Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
13.92 º
5.4 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
La primera imatge dels presos independentistes a Lledoners, distribuïda per Òmnium Cultural.

Tres anys de l'1-O: Ni aplicació del referèndum, ni solució per als polítics presos ni taula de diàleg en marxa

La primera imatge dels presos independentistes a Lledoners, distribuïda per Òmnium Cultural.

Òmnium Cultural

Tres anys de l'1-O: Ni aplicació del referèndum, ni solució per als polítics presos ni taula de diàleg en marxa

L'aniversari coincideix amb la inhabilitació de Torra i amb noves eleccions a la vista

Actualitzada 30/09/2020 a les 18:06

Tres anys després de l'1-O, Catalunya ha passat per l'aplicació del 155, una legislatura marcada per turbulències internes i la sentència que condemna els líders independentistes a presó. I l'aniversari just arriba després de la inhabilitació en ferm del president Quim Torra per la polèmica pancarta del Palau de la Generalitat en favor dels «presos polítics i exiliats». Des de fa tres anys han canviat els protagonistes al Palau de la Generalitat i a la Moncloa, però el diàleg entre institucions continua encallat malgrat l'intent de posar en marxa una taula de diàleg que, de moment, només s'ha reunit una vegada. Tot plegat enmig d'una pandèmia pel coronavirus.
 
Després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, la legislatura va començar amb moltes dificultats tenint en compte que es partia de l'aplicació del 155 i la suspensió de l'autonomia. Després de diversos intents fallits, el Parlament va investir Quim Torra, que no va formar govern fins al cap d'uns mesos. El 2 de juny del 2018 prenien possessió els consellers de l'executiu Torra-Aragonès després d'intentar sense èxit nomenar com a conselles els polítics a la presó i a l'estranger.

Una legislatura que ha tingut moltes turbulències internes, el mateix Torra va dir el gener passat que estava esgotada després de considerar que el president del Parlament, Roger Torrent, li havia retirat l'acta de diputat, en compliment de l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC). Tot plegat per la polèmica pancarta de la façana de la Generalitat en favor dels «presos polítics i exiliats» que ha acabat inhabilitant Torra. Però l'arribada de la pandèmia de la covid-19 ha fet allargar la legislatura que es prolongarà un any més des que Torra la va donar per esgotada. Tampoc hi va haver una reacció conjunta i clara davant de la sentència de l'1-O, que va condemnar pel delicte de sedició als líders independentistes que van impulsar el referèndum.

Una sentència que sí que va provocar tres setmanes consecutives de protestes al carrer i aldarulls principalment al centre de Barcelona. Unes protestes que van arrencar amb l'ocupació de l'aeroport del Prat, impulsada per Tsunami Democràtic, el mateix dia que es va fer pública la sentència de l'1-O, el 14 d'octubre del 2019.

Ara s'obre una etapa d'interinatge d'uns quatre mesos fins a la convocatòria automàtica de les eleccions, que tant JxCat com ERC situen per al 7 de febrer. Just aquesta setmana els dos socis de Govern han acordat un pacte per conviure durant aquesta etapa que a ERC li hagués agradat que fos més curta. De fet, els republicans han reclamat durant mesos a Torra la convocatòria d'eleccions abans que el Tribunal Suprem (TS) fes ferma la inhabilitació.

JxCat i ERC encaren les eleccions amb estratègies divergents. El partit de Carles Puigdemont presenta els pròxims comicis com un plebiscit de l'1-O. Així ho ha definit el mateix Torra en l'últim discurs pronunciat des del Palau de la Generalitat. I des de JxCat avisen que si l'independentisme supera el 50%, el resultat serà vinculant i hi haurà «conseqüències polítiques».

Des d'ERC també es marquen com a objectiu superar aquest 50%, tal com preveuen diverses enquestes publicades, però des de les files republicanes també alerten que la independència no es podrà fer l'endemà encara que, per primera vegada a la història, es sobrepassi la fita del 50% dels vots. Oriol Junqueras i Marta Rovira han escrit a quatre mans el que ERC presenta com el manual a seguir en els pròxims anys. No descarten la via unilateral però s'aposta per «ser més i més ben preparats» aprenent de les lliçons de l'1-O. Els republicans insisteixen en al via del diàleg tot i que la taula que van pactar amb el PSOE per investir el president Pedro Sánchez continua sense agafar embranzida.

Tampoc hi ha hagut de moment una solució del govern espanyol per resoldre la situació de presó dels polítics independentistes condemnats per sedició. Fins fa pocs dies no s'ha anunciat la tramitació d'una petició d'indult presentada per un advocat i l'executiu de Sánchez ha manifestat que vol impulsar una reforma del codi penal per modificar el delicte de sedició i permetre així que els polítics independentistes puguin sortir de la presó. Però des dels partits independentistes insisteixen que la via d'una llei d'amnistia és l'única que solucionaria el conflicte ja que, segons diuen , hi ha gairebé 3.000 represaliats.

Tot i les divergències estratègiques entre JxCat i ERC, tots dos aposten per refer confiances donant per fet que després dels comicis, si es repeteix una majoria independentista al Parlament, tornaran a formar junts un govern de coalició. Caldrà veure però si es manté o canvia l'actual correlació de forces.

Pel que fa a la CUP, s'ha desmarcat de l'acord entre JxCat i ERC per fer front a la inhabilitació de Torra i caldrà veure quin paper jugarà després de les pròximes eleccions. Fins ara no ha volgut entrar al Govern i els cuapires insisteixen que per formar part de l'executiu, s'haurien de tenir molt clars uns objectius, que ara no veuen que hi siguin. La CUP aposta per la via unilateral, la desobediència i una mobilització sostinguda al carrer. Defensen «l'amnistia, l'exercici de l'autodeterminació i les polítiques valentes en defensa de la gent» com l'única sortida al conflicte. I presenten les pròximes eleccions com «una oportunitat per remuntar».

Les conseqüències de l'1-O també ha portat a una divisió de l'espai de JxCat. Puigdemont ha liderat la nova formació i no hi ha hagut acord per integrar el PDeCat. Destacats dirigents del PDeCAT, entre ells els polítics presos, han abandonat el partit per sumar-se al projecte de l'expresident, menys Artur Mas, que ha decidit mantenir-se al Partit Demòcrata. L'estratègia a seguir per aconseguir la independència i la gestió de l'1-O també ha fet que l'exdirigent del PDeCAT Marta Pascal fundi un nou espai pel seu compte, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC).
Temes relacionats
Comenta el contingut : Tres anys de l'1-O: Ni aplicació del referèndum, ni solució per als polítics presos ni taula de diàleg en marxa
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes