x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
20.71 º
7.56 Km/h
Judici 1-O
Imatge dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena junt al vicesecretari de Vox, Pedro Fernández, i el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, en la segona jornada del judici per l'1-O.

Imatge dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena junt al vicesecretari de Vox, Pedro Fernández, i el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, en la segona jornada del judici per l'1-O.

Imatge dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena junt al vicesecretari de Voz, Pedro Fernández, i el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, en la segona jornada del judici per l'1-O.

Senyal Institucional del Tribunal Suprem

La fiscalia carrega contra les defenses per presentar els acusats com a «víctimes de persecució política»

Javier Zaragoza nega que sigui un «judici contra l'independentisme» i assegura que és «en defensa de la democràcia»

Actualitzada 13/02/2019 a les 11:34

La fiscalia ha carregat contra les defenses per presentar els acusats com a «víctimes d'una persecució política» i ha assegurat que no és un judici polític contra l'independentisme i el seu projecte polític sinó «en defensa de la democràcia espanyola i l'ordre constitucional». «Seria un greu exercici d'irresponsabilitat si la justícia no hagués reaccionat», ha defensat el fiscal Javier Zaragoza en el segon dia de judici. Per això, la fiscalia impugnarà totes les al·legacions fetes per les defenses. «Es volen transformar en víctimes els que han trencat la Constitucional i paradoxalment asseure al bancs dels acusats l'Estat», ha recriminat Zaragoza, que insisteix que «ningú està perseguit per les seves idees a Espanya».

El fiscal Javier Zaragoza ha estat el primer en prendre la paraula en la segona sessió del judici del procés, on les acusacions han d'exposar les seves al·legacions o impugnar les que van fer dimarts les defenses. Zaragoza ha avançat que les impugnaran totes i ha carregat contra l'estratègia de les defenses per, segons el fiscal, intentar presentar els acusats com a «víctimes de persecució política» i «paradoxalment intentar asseure al banc dels acusats l'Estat». «Alguns escrits més que al·legats semblen relats acusatoris», ha manifestat només de començar.

Per al ministeri públic, no es tracta d'una «causa general» ja que cada tribunal està jutjant el que li pertoca, segons sosté Zaragoza. El fiscal ha criticat els advocats defensors per donar una «visió distorsionada» de la realitat per «desacreditar» la justícia espanyola amb el propòsit de «qüestionar la qualitat democràtica de l'estat de dret». En tot moment, ha dit que les defenses intenten presentar els acusats com a «víctimes d'una suposada violació massiva de drets» però, un a un, ha anat impugnant i contraargumentant aquesta violació de drets que dimarts van al·legar els lletrats.

«No es jutgen idees, sinó fets»
Segons Zaragoza, l'actuació dels líders independentistes no està emparada pels drets polítics. «No es vulneren els seus drets, sinó de la resta de ciutadans que emparats pel TC han refusat participar del referèndum il·legal», ha afirmat durant la sessió. En tot moment, ha insistit que no es jutgen «idees ni conviccions polítiques» sinó uns fets que qualifica de «molt greus».

Segons el fiscal, cap de les accions que van dur a termes els acusats «tenen empara» per sobre dels drets constitucionals. «Els drets polítics no justifiquen imposar una legislació alternativa, imposar un procés de segregació al marge de la Constitució i la sobirania nacional o pràcticament tenir segrestada una comitiva judicial sota el pretext que ataca Catalunya i el referèndum», ha al·legat.

Així mateix, també ha rebutjat que les al·legacions referides al dret a un jutge predeterminat per la llei, a la imparcialitat del tribunal i a la doble instància.

Comparació amb el 'Pla Ibarretxe'
Durant l'exposició -i tot i que Puigdemont no està en aquesta causa- ha comparat la seva actuació com a president amb el que es va fer amb el 'pla Ibarretxe' i ha recordat que en aquell cas es va votar la proposta al Congrés i es va rebutjar. En canvi, ha dit que Puigdemont no va acceptar l'oferiment de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i tampoc va voler anar al Senat a comparèixer. «Sembla que l'exemple del pla Ibarretxe no ha prosperat», ha manifestat Zaragoza. «El diàleg des de l'imposició i al marge de la legalitat no és acceptable en una societat democràtica», ha afegit.

A més, ha dit que no es pot culpar l'Estat d'una «pretesa falta de diàleg». «No sembla de rebut culpar l'Estat d'una suposada falta de voluntat de diàleg com a factor desencadenant o que aboca a aquest factor de trencament de l'ordre constitucional i a aquesta secessió consumada que va ser revertida per l'Estat», ha dit Zaragoza per concloure la seva intervenció.

«El dret a l'autodeterminació no té de cobertura normativa»
Durant l'exposició, també ha dit que el dret d'autodeterminació que al·leguen les defenses «no té cobertura normativa nacional ni internacional». «Ni les constitucions ni els tractats de dret internacional reconeixen aquest dret», ha reblat, afegint que tampoc reconeixen el «dret a la secessió».

No volen la declaració de Puigdemont
Sobre la petició de les defenses de citar Puigdemont com a testimoni (i que declari per vídeo per videoconferència) també s'hi ha oposat. «Pretendre que el que està rebel en aquest tribunal declari per videoconferència trencaria totes les normes processals», ha manifestat. Sobre el testimoni del rei, ha apuntat que està «eximit» i que ja es compta com a prova aportada el vídeo de la declaració que va fer el 3 d'octubre.

També ha contrarestat la defensa de Cuixart, que va apuntar que el registre d'Economia del 20 de setembre es va fer tenint permís només «quatre despatxos i no tot l'edifici». Zaragoza ho ha negat .

Intromissió indeguda d'Alemanya
Sobre la decisió d'Alemanya de no entregar Puigdemont per rebel·lió, ha acusat el tribunal d'Schleswig-Holstein i ha dit que va actuar «incomplint palmàriament el sentit de l'euroordre». I ha afegit: «Va ser una intromissió indeguda en la gestió dels tribunals espanyols».
 
«L'ús de la violència no es pot atribuir a la policia sinó a qui va mobilitzar ciutadans com a murs humans»
Per altra banda, Javier Zaragoza ha atribuït la violència de l'1-O als líders independentistes i ha eximit de responsabilitats els policies. «L'ús violent no es pot atribuir als policies, sinó a qui coneixia la legalitat i va mobilitzar ciutadans com a murs humans per impedir l'actuació policial», ha manifestat en la segona sessió del judici. La defensa de Cuixart va acusar d'encobrir la tortura per incloure com a prova la relació dels policies ferits però no la de ciutadans. La Generalitat va fixar la xifra el 1.066 ferits. «Identificar l'ús legítim i proporcionat de la força policial com a tortura o tracte degradant és un disbarat jurídic», ha replicat al lletrat de Cuixart, Benet Salellas.

Per a la fiscalia, hi va haver ferits per «contusions no greus» i només s'ha referit a dos casos «greus»: un home que va patir un infart «i que va ser atès per un policia» i el cas de Roger Español, que va perdre un ull. Segons Zaragoza, va rebre una bola de goma «després de tirar una tanca a la policia».
 
Comenta el contingut : La fiscalia carrega contra les defenses per presentar els acusats com a «víctimes de persecució política»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes