Diari Més

Pedro Sánchez resisteix les pressions i preveu aixecar l'alarma sense noves mesures

El president del Govern manté la decisió d'acabar l'estat d'alarma el 9 de maig

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió amb els agents socials a la Moncloa.

president del govern espanyol, Pedro SánchezACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El president del Govern, Pedro Sánchez, està decidit a aixecar l'estat d'alarma el pròxim 9 de maig i resisteix les pressions de comunitats i partits, inclosos alguns dels seus socis, perquè ho prorrogui o aprovi noves mesures que serveixin de paraigua jurídic a possibles restriccions.

Sánchez ha vingut repetint en les últimes setmanes que les decisions de l'Executiu davant la pandèmia de coronavirus s'han fonamentat en l'evolució de les dades, i que els que hi ha en l'actualitat i les previsions per a dins de dues setmanes avalen la intenció que l'estat d'alarma arribi a la seva fi.

«No hi ha cap component electoral en aquesta decisió i el president continuarà pensant el mateix abans i després de les eleccions de Madrid del 4 de maig», asseguren a Efe fonts del Govern davant les suspicàcies de l'oposició que la seva negativa a prorrogar l'alarma variï una vegada que se celebrin aquests comicis.

L'única possibilitat que canviï d'opinió afirmen que vindria de la mà d'un sobtat empitjorament de les dades que no creuen previsible.

Esquerra s'acosta al PP

El mateix Sánchez va dir aquesta setmana en conferència de premsa a Andorra que tot indica que la corba de contagis es conté, al que va sumar un creixent ritme de vacunació que assegura que permetrà complir amb l'objectiu que a l'agost estigui vacunada el 70 per cent de la població.

Però davant la imminència que l'alarma acabi, comunitats com el País Basc vénen reclamant que es prorrogui ja que consideren que no fer-ho és, segons paraules del portaveu del PNB en el Congrés, Aitor Esteban, una «temeritat».

D'acord amb la finalització d'aquesta mesura excepcional està el PP, però creu necessari que, una vegada que acabi, hi hagi eines suficients perquè les autonomies puguin adoptar algunes limitacions amb garanties.

Per això el líder dels populars, Pablo Casado, defensa aprovar el que denomina un pla B jurídic mitjançant una proposició de llei que reformaria la llei de Salut Púbica de 1986 perquè sigui factible imposar restriccions a la mobilitat sense decretar l'estat d'alarma.

Una iniciativa que ja va ser tombada pel Congrés al novembre passat amb el rebuig, entre altres partits, de PSOE, Unides Podemos, Vox i ERC.

La situació és diferent ara, i alguns dels socis del Govern s'acosten al plantejament del PP.

Així, Esquerra, per boca del seu portaveu parlamentari, Gabriel Rufián, i altres formacions com Compromís, EHBildu,PDeCATi Més País la veuen amb bons ulls.

No opina el mateix el Govern, i tant Sánchez com la ministra de Sanitat, CarolinaDarias, i la titular d'Hisenda i portaveu de l'Executiu, María Jesús Montero, han repetit en els últims dies que les comunitats compten ja amb instruments suficients per a fer front a la situació i no necessiten noves eines legals.

El fet que hi hagi socis del Govern disposats a donar suport al seu pla ha portat a Casado a considerar aquesta situació com una garrotada a l'Executiu.

Al mateix temps, en el PP recelen que Sánchez vagi a mantenir fins al final la seva decisió d'aixecar l'alarma ja que consideren que no cal tancar la porta al fet que canviï de criteri després que els madrilenys acudeixin a les urnes el 4 de maig, cinc dies abans de la data prevista per a la fi d'aquesta mesura.

No a una conferència de presidents

La negativa del Govern a aprovar un pla alternatiu s'estén també a una altra petició que arriba des del PP i algunes comunitats: la convocatòria d'una Conferència de Presidents perquè Sánchez i els màxims responsables autonòmics debatin la situació abans d'aixecar l'alarma.

Moncloa la rebutja perquè considera que el fòrum adequat per al debat entre els governs central i autonòmic és el Consell Interterritorial, que celebra reunions cada setmana.

«El Consell Interterritorial és l'instrument decogobernanzaque ens hem donat per a l'estat d'alarma i per al que vingui a partir del 9 de maig; aquest -va dir Sánchez aquesta setmana- és l'espai en el qual des d'un punt de vista tècnic i polític s'han de decidir les mesures que s'hagin de prendre».

És a dir, que el Govern pretén seguir el full de ruta que ja té traçada sense tenir en compte les peticions del PP perquè considera que el que fa aquest partit és «embullar» entorn de l'estat d'alarma.

Una acusació que va abocar María Jesús Montero després de l'última reunió del Consell de Ministres i a la qual va afegir que el partit de Casado «no sap el que vol».

Enfront d'això, les fonts del Govern afirmen que ells sí que tenen clars els seus objectius i insisteixen que si les dades de l'epidèmia no sofreixen una bolcada sobtada, en quinze dies s'aixecarà l'alarma.

I repeteixen unes paraules de la ministraDariasaquesta setmana en la sessió de control del ple del Congrés: «estem en una situació excepcional que no pot ser permanent».

tracking