Diari Més

Infraestructures

Les empreses reclamen que s'acceleri el Corredor del Mediterrani per potenciar les exportacions

El Govern català considera que hi ha marginació per part de l'Estat

Josep Vicent Boira, coordinador espanyol del Corredor Mediterrani, saludant al vicepresident del Govern, Jordi Puigneró abans que comenci la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani.

Les empreses reclamen que s'acceleri el Corredor del Mediterrani per potenciar les exportacionsACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Empreses radicades a Catalunya com l'automobilística Seat, la química Basf, la productora de cava Freixenet o l'operadora portuària Hutchison han constret aquest dimecres a accelerar les obres del Corredor Mediterrani per a potenciar les exportacions cap a la resta d'Europa.

El Departament de la Vicepresidència, Territori i Sostenibilitat ha organitzat la sisena trobada de la Mesa Estratègica del Corredor Mediterrani, constituïda en 2016 i que s'ha reunit aquesta tarda per novena vegada en el recinte modernista de l'hospital de Sant Pau, a Barcelona.

En aquest marc, els empresaris congregats han destacat la «clau» que ha de ser el Corredor Mediterrani, una infraestructura que comptarà amb ample de via europeu per a connectar-se sense obstacles amb la resta del continent, la qual cosa ha de sumar-se a la culminació de nodes com els de La Llagosta o Martorell o a accessos com els del Port de Barcelona.

El Corredor Mediterrani, un projecte qualificat de «prioritari» per la Comissió Europea, té com a data prevista de finalització l'any 2030 i el seu principal objectiu és augmentar la quota ferroviària en el transport de mercaderies (ara del 4,8% a Espanya, del 6,6% a Catalunya i del 17,7% en el conjunt d'Europa), de manera que es redueixi el moviment de camions (ara passen per la Jonquera entre 12.000 i 15.000 al dia, ha recordat vicepresident del Govern, Jordi Puigneró).

El Govern veu «marginació conscient» per part de l'Estat

Puigneró ha denunciat que «Catalunya sofreix un dèficit inversor sostingut, mantingut i volgut» per part dels diferents Governs de l'Estat, la qual cosa també es pot veure en la «marginació conscient» a la qual està sotmès el Corredor Mediterrani.

S'ha preguntat com és possible que Barcelona i València, que són la segona i tercera ciutat d'Espanya, no estiguin connectades amb alta velocitat (ni hi hagi un estudi informatiu encarregat perquè així sigui), o com pot ser que els ports de Barcelona, València i Tarragona tampoc estiguin units encara per alta velocitat.

El secretari de Transport i Mobilitat, Isidre Gavín, ha explicat que el Govern ha fixat una nova trentena d'iniciatives que considera estratègic que es duguin a terme abans de 2030. De les 33 fixades en 2011, ha lamentat, només dues s'han posat ja en marxa «i de manera incompleta»: la variant Vandellós-Camp de Tarragona i la terminal del moll Prat del Port de Barcelona.

Posteriorment, ha pres la paraula el comissionat del Govern per al desenvolupament del Corredor mediterrani a Espanya, Josep Vicent Boira, qui ha dit que des de 2018, any en què va accedir al càrrec, «s'està aconseguint que les coses funcionin».

Com a exemple ha citat la recent adjudicació la inversió de 80 milions d'euros que s'escometrà per a connectar el node logístic de La Llagosta (Barcelona) amb el Corredor Mediterrani o que des que va assumir aquesta responsabilitat s'hagi llançat una licitació a la setmana.

També ha intervingut la coordinadora del Corredor Mediterrani de la Unió Europea, Iveta Radičová, qui ha explicat que «hi ha un problema profund» en l'execució d'aquesta infraestructura no sols a Espanya sinó en tota Europa a causa de les discrepàncies entre tres nivells administratius: la Comissió Europea, els Estats i les regions.

Les empreses: "Hi ha un dèficit d'intermodalitat»

Després de les intervencions polítiques han pres la paraula representants empresarials, que han intervingut en un format de taula rodona.

El director de logística de Seat, Enric Martí, ha informat que actualment el 86% dels elements per a la producció de les plantes catalanes d'aquesta empresa arriben via carretera (uns mil diaris, el 86% del total, enfront del 14% el ferrocarril), i els 2.200 vehicles produïts que salin cada dia de les seves fàbriques ho fan també majoritàriament via camions (170 al dia, el 62%, enfront del 38% de ferrocarril).

Ben Hepfer, responsable del centre de producció de la química Basf a Tarragona, ha indicat que Catalunya «està en un racó d'Europa» mentre que els principals mercats d'aquesta companyia «estan en el centre». Ha urgit així a resoldre el «dèficit d'intermodalitat» existent per a poder exportar via tren i amb majors facilitats.

Per part de Freixenet, Cristina Duran, responsable de logística, ha relatat que els més de 100 milions d'ampolles exportades en 2021 es van moure principalment per camió (53%), vaixell (27%) o vaixell i camió (20%), mentre que l'objectiu és estendre la prova pilot realitzada al costat de Cimalsa, amb la qual va aconseguir reduir el 92% de les emissions de CO2 transportant 11.1000 litres de cava en ferrocarril fins a Alsheim (Alemanya), un trajecte d'uns 1.400 quilòmetres.

El conseller delegat de Hutchison Ports Best, Guillermo Belcastro, ha afegit que la finalització del Corredor Mediterrani permetria potenciar la quota ferroviària d'aquesta terminal portuària, que ja aconsegueix el 20%: és a dir, més de 4.800 trens i 250.000 TEU -unitat de mesura de contenidors- moguts d'aquesta manera en 2021.

tracking