Diari Més

Cultura

Cançons per a un lustre a la carretera

Segonamà publica el seu primer treball discogràfic, ‘Endinsa’t’, després de cinc anys com a formació

Cançons per a un lustre a la carretera

Cançons per a un lustre a la carreteraBernat Almirall

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

«Han sigut cinc anys on tot ha estat tocar i assajar. Vam començar sent molt joves, fèiem el que més ens agradava, i tot ha seguit el seu curs». Són paraules d’Ignasi Mir i Albert Descarrega, guitarristes i part del grup riudomenc Segonamà, que estrenava el seu primer llarga durada fa pocs mesos, sota el títol Endinsa’t. Amb la producció de Mario Patiño i la col·laboració de referents de l’escena catalana com La Pegatina, Bongo Botrako o Ítaca Band, aquest recull de dotze temes –que succeeix una maqueta i un EP amb què el grup s’iniciava als estudis– suposa per a la banda la consecució «de tot un repte». I és que el «pas al CD» arriba tot just un lustre després que «tres amics d’institut decidíssim tocar música. Primer vam apostar pel rock en anglès i llavors vam dir: ‘Anem a fer allò que ens grada realment’». A partir d’aquell punt «es va incorporar un teclat, un bateria, un saxo, percussions... i va anar tot sobre la marxa. Ens agradava la música i volíem tocar per passió, per hobby».

El gaudi dels joves Segonamà va coincidir en el temps amb «el boom, la revolució del mestissatge, quan van sorgir grups com La Pegatina. Vam veure que ens agradava aquella música, que tenia més sortida, però no ho vam fer per això». I és que «simplement vèiem que, als concerts, la part més animada arribava molt millor al públic que aquella durant la qual cantàvem en anglès. Per això vam apostar per fer alguna cosa més animada i fiestera». Al final del camí, però també com a inici d’un altre, Endinsa’t, un disc que aspira a colpir la barreja d’estils i els ritmes ballables que acompanyen la banda «sempre amb un to molt positivista». «Totes les lletres parlen de tirar endavant, de ser valents, de no tenir por als canvis», apunta Descarrega. L’imperatiu que posa nom al debut del grup hi està vinculat: «Ja convida a entrar i descobrir tot el que amaguen les cançons, pretenem que la gent se les faci seves i les adapti a les seves experiències», afegeix. Entre elles, alguna com Il·lumina la nit, on els versos de Segonamà avisen que «Si et trobes sola a la nit, no tinguis por. Que res del que ens va unir ahir ens separa ara», o Desplega la vela –el single d’aquest primer disc– que recomana «Endinsa’t, que et porti el vent i t’encomani la vida, que no et fereixi el desig de ser lliure, sabent que el viatge ens omple i que anem aprenent».

Un retrat de família

Aquest darrer tema, Segonamà va il·lustrar-lo amb l’encàrrec d’un videoclip a la productora reusenca Acid Factory, que posava imatges a Desplega la vela al fil de la realitat d’una banda els components de la qual procedeixen de diferents punts del territori. «A vegades costa ficar-se d’acord entre tanta gent, però som com una família», concreta Ignasi Mir, que diu que «crear aquesta família ens va ajudar molt a l’hora de gravar i prendre decisions en els moments més durs, quan els nervis estan a flor de pell. Si no fóssim una pinya, no hauria sortit tot tan rodat. Som nou músics. Hi ha discussions però són sanes». Per seguir desplegant la seva particular vela Segonamà té previstos concerts a Les Borges del Camp –el 7 de setembre– i Cambrils –el 10 de setembre–.

tracking