Diari Més

Judicial

El TSJC no admet Òmnium, USTEC i Plataforma per la Llengua en la causa del 25% de castellà però sí a Hablamos Español

El tribunal rebutja un recurs de la Generalitat contra l'ordre que donava 15 dies per aplicar el 25% de castellà

Imatge de diversps ne

alumnes, nens, escola, curs, covid, coronavirus,ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat un recurs de la Generalitat contra l'ordre del mateix TSJC del maig passat d'executar la sentència del 25% de castellà a les aules en 15 dies. El tribunal ordenava al conseller d'Educació, Josep González-Cambray, que donés les instruccions concretes i oportunes als centres perquè fessin una quarta part de les classes en castellà. Segons els magistrats, aquesta ordre entra dins del marge de maniobra del tribunal per obligar a complir la sentència. No obstant, el TSJC no ha respost encara al Govern el seu escrit on l'informava del decret lingüístic i les ordres donades als directors.

En la interlocutòria, el TSJC també veu legítim que es pugui personar en el procediment d'execució forçosa de la sentència el pare de dos alumnes, perquè afecta els seus drets. En una altra interlocutòria molt similar, el mateix tribunal també desestima un recurs de la Generalitat contra la personació de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), a qui el tribunal considera plenament legitimada per estar present en la causa perquè en els seus estatuts inclou la promoció del bilingüisme en l'educació.

En canvi, el tribunal no ha acceptat la personació d'Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i el sindicat majoritari de mestres USTEC. L'Advocacia de l'Estat es va oposar a les tres personacions.

Segons el tribunal els estatuts d'Òmnium no precisen que defensi la immersió educativa en català i per això considera que les seves finalitats «no estan directament vinculats a l'objecte d'aquesta execució». En el cas de Plataforma per la Llengua i USTEC considera que els estatuts sí que estan relacionats amb la promoció del català a l'escola, però no els considera «persones afectades». Així, diu que l'execució de sentència és per assegurar l'ús vehicular del castellà a l'escola, no pas del català, i assegura que «en cap moment s'ha plantejat ni qüestionat la posició del català com a llengua normalment utilitzada coma vehicular i d'aprenentatge al sistema educatiu». De fet, creu que aquestes entitats no s'oposen només a l'execució de la sentència, sinó a la sentència en si mateixa, cosa que ara ja no poden fer perquè és ferma.

Aquesta interlocutòria té el vot particular contrari de dos dels cinc magistrats. Recorden que la sentència no estableix només un mínim del 25% de castellà, sinó que ordena un mínim del 25% de les dues llengües. A més, considera que «és obvi que la major utilització vehicular o docent d'una llengua comporta necessàriament una correlativa disminució de les altres llengües vehiculars: quant més català, menys castellà, i viceversa». Igualment, considera que el fet que s'oposin a la sentència no els impedeix personar-se en l'execució de la sentència, per «minimitzar» els seus efectes. A més, recorda que la Generalitat ha aprovat un decret lingüístic que pot tenir efectes en el compliment de la sentència.

En una altra interlocutòria sí que admet la personació de l'Asociación Hablamos Español, però no accepta Convivencia Cívica Catalana, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) ni l'AMPA Total del CEIP Joaquim Abril de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental).

El tribunal considera que Hablamos Español sí que està legitimada per reclamar l'execució forçosa de la sentència perquè en els seus estatuts especifica que promou l'ensenyament del castellà a l'educació com a llengua vehicular. En canvi, Convivencia Cívica Catalana té uns estatuts més genèrics, i el tribunal no els veu prou concrets com per admetre la seva personació. Pel que fa a l'AMPA Total de l'escola de Sant Fost, el tribunal diu que no és l'AMPA legítima de l'escola, ja que no té estatuts ni està inscrita com a tal. La FNEC tampoc és acceptada perquè defensa els interessos dels universitaris, no dels alumnes d'educació primària o secundària.

tracking