x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.4 º
18.36 Km/h
Societat
Refugiats i migrants al port de Mytilene, a l'illa de Lesbos, Grècia, el 4 de març

Demanen «solidaritat» per acollir refugiats de Grècia i Turquia en plena crisi del coronavirus

Refugiats i migrants al port de Mytilene, a l'illa de Lesbos, Grècia, el 4 de març

Demanen «solidaritat» per acollir refugiats de Grècia i Turquia en plena crisi del coronavirus

L'Agència de l'ONU i les ONGs veuen la suspensió del dret d'asil contrària a la llei europea i internacional

Actualitzada 16/03/2020 a les 07:51

L'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), Amnistia Internacional i el Consell Europeu per als Refugiats i Exiliats (ECRE, per les seves sigles en anglès) reclamen «solidaritat» als estats de la Unió Europea per acollir refugiats de Grècia i Turquia.

«Els estats poden protegir les fronteres, però també acollir persones», avisa la responsable de comunicació d'ACNUR a Brussel·les, Maeve Patterson, recordant que aquesta no és una situació com la del 2015. Totes tres organitzacions consideren que la suspensió del dret a l'asil és contrari a la llei europea i internacional. «Encara que això no estigui als mitjans aquesta última setmana, continua sent un problema molt greu», denuncia la directora de l'oficina europea d'Amnistia, Eve Geddie.
 
Fa dues setmanes Grècia va decidir suspendre totes les sol·licituds d'asil durant un mes davant l'arribada de milers de persones a les seves fronteres després que Turquia deixés de fer de mur de contenció.

La secretària general del Consell Europeu per als Refugiats i Exiliats, Catherine Woollard, ho veu d'entrada una «violació de la llei internacional i europea» perquè «clarament no es respecta el dret d'asil». Amnistia Internacional creu que és una «vulneració descarada i temerària».

«Aquestes persones han de tenir accés al procediment», afirma Woollard. A més, defensa que la gent «té dret a travessar la frontera per buscar asil».

Reacció de la CE
La Comissió Europea va evitar la setmana passada pronunciar-se sobre aquesta decisió d'Atenes i va assegurar que l'estava estudiant. Per contra, ACNUR ràpidament va fer un comunicat on denunciava que aquesta suspensió no té «cap base legal» ni a la normativa internacional ni a l'europea.

Patterson evita pronunciar-se sobre la resposta immediata de Brussel·les a la suspensió, però celebra les paraules d'aquests últims dies de l'executiu europeu que recorden a Grècia la necessitat de respectar el dret d'asil.

«Els controls fronterers, els drets fonamentals i d'asil són compatibles», defensa.

Per la seva banda, l'ECRE lamenta que la CE hagi trigat dues setmanes a recordar a Atenes quines són «les seves obligacions internacionals i europees d'asil». Woollard creu que la CE podria obrir un procediment d'infracció per vulneració del dret europeu contra Grècia per aquest fet o «almenys» amenaçar d'utilitzar-ho perquè reverteixi la suspensió.

També apunta que Brussel·les té com a opció suspendre transferències a Grècia o utilitzar «instruments humanitaris per garantir l'accés a l'asil». Però també accions que no siguin de càstig com impulsar les reubicacions de refugiats per encoratjar a Atenes a posar fi a aquestes «mesures il·legals».

«La UE ha de ser més contundent en la seva resposta davant d'aquesta acció aparentment il·legal de Grècia», alerta Woollard.

Amnistia Internacional reclama a la CE que defensi el dret a l'asil i celebra que la «retòrica» almenys hagi canviat aquesta setmana. «Esperem que no sigui massa tard», afirma.

Reubicacions
Els estats de la UE han prestat efectius policials a les fronteres de Grècia i la UE ha enviat més ajuda humanitària, però de moment no hi ha hagut cap promesa de reubicar els seus demandants d'asil.

Només set països de la UE – França, Alemanya, Finlàndia, Luxemburg, Portugal, Croàcia i Irlanda – han acceptat acollir 1.600 nens refugiats no acompanyats dels 5.500 que hi ha a les illes des de fa anys. Una solució ad hoc que, per exemple, estats com els Països Baixos o Hongria no estan disposats a contribuir.

«Estem disposats a donar tot el suport a Grècia, però no a acollir nens», va assegurar divendres la ministra holandesa per a la Migració, Ankie Broekers-Knol.

Woollard ho veu com un «bon primer pas», però confia que hi hagi més reubicacions entre països de la UE.

Des d'ACNUR asseguren que la situació «és gestionable» i que els estats de la UE també poden acollir persones a part de protegir les seves fronteres.

Noves converses amb Erdogan
A més d'enviar guàrdies fronterers a Grècia, Brussel·les ha reactivat converses amb Turquia que fins fa dues setmanes impedia les arribades a la UE per l'acord migratori del 2016. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, reclama suport a Síria i per gestionar els gairebé 4 milions de refugiats, mentre que els europeus volen mantenir viu el pacte.

Woollard denuncia que l'acord del 2016 és «il·legal» i que Turquia no és un lloc «segur» per als refugiats. «Ni ara ni abans», rebla.

«La situació a les illes és conseqüència de l'acord entre la UE i Turquia», diu Woollard que recorda el compromís en aquest pacte de retornar automàticament les persones que arribin a les illes a territori turc.

ECRE alerta que la intenció real de Turquia és aconseguir suport europeu per finançar les conegudes «zones segures» a Síria per reubicar refugiats sirians. Unes àrees al nord-est de Síria de majoria kurda que Turquia està intentant controlar després de la seva invasió.

«Esperem que Europa no estigui disposada a oferir cap mena de concessió en aquestes àrees», diu.

«L'Acord entre la UE i Turquia és una eina política insostenible en termes de gestió de fronteres», denuncia Geddie que també lamenta els retorns automàtics «il·legals» des de les illes.

Tot i això, tant Amnistia Internacional com ECRE defensen que Europa també ha de mostrar «solidaritat» amb Turquia en aquestes negociacions sempre que no faci concessions «problemàtiques» a Erdogan.

ACNUR no es posiciona sobre l'acord UE-Turquia, però sí que reclama una «augment de les reubicacions» des de Turquia a la UE.

«També hem de veure solidaritat dins la UE», afirma Patterson, recordant les necessitats humanitàries a Síria.

Síria va entrar aquest diumenge en el seu desè any de guerra civil. Un conflicte que ha causat gairebé 400.000 morts, 6 milions de desplaçats interns i més de 5 milions de refugiats. Més d'11 milions de persones arreu del país necessiten ajuda, segons les Nacions Unides.

Turquia amb més de 3,5 milions de demandants d'asil, el Líban amb uns 900.000 i Jordània amb més de 650.000 són els països que més persones de Síria estan acollint, segons l'ONU.

La UE ha registrat al voltant d'un milió de sol·licituds d'asil de sirians en els darrers anys.

Política d'asil de la UE
Les ONGs de drets humans recorden que el teló de fons d'aquesta situació és el sistema europeu d'asil. Aquest estableix que els països d'entrada són els que han de processar les sol·licituds de protecció internacional i, per tant, els estats fronterers assumeixen una «càrrega» més gran d'acollida.

ECRE reitera que el conegut com a sistema de Dublín és «injust», però reconeix que la seva reforma «trigarà temps». Per això, Woollard assegura que els estats membres tenen mentrestant altres vies per millorar la situació com impulsar més reubicacions i fer reunificacions familiars.

Des d'Amnistia, però, constaten que cada cop hi ha més divisió entre els estats de la UE sobre la política migratòria, si bé també insisteixen a demanar solidaritat als europeus.

En una línia similar, ACNUR reclama a la UE «una manera predictible per compartir la responsabilitat dels refugiats».
Temes relacionats
Comenta el contingut : Demanen «solidaritat» per acollir refugiats de Grècia i Turquia en plena crisi del coronavirus
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes