Un fàrmac usat contra el VIH millora la capacitat cognitiva en un model de ratolí de síndrome de Down
Un estudi de l'IrsiCaixa i el CRG apunta als segments d'ADN anomenats retrotransposons com a possible diana terapèutica
Un fàrmac usat contra el VIH millora la capacitat cognitiva en un model de ratolí de síndrome de Down
Un fàrmac antiretroviral d'ús comú per al tractament del VIH millora la capacitat cognitiva d'un model de ratolí amb síndrome de Down, segons un estudi del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa). Es tracta de la lamivudina. L'estudi situa els retrotransposons com a possible diana terapèutica d'interès per a la síndrome de Down. Aquests són segments d'ADN que canvien la seva ubicació dins del genoma. Per aconseguir-ho, creen còpies d'ARN de si mateixos per sortir de la zona del genoma on estan ubicats i convertir-se de nou en ADN per poder tornar a inserir-se al genoma però en un altre lloc. L'estudi mostra resultats positius en ratolins però calen estudis clínics per confirmar-ho en éssers humans.
Els retrotransposons presenten algunes similituds amb el VIH ja que, igual que aquest virus, necessiten passar d'ADN a ARN, i a la inversa, per fer-ne còpies. D'aquesta manera, els investigadors es van plantejar la hipòtesi que l'ús de molècules capaces d'inhibir la replicació del VIH també podria funcionar per bloquejar els retrotransposons.
Tant el VIH com els retrotransposons necessiten la mateixa molècula per fer còpies de si mateixos: l'enzim transcriptasa inversa, apunta el director d'IrsiCaixa, Bonaventura Clotet. Afegeix que la comunitat científica havia demostrat que la lamivudina, un inhibidor d'aquest enzim que ja s'utilitza contra el VIH, disminuïa l'activació dels retrotransposons en ratolins d'edat avançada. Per això, van plantejar que el seu ús fos útil per contrarestar el deteriorament cognitiu associat a la síndrome de Down.
Millora de les capacitats cognitives
Per demostrar-ho, els investigadors van treballar amb ratolins Ts65Dn, el model animal de síndrome de Down més estudiat fins ara. Durant quatre mesos, un grup de ratolins va ser tractat amb lamivudina, mentre que l'altre es va utilitzar com a control i únicament va rebre aigua. A continuació, es van fer diversos experiments de comportament dissenyats per comprovar l'activitat locomotora, la memòria de reconeixement i l'ansietat. Els resultats van revelar que els ratolins que rebien lamivudina mostraven millors capacitats cognitives. Així, plantegen la hipòtesi que els beneficis observats gràcies a aquest fàrmac podrien ser conseqüència del seu efecte sobre una o més variants de la proteïna precursora amiloide (APP), especialment rellevant en l'Alzheimer i el gen de la qual es troba al cromosoma 21 de les persones amb síndrome de Down. Aquestes tenen més risc de patir Alzheimer.
La lamivudina és un medicament de prescripció aprovat per les autoritats mèdiques dels Estats Units i la Unió Europea per al tractament de la infecció per VIH en adults i infants. L'equip investigador planteja que el pas següent sigui fer assaigs clínics amb el fàrmac en persones amb síndrome de Down i malaltia d'Alzheimer.
La investigadora del CRG i coautora de l'estudi, Mara Dierssen, ha afirmat que l'estudi és un pas més en la línia d'aconseguir tractaments farmacològics que ajudin de forma consistent a millorar les funcions de memòria, atenció i llenguatge en persones amb síndrome de Down.