x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
13.2 º
9.252 Km/h
Eleccions 14-F
Una urna en el moment en què un ciutadà deposita el seu vot en unes eleccions.

eleccions, vot, papereta, polítics, urna

Una urna en el moment en què un ciutadà deposita el seu vot en unes eleccions.

El TSJC manté el 14-F per «preservar la normalitat democràtica» en pandèmia

L'Alt Tribunal raona que la suspensió del dret fonamental de vot no està prevista en l'estat d'alarma actual
  • Efe

Actualitzada 22/01/2021 a les 15:54

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) remarca que hi ha un "interès públic intens" de celebrar les eleccions el 14-F perquè hi ha una situació de «bloqueig» i de «precarietat institucional que afecta la legitimació del Govern», tenint en compte que no hi ha president i que el Parlament està dissolt. En la resolució que argumenta per què ha decidit mantenir la suspensió cautelar del decret que ajorna les eleccions, els magistrats subratllen que no hi ha un confinament general que pugui impedir la participació electoral. A més, remarquen que el decret d'estat d'alarma justament especifica que es permet la celebració d'eleccions. El text té un vot particular que creu que no s'haurien d'haver acceptats les mesures cautelars.
 
Els magistrats, que situen la seva decisió definitiva en el 8 de febrer, insisteixen que de no suspendre cautelarment el decret que ajorna el 14-F, els comicis ja segur que no es podrien celebrar en aquella data per molt que la sentència final acabés donant la raó als recurrents. A més, remarquen que no és el mateix la mobilitat associada a la campanya i als tràmits previs, que no pas la del dia dels comicis.

Així les coses, destaquen que celebrar les eleccions el 14-F té un «interès públic especialment intens» en aquest cas, ja que el càrrec de president està vacant i el Parlament està dissolt. Els magistrats subratllen que el vicepresident té limitades les seves competències i que es restringeixen els instruments de control polític. «Es crea una situació d'inamobilitat temporal dels membres del Govern, que no poden ser destituïts fins que no hi hagi un nou president», afegeix la resolució.

El decret que ajorna el 14-F, per tant, «prolonga la situació de provisionalitat quan aquesta té un temps taxat per llei», precisament perquè es produeix un «debilitament dels mecanismes de control», i també perquè l'acció legislativa ha de realitzar-se substancialment per la via de la legislació d'urgència.

El text també posa de manifest que aquesta situació afecta la «legitimació» del Govern, precisament en un moment en què ha de prendre quotidianament decisions «d'enorme transcendència».

El decret de convocatòria es fa ja en estat d'alarma
Un altre argument que utilitza el TSJC és que a l'hora de convocar eleccions ja es va tenir en compte la situació sanitària existent, expressant la possibilitat de suspensió dels comicis, però aquesta prescripció no es va incloure en les normes de la convocatòria. Al seu parer, la situació d'emergència sanitària s'està prolongant en el temps i «no es pot paralitzar tota l'activitat ciutadana». En aquest punt, ho diferencia amb la suspensió de les eleccions basques i gallegues, que es van convocar en situació de normalitat. A més, remarca que en aquell moment hi havia una situació de confinament domiciliari que ara no existeix, i per tant ara hi ha una «certa llibertat de mobilitat per fer activitats no essencials».

Els magistrats destaquen que les eleccions es van convocar amb un estat d'alarma vigent, el decret del qual especifica que es poden realitzar eleccions.

Pel que fa al risc per a la salut, la resolució apunta que no hi ha cap certesa d'una millor situació pandèmica en el futur, i destaca que el que cal és garantir el vot per correu. Si bé assenyala que la pandèmia és imprevisible, sí que fa èmfasi que el creixement de casos sí que era previsible després del Nadal. Per tant, conclou que «no ha irromput una causa imprevisible des del moment en què es van convocar les eleccions».

A més, els magistrats també remarquen que no hi ha hagut un canvi significatiu en les restriccions aplicades a Catalunya, ni una «limitació substancial de la mobilitat dels ciutadans». Tampoc aprecien «dèficits substancials» a l'hora de fer arribar els missatges als electors en període de campanya, i remarca que hi ha diferents protocols de cara a la jornada electoral per protegir els ciutadans.

Ara bé, també afegeix que «això no significa que no es puguin donar canvis substancials d'aquí al 14 de febrer, tant en les normes reguladores de l'estat d'alarma com en l'àmbit sanitari, que podrien justificar una altra decisió».

Sobre la data del 30 de maig, constata que tampoc és segur que llavors es poguessin celebrar els comicis. «Com més es prolongui la situació, major perjudici es produeix per al nromal funcionament de les institucions», conclou.

Vot particular
La resolució, contra la qual es pot presentar recurs en cinc dies, conté un vot particular del magistrat José Manuel de Soler Bigas, que considera que el dret a la vida i a la salut estan per sobre de qualsevol altre. Destaca que la publicació del decret d'ajornament «fa suposar que la Generalitat no garanteix la indemnitat sanitària dels participants en el procés electoral».

És més, també posa de manifest que la percepció psicològica de la ciutadania de la situació existent pot derivar en una disminució de la participació, «amb la possibilitat inherent que es tracti de deslegitimar el resultat electoral». De Soler també recorda que l'ajornament és fruit d'un acord dels partits.
Temes relacionats
Comenta el contingut : El TSJC manté el 14-F per «preservar la normalitat democràtica» en pandèmia
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes