Nou cas d'espionatge a independentistes autoritzat pel Ministeri d'Interior

Segons el mateix mitjà, les actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional haurien inclòs la geolocalització dels aparells i la intercepció de trucades i SMS, la infestació dels terminals mitjançant un programari d'espionatge, el seguiment a càrrec d'agents de paisà, la localització de geolocalitzadors en vehicles i l'accés a comptes de xarxes socials.

El punt de partida de les indagacions van ser diferents sabotatges en instal·lacions d'ADIF la matinada del 8 de novembre del 2017. A partir de l'anàlisi de les converses en els grups de Telegram dels CDR, la Guàrdia Civil va comunicar al jutge instructor de l'Audiència Nacional espanyola que tenia indicis que dos activistes podrien tenir relació amb els sabotatges. A partir d'aquí s'haurien iniciat el seguiment a les comunicacions. En paral·lel, la Policia Nacional va iniciar la seva pròpia investigació sobre l'activitat dels CDR. Més tard, totes dues investigacions s'agrupen. Els últims documents que consten a la investigació conjunta són del 7 de desembre del 2018, on se sol·licita una pròrroga de les intercepcions telefòniques de Xavier Pellicer i Joan Teran, així com incorporar altres telèfons. Segons pública 'La Directa', en la informació a la que han tingut accés no consta la data fins a la qual es van mantenir les punxades telefòniques.