x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
25.35 º
24.084 Km/h
Judicia a la mesa del Parlament
L'exsecretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós surt del TSJC després de declarar.

Campdepadrós diu que el debat sobre monarquia i autodeterminació no derivava de la declaració del 2015 anul·lada pel TC

L'exsecretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós surt del TSJC després de declarar.

Campdepadrós diu que el debat sobre monarquia i autodeterminació no derivava de la declaració del 2015 anul·lada pel TC

L'ex secretari de la Mesa declara al TSJC que les resolucions eren declaratives i els lletrats no van oposar-s'hi

Actualitzada 15/09/2021 a les 18:05

L'ex secretari primer de la Mesa del Parlament, el tarragoní  Eusebi Campdepadrós ha assegurat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els debats parlamentaris del novembre del 2019 sobre monarquia i autodeterminació no desenvolupaven la resolució del 2015 anul·lada pel Tribunal Constitucional perquè no tenien valor jurídic i eren merament declaratives. Segons ha declarat com a investigat, la resolució del TC era «ambigua» i els lletrats de la cambra van considerar que havia de predominar la llibertat d'expressió. campdepadrós està investigat per desobediència juntament amb l'expresident de la cambra Roger Torrent, l'ex vicepresidnet primer Josep Costa i l'exsecretària quarta de la Mesa Adriana Delgado.

En la seva querella, la fiscalia acusa Campdepadrós, Torrent, Costa i Delgado de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei.

El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure «d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada» i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament «d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català». El 29 d'octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu «deure» d'impedir la iniciativa. No obstant, la resolució del TC va arribar just quan s'acabava de votar la moció, i la Mesa va decidir no publicar-la al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).

En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d'octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que «el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia». La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del parlament on ja es reprovava l'actuació del Rei en relació al 'procés'. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.

De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que «el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya». Arran de l'advertiment del TC, la moció es va reformular per no incomplir la resolució de l'àrbitre constitucional.

Per la seva banda, l'ex vicepresident primer de la Mesa del Parlament Josep Costa no ha comparegut a la declaració que tenia marcada a les 5 de la tarda. Costa ha dit a Twitter que no reconeix el tribunal per jutjar cap acord del Parlament i que no està «disposat a establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals repressors, que no entenen la separació de poders». «L'objectiu és derrotar-los a Europa», ha conclòs el vídeo penjat a les xarxes.

Al matí han comparegut l'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i l'exsecretària quarta de la Mesa i alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), Adriana Delgado. Tots dos només han respost les preguntes dels seus advocats. Torrent ha assegurat que no va impedir els debats sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019 per tal que l'Estat no pugui amenaçar qualsevol debat parlamentari que no li agradi. Segons ell, els lletrats de la cambra no van ser taxatius sobre la il·legalitat dels debats, i només van expressar dubtes, recordant l'advertiment del Tribunal Constitucional. Torrent ha defensat el paper de la Mesa com a garant de la llibertat de debat a la cambra. Per això, segons ell, no va paralitzar aquells debats, perquè això podria obrir la porta al fet que l'Estat pogués amenaçar qualsevol debat sobre un tema que no l'interessés.

Temes relacionats
Comenta el contingut : Campdepadrós diu que el debat sobre monarquia i autodeterminació no derivava de la declaració del 2015 anul·lada pel TC
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes