Diari Més

Vila-secans

«La Pineda és la meva llar, tinc molta estima per aquesta terra»

Víctor Lapeña, entrenador assistent de la Selecció espanyola de bàsquet

Lapeña amb la seva filla gran, Marta, durant l'homenatge del poble de Vila-seca als esportistes olímpics.

«La pineda és la meva llar, tinc molta estima per aquesta terra»Diari Més

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El passat 3 de setembre Víctor Lapeña va entrar a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca mentre un nombrós públic el rebia dempeus i amb un sincer aplaudiment. Era l’acte d’homenatge del poble de Vila-seca als seus dos esportistes olímpics, el propi Víctor i la corredora de ciclisme en pista Helena Casas.

«Va ser molt bonic, em vaig sentir molt bé, l’alcalde, els regidors, el públic i la premsa em vau tractar molt bé. No m’ho esperava, perquè tot i que visc a la Pineda, sempre miro de passar desapercebut, tinc una vida tranquil·la. Tot i això, malgrat no ser d’aquí, tinc una gran estima per aquesta terra».

Lapeña va néixer a Saragossa ara fa 41 anys, però el destí el va portar a instal·lar la seva residència a la Pineda: a les pistes de bàsquet hi va trobar la que és la seva parella, mare dels seus tres fills, i filla d’aquestes terres. Per això, tot i que per la seva feina passa llargues temporades a Saragossa, és a la Pineda on hi té els vincles familiars i personals: «hi tinc la meva llar, la meva família, quan he de descansar o tornar a casa, me’n vaig a la Pineda. Allà hi vam comprar la nostra casa i som molt feliços».

Plata olímpica

Víctor Lapeña comença el nou curs amb una nova medalla a la butxaca, ja que com a entrenador assistent de la Selecció femenina de bàsquet, va aconseguir la medalla de plata als jocs de Rio celebrats aquest estiu. No és la primera del seu palmarès, «si compto aquesta em sembla que ja en tinc dotze, la veritat és que no porto els comptes, perquè visc molt el dia a dia, la meva vida és el bàsquet i la meva família».

En l’actualitat Lapeña és entrenador de l’equip saragossà Man Fitter, que competeix a la lliga femenina de bàsquet, una feina que l’obliga a passar temporades a la capital aragonesa. Però des que el 2003 va decidir convertir-se en entrenador professional, ha voltat per diversos clubs i ciutats, i traslladar-se per motius de feina ja no és un entrebanc; el de Saragossa admet que aquests canvis són part indestriable de la seva professió: «estic molt content perquè tot el que he aconseguit m’ho he guanyat jo, a base de molt de treball. He tingut oportunitats, com tothom, i gent que m’ha donat el seu suport, però a la meva vida he pres decisions amb un factor de risc molt elevat, deixant clubs o feines estables per assumir nous reptes en altres llocs, però sempre ho he fet tenint com a metes la feina i el rigor».

Lapeña va ser jugador amateur fins als vint anys, quan una lesió al genoll el va apartar de les pistes. En aquell moment va prendre la decisió de dedicar-se plenament a entrenar, i deixar de banda el joc perquè comporta «un factor risc molt elevat que em podria deixar incapacitat per a entrenar amb totes les condicions».

Amb 41 anys, Víctor Lapeña encara veu per davant un llarg recorregut com a tècnic, i assegura que confia no deixar d’entrenar mai: «no sabria estar sense aquest cuquet».

Alt rendiment

Com a entrenador ha participat en dos jocs olímpics, Rio 2016 i Tòquio 2012, així com un bon nombre de campionats europeus i mundials. A tot arreu, assegura, amb el màxim nivell i molta exigència. Admet que per la seva professió, el fet d’estar competint constantment i amb uns objectius que cal assolir, perquè en cas contrari pot perdre la feina, exigeix estar mentalment molt ben preparat, però en aquest punt apunta que tenir un entorn familiar estable, com és el seu cas, ajuda molt.

Una família que es va formar, administrativament parlant, a Vila-seca: l’actual regidora de Serveis al Territori i Ensenyament, Manuela Moya va ser qui els va casar a l’Ajuntament: «va ser molt bonic, una cerimònia preciosa, ben diferent del que et puguis esperar, pensant que potser és molt freda. La Manuela va estar brillant, ho va fer molt bé, i l’altre dia, quan la vaig veure un altre cop, li vaig fer una abraçada perquè em vaig recordar d’aquell dia tan bonic».

Un dia molt especial

El 3 de setembre Víctor Lapeña i Helena Casas van ser rebuts a l’Ajuntament de Vila-seca, on l’alcalde Josep Poblet els va fer entrega d’un record del seu pas per les Olimpíades. El tècnic saragossà va adreçar les següents paraules al públic present: «Avui és un dia molt especial, perquè visc aquí des del 2007. Vaig conèixer la meva dona Esther i em vaig enamorar d’aquesta terra, de la seva gent. Us vull donar les gràcies perquè em sento molt orgullós de que estigueu orgullosos d’haver-me adoptat, que em tingueu per un més. L’únic que puc dir és que seguirem esforçant-nos molt per deixar el nom de l’esport espanyol i de Vila-seca el més alt possible. Tan de bo segueixin sortint esportistes com l’Helena Casas, i que l’esport sigui un exemple per als nostres fills, perquè transmet els valors que ens fan ser constants, generosos, i partícips de l’esforç i el companyerisme».

tracking