La sentència recorda que Òmnium és una entitat sense afany de lucre i que la campanya per captar socis era anterior a aquell anunci. La magistrada també explica que Òmnium va fer públics altres declaracions d'agents durant el judici. A més, el to burlesc que acompanyava l'àudio de l'agent en la campanya de promoció d'Òmnium no incloïa expressions pejoratives o ofensives.
La veu de l'agent, sense cap tret particular, diu la magistrada, no podia ser reconeguda per ningú més que el seu entorn immediat, i no es va alterar. De fet, la declaració la van fer pública nombrosos mitjans de comunicació aquells dies.
La magistrada no valora la declaració del guàrdia civil al Suprem, quan va dir que havia vist «banderes d'Òmnium» a la seu d'Economia el 20-S, banderes inexistents, i per això tampoc té en compte l'al·legació del denunciant recordant que l'entitat no l'havia denunciat per fals testimoni.