La secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha exigit l'absolució i l'amnistia de tothom que pateix la «injustícia» de l'Estat, i ha subratllat que el judici n'és «un exemple més». La dirigent republicana ha comparat la «repressió» d'Espanya contra l'independentisme amb els «privilegis» que té la família reial.
De la seva banda, la vicepresidenta de JxCat Elsa Artadi ha asseverat que la «repressió» actua ara amb més «força i contundència» perquè l'independentisme va arribar al 52% de vots el 14-F. La portaveu de Junts també ha llençat una advertència a l'Estat: «Hi serem i ho tornarem a fer, seguirem forts i caminant cap a la independència».
En una línia similar, la diputada electa de la CUP Dolors Sabater ha manifestat que el judici és un «avís» i una «amenaça» perquè és produeix després de les eleccions on l'independentisme ha crescut. «Amb aquest atac judicial contra la sindicatura de l'1-O, el règim del 78 fa un pas més en l'escalada repressiva antidemocràtica, passant el llistó de perseguir persones ideològicament per la seva funció professional i acadèmica», ha denunciat Sabater, que ha garantit la «fermesa» i el «compromís» de l'independentisme per mantenir la seva «valentia».
Davant la Ciutat de la Justícia també hi ha comparegut l'expresident de la Generalitat Quim Torra, inhabilitat pel Suprem per defensar la llibertat d'expressió. Torra ha rebutjat la taula de diàleg amb l'Estat perquè «no serveix per a res», i ha exigit al govern espanyol que aturi la «repressió»: «Tot això passa sota un govern de socialistes i comuns, i tot això podria no passar si volguessin que no passés», ha insistit. L'expresident ha apel·lat a la «necessitat urgent» de l'amnistia, i ha reiterat que la Moncloa ha de prendre «la decisió» per aturar la «repressió».
Per altra banda, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha lamentat la «nova causa contra l'independentisme», i ha garantit que el moviment continuarà decidit per «tornar-ho a fer». Mauri ha reivindicat de nou l'autodeterminació i l'amnistia com a «única solució» al conflicte entre Catalunya i l'Estat.
Finalment, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, s'ha mostrat convençuda que la causa contra els síndics de l'1-O acabarà anul·lada als tribunals internacionals «per la vulneració de drets fonamentals». «No es poden convertir drets en delictes, i així acabarà la justícia espanyola, condemnada a tribunals internacionals i a ulls del mon», ha conclòs.
Suport dels rectors de les universitats
Els rectors de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han participat de la concentració per donar suport als acadèmics imputats per l'1-O. El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha defensat la tasca dels acadèmics i ha demanat prioritzar la ciència i l'acadèmia. El rector de la UPF, Jaume Casals, ha sostingut que els imputats no hi fan «res» en un tribunal i ha titllat d'«absurda» la imputació. Finalment, el rector de la UAB, Javier la Fuente, ha afirmat que la tasca de la Sindicatura de l'1-O va ser «legítima» i s'ha mostrat esperançat en l'absolució del cas.
A banda dels rectors de les universitats, els partits polítics i les entitats, els síndics han rebut el suport de desenes de persones que s'han concentrat per traslladar-los escalf. Després de diverses crides de consignes contra la «repressió» i independentistes els imputats han accedit a la Ciutat de la Justícia. Ho han fet en un passadís d'honor davant les portes per part de diversos advocats amb toga.
Diari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.
