Diari Més

Laboral

Catalunya tanca l'any amb uns 700.000 treballadors en atur o amb un ERTO

La segona onada ha impactat amb força en la restauració, el comerç i les activitats turístiques a causa de les restriccions

Imatge d'una sala interior d'una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

Servei d'Ocupació de Catalunya, SOC, SEPE, ajudesACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Catalunya tancarà aquest 2020 amb més de 484.000 aturats i 200.000 treballadors en una mena de coma laboral induït pels ERTO, l'eina de treball utilitzada per afrontar la pandèmia, a l'espera que les vacunes ressuscitin l'activitat l'any que ve en àmbits claus com el turisme.

La crisi de la covid-19 ha sacsejat el mercat laboral català, que ha vist com la desocupació creixia en taxa anual fins al novembre un 24% -gairebé 95.000 treballadors més-, a falta de conèixer l'atur registrat aquest desembre, que tot apunta que pujarà encara una mica més.

Aquesta xifra no inclou els afectats per Expedients de Regulació d'Ocupació Temporal (ERTO), que no consten com a aturats perquè cotitzen.

Així, a la llista de damnificats de la covid-19 caldria afegir als 196.359 treballadors que es trobaven al novembre en aquesta espècie d'atur temporal i que els sindicats asseguren que s'elevaran algunes desenes de milers per sobre dels 200.000 en acabar aquest mes.

Després de la debacle dels primers mesos i la millora que va arribar amb la desescalada de la primera onada de la covid-19, la segona ha tornat a impactar amb força en sectors com la restauració, el comerç i les activitats turístiques a causa de les restriccions imposades pel Govern per contenir la propagació del virus.

Com a conseqüència, la xifra d'afectats per un ERTO va créixer només d'octubre a novembre en 72.000 persones i ara se situa en aquests gairebé 200.000.

La secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado, estima, en declaracions a EFE, que les restriccions en la restauració i comerços aprovades aquest desembre provocaran un repunt de l'atur i dels afectats per ERTO. «Amb les franges horàries imposades en bars i restaurants la meitat de les plantilles ja no seran necessàries», adverteix.

Segons les dades de l'afiliació a la Seguretat Social, a Catalunya s'han destruït ja fins al novembre en relació al mateix mes de l'any anterior 83.933 llocs de treball.

Darrere de les xifres s'amaguen circumstàncies que empenyen a la precarietat a milers de treballadors com són els retards en el cobrament de les prestacions d'atur a causa del col·lapse del SEPE, un servei que depèn del Govern central.

Una dada que dóna idea de l'allau de treball que se'ls ha caigut al damunt: des de l'abril a Catalunya s'han tramitat més d'1,1 milions d'altes inicials de prestacions contributives vinculades a la covid-19.

Malgrat que la situació ha millorat molt des de la primavera i l'estiu, quan eren molts milers els treballadors que no cobraven les seves prestacions, Gilgado insisteix que hi ha persones que encara no han rebut ni un euro del seu ERTO des de juny o juliol, i és gairebé impossible accedir al SEPE per telèfon o de manera presencial.

«Abans la situació era catastròfica. Ara ha millorat però encara no està normalitzada», ha comentat.

Una mica més de 169.000 treballadors estaven al novembre amb un ERTO des del principi de la pandèmia, i la majoria formava part de plantilles d'hotels i establiments que no han pogut obrir.

Una altra mostra de la desesperació en què viu una part del teixit productiu català és la tromba d'autònoms que van sol·licitar la primera ajuda dissenyada per a ells per la Generalitat i que va col·lapsar un sistema no preparat per a una gestió d'aquestes dimensions.

El caos d'aquests ajuts (de només 20 milions) va comportar la destitució de la cúpula del departament de Treball i erosionar el seu conseller, Chakir el Homrani, mentre el Govern va haver de rectificar i canviar la gestió amb una nova línia de fins a 232 milions, per beneficiar 132.000 autònoms, que han cobrat 2.000 euros.

La persistència de la crisi i la incertesa sobre com de ràpida serà la recuperació, un cop arribin les anhelades vacunes, han portat els economistes i analistes a advertir que el mercat de treball català trigarà, al menys, fins a finals de 2022 o principis de 2023 en tornar a la situació anterior a la pandèmia.

Informes com el del BBVA Research apunten a més que en dos anys, de finals de 2019 a finals de 2021, s'hauran perdut definitivament a Catalunya un total de 85.000 llocs de treball.

Segons aquest observatori, l'impacte de la crisi ha estat heterogeni en el territori i les comarques més afectades han estat les de Girona, les de muntanya i el Camp de Tarragona, amb caigudes d'afiliació superiors al 4%. Aquesta pèrdua és inferior (prop d'1%) a les zones menys poblades i menys dependents del turisme, com les centrals i Pla de Lleida (-1,3%) i les Terres de l'Ebre (-0,8%).

Aquest any convuls ha vist també una de les majors crisis industrials dels últims temps a Catalunya en anunciar la multinacional japonesa Nissan el tancament dels seus centres d'automoció a Barcelona, que donen feina a uns 2.500 treballadors, encara que la seva afectació a l'ocupació en aquest sector pot ser bastant gran.

El tancament, que la pressió dels sindicats i administracions ha aconseguit dilatar fins a finals de 2021 mentre s'estudien plans d'industrialització alternatius, suposa una estocada per al sector de l'automoció, un dels més importants de Catalunya i Espanya, i que afronta reptes com la transició energètica i l'electromobilitat.

tracking