Diari Més

Cultura

Concert de compositors religiosos per promocionar la sardana com a Patrimoni de la Humanitat

La cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona també interpreta 'Camí de la Unesco', composta per promocionar el projecte

El mossèn Joaquim Mesalles, mossèn Frederic Pujol, la compositora Anna Abad, monsenyor Valentí Miserachs, els músics de la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i el director Marcel Sabaté.

Concert de compositors religiosos per promocionar la sardana com a Patrimoni de la HumanitatACN

detail.info.publicated
ACN

Creat:

Actualitzat:

El Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona ha acollit aquest diumenge a la tarda un concert de sardanes compostes per músics religiosos amb la voluntat de promocionar tant la dansa com la música com a Patrimoni de la Humanitat. La cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Marcel Sabaté, ha interpretat una desena de peces sorgides de l'església. El punt final l'ha posat el tema 'Camí de la Unesco', de la jove compositora tarragonina Anna Abad, creat per promocionar el projecte. El concert ha estat organitzat per la Confederació Sardanista de Catalunya i els diners que s'han recollit de la taquilla inversa es destinaran a sufragar les despeses de la candidatura a la Unesco.

Segons la base de dades de la Confederació Sardanista, dels gairebé 600 compositors de sardanes coneguts a Catalunya, un 10% són capellans o religiosos. D'aquests seixanta sardanistes religiosos, n'hi ha només tres que són vius i tots ells han assistit al concert d'aquest diumenge. Un d'ells és el mossèn Valentí Miserachs i Grau, que aquest diumenge ha assistit al concert i ha pogut escoltar en directe una de les seves peces: 'El nostre Gerard'. Miserachs ha vingut expressament de Roma per l'ocasió i en declaracions a l'ACN s'ha mostrat sorprès pel gran nombre de religiosos compositors de sardanes que hi ha. «Em feia molta il·lusió i m'ho he combinat per fer aquest viatge que no és de bon fer ara perquè s'han de fer papers, PCR i mascaretes», ha detallat. En ser preguntat per la candidatura de la sardana a patrimoni de la humanitat, ha dit que «s'ho mereix indubtablement. «No hi ha dansa que sigui al mateix temps una dansa musical que es repeteix com a estructura i que tingui una varietat musical tan gran: des de sardanes simfòniques fins a balladores, amb grans músics i grans autors com el Pep Ventura o el Joaquim Serra», ha considerat.

Entre els deu compositors seleccionats per l'actuació d'aquest diumenge també hi ha mossèn Marià Miró, que va ser director de l'Orfeó Berguedà i autor de Corpus a Berga, la sardana que clou totes les ballades que es fan durant la Patum, i que ha format part del repertori del concert. També han sonat peces del mossèn Albert Taulé i Viñas, que va ser rector de Santa Maria del Mar i autor d'una trentena de sardanes; del mossèn Àngel Obiols, organista germà del pintor Josep Obiols, director de l'Orfeó Sarrianenc i autor d'una trentena de sardanes; i del pare Robert de la Riba, caputxí, organista de l'església de Pompeia de Barcelona.

Josep Ma Clavé, coordinador de la comissió de la candidatura de la sardana com a patrimoni de la humanitat, ha destacat que el concert d'aquest diumenge «és una iniciativa original» i que això els ha «empès a tirar-ho endavant» per tal de «fer conèixer la sardana».

La protagonista del concert ha estat, sens dubte, la compositora Anna Abad, creadora de la sardana 'Camí de la Unesco'. Abad ha explicat que quan la Confederació Sardanista de Catalunya es va posar en contacte amb ella per «fer una música que fos la banda sonora d'aquesta candidatura» va tenir clar que «havia de ser una sardana que realment fos contundent, que entrés fàcilment i que engresqués a la gent a sumar-se a aquest moviment tan xulo». «A més també buscava que recordés a grans himnes del món de la sardana i un d'ells, molt identificable, està basada en part en la Santa Espina», ha detallat.

Anna Abad ha destacat que hi ha més compositores «del que la gent pensa». «Com en tants àmbits, ens ha costat fer-nos un lloc i donar-nos a conèixer», ha reflexionat tot afegint que les dones van «entrar en el món de la composició més tard». «N'hi ha moltíssimes», ha conclòs.

tracking