El tribunal permet impugnar vídeos i documents de les acusacions però no entrar en debat sobre el valor probatori

El tribunal de l'1-O ha fet algunes consideracions abans d'iniciar la prova documental, on es podran veure els vídeos que fins ara el tribunal no ha permès exhibir. Començaran les acusacions, que hauran de dir als magistrats quins vídeos volen veure. Segons ha aclarit el president, Manuel Marchena, les defenses podran fer al·legacions per impugnar els documents si, per exemple, en qüestionen l'autenticitat o si consideren que poden vulnerar algun dret fonamental. Ara bé, Marchena ja ha avisat que no es podran fer intervencions per qüestionar-ne el valor probatori. «No es tracta d'obrir un debat sobre el que el document acredita o prova», ha subratllat. El tribunal, doncs, vol evitar debats entre les parts sobre els documents aportats i recorda que seran els magistrats qui determinin el valor probatori de cadascun dels document. Així mateix, un cop les defenses exposin els seus documents, les acusacions podran fer el mateix. El tribunal resoldrà posteriorment les al·legacions.

El tribunal ha demanat a les acusacions que enumerin un a un els documents que volen que el tribunal valori, per tal també que les defenses puguin saber exactament quins són i els puguin impugnar. De moment, es tracta de documents i no de vídeos, que s'abordaran immediatament després. Mentre fiscalia i advocacia de l'Estat han presentat els seus propis escrits amb els documents que volen que s'incorporin, Vox s'ha adherit a les seves peticions.

Enumeració un a un de cada document

La fiscal Consuelo Madrigal ha estat la primera en prendre la paraula i ha llegit una relació de documents, però no tots els que tenia aportats en un escrit, tot i que Marchena ha dit obertament que havia d'enumerar tots els que cregués que el tribunal havia de prendre en consideració.

En canvi, quan ha estat el torn de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, ha dit que donava per reproduïts tots els documents que havia incorporat en un escrit (que té 92 pàgines) i que ja coneixien les defenses. Però Marchena li ha dit que no era suficient i que havia de llegir un a un els documents incorporats. «Faci una relació dels documents que han d'integrar l'apreciació probatòria per donar opció a la defensa d'impugnar», ha remarcat.

Això ha generat que l'advocada de l'Estat hagi estat més d'una hora per enumerar els documents inclosos en només 30 pàgines de les 92 que té el seu escrit. Després del recés de migdia, les defenses han pres la paraula per comunicar al tribunal que es donaven per «instruïts» i que no calia que l'advocada de l'Estat seguís llegint un a un cada document, ja que tots disposaven de l'escrit. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha acceptat el comentari de les defenses.

Però la situació ha continuat embolicant-se perquè la fiscal Consuelo Madrigal ha pres la paraula per deixar clar que els documents que no havia enumerat no volia dir que renunciés a incorporar-los. «No hem renunciat ni per escrit ni verbalment», ha dit Madrigal que, perquè no quedi dubte, ha sol·licitat exhibir en pantalla tots els documents incorporats en l'escrit que van enviar a les parts el passat 24 de maig.

Només les defenses de Forn i Vila s'han posat del costat de la fiscalia entenent que aquells documents que no havia llegit no volia dir que renunciés a ells, però la resta d'advocats han dit que permetre a la fiscalia exhibir els documents suposava donar una «segona oportunitat» per «rescatar documents», ja que ja havia tingut oportunitat de comunicar al tribunal aquells que considerava necessaris perquè tingués en compte.

Manuel Marchena ha dit que resoldran les peticions de totes les parts un cop acabada la fase documental.

Documents incorporats

El tribunal també accepta incorporar documents que han anat «aflorant» durant les sessions plenàries però, en canvi, no accepta la petició de la defensa de Junqueras i Romeva de buscar documents de ciutadans que han testificat. El lletrat Andreu van den Eynde proposava enviar un exhort als jutjats d'instrucció de Barcelona per tal que localitzés aquests ciutadans. Una petició que, segons el tribunal, «no és procedent».