la web www.iev.cat.

En un paràgraf del llibre es llegeix que «durant la segona meitat del segle XIX, amb l’àmplia expansió de l’ús del vapor com a energia, sorgí una necessitat d’espais cada vegada més grans per a la col·locació de la nova maquinària. Es començà a fer ús del maó de forma generalitzada com a principal material de construcció, juntament amb les columnes de ferro fos que aportaven la resistència necessària per suportar els sostres de naus molt àmplies, i permetien alliberar els espais de parets. Alhora, les naus guanyaven llum i ventilació amb l’obertura de grans finestrals. Tot això configurà la imatge típica de l’edifici industrial de l’època».

tracking