Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
15 º
11.16 Km/h
Judicial
Pla mitjà del president de la Generalitat, Quim Torra, a la reunió del comitè executiu de crisi per la covid-19

El Suprem confirma l'any i mig d'inhabilitació de Torra per no retirar la pancarta per la llibertat dels presos

El president de la Generalitat, Quim Torra, a la reunió del comitè executiu de crisi per la covid-19.

El Suprem confirma l'any i mig d'inhabilitació de Torra per no retirar la pancarta per la llibertat dels presos

El tribunal diu que l'exhibició de símbols durant el període electoral vulnera la neutralitat de les institucions

Actualitzada 28/09/2020 a les 14:14

El Tribunal Suprem ha confirmat, per unanimitat, la inhabilitació d'un any i mig i 30.000 euros de multa per al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït de forma «contumaç, obstinada i reiterada» la Junta Electoral Central (JEC) en no retirar llaços grocs i una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019. D'aquesta manera, ratifica la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal diu que l'exhibició de símbols durant el període electoral vulnera la neutralitat de les institucions. Quan la sentència arribi a l'alt tribunal català i aquest la faci executar, Torra haurà de deixar de ser president de la Generalitat.
 
La sentència ratificada condemnava a un any i mig d'inhabilitació especial tant per a l'exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l'exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l'Estat.


En la seva sentència, de 133 pàgines, el Suprem destaca que l'àmbit del recurs «no és l'exhibició de determinats símbols o pancartes d'una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals, desobeint el que disposa la Junta Electoral Central que, en l'exercici de les seves funcions, garanteix la transparència i objectivitat dels processos electorals, que va prohibir la seva utilització, amb vulneració del principi de neutralitat a què s'han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses de la Junta Electoral».

Llibertat d'expressió
En aquest sentit, la sala subratlla que els acords de la JEC no van vulnerar els drets a la llibertat ideològica i la llibertat d'expressió de Torra. L'alt tribunal insisteix que «l'objecte del procés no és analitzar la condemna del recorrent des de la perspectiva de la llibertat d'expressió, ja que com a ciutadà és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política. L'objecte és la desobediència de les ordres reiterades d'un òrgan constitucional la funció del qual és garantir la transparència i netedat dels processos electorals que exigeix la neutralitat dels poders i administracions públiques».

Afegeix que «l'exigència de neutralitat de l'Administració s'aguditza en els períodes electorals», i cita la seva jurisprudència per remarcar que el «sufragi lliure significa proclamar com un essencial designi de veritable democràcia l'establiment d'un sistema electoral que garanteixi un marc institucional de neutralitat en el qual el ciutadà pugui, amb absoluta llibertat i sense interferències de cap poder públic, decidir els termes i l'abast de la seva participació política».

Per descartar la vulneració el dret a la presumpció d'innocència, el Suprem parteix del fet que Torra «en tot moment, amb anterioritat, durant i després del judici oral, no ha negat l'exhibició de pancartes i altres símbols en edificis públics dependents de la Generalitat, especialment a la façana de Palau, i la seva negativa a complir les ordres de la Junta Electoral Central», encara que el president al·legués que es tractava d'ordres il·legals i que atemptaven contra la seva llibertat d'expressió.

La sala respon que les resolucions de la Junta Electoral Central «van ser dictades conforme a dret, i el mandat contingut en els Acords d'11 i 18 de març era clar i perfectament comprensible, tant en el fons com en els terminis establerts per el seu compliment».

«Contumaç i obstinada resistència»
En conclusió, el Suprem constata, a la vista de tot el que s'ha analitzat, «la contundent, reiterada, contumaç i obstinada resistència de l'acusat a acatar un mandat investit d'autoritat i dictat d'acord amb la legalitat».

El tribunal considera que a més de desatendre el mandat de la Junta Electoral Central, el president va tenir una voluntat conscient i una disposició anímica inequívoca de contravenció. La sentència detalla que el dol exigible no consisteix en voler cometre un delicte de desobediència, sinó en voler incomplir l'ordre d'una autoritat superior.

El tribunal recorda que Torra és president de la Generalitat i, a més, escriptor i advocat, amb una preparació i coneixements jurídics superiors a la mitjana. Això, unit als diferents informes remesos pels serveis jurídics de la mateixa Generalitat en dates anteriors sobre l'exhibició de simbologia a les seus de l'administració catalana, fan concloure a la sala «que l'avui recurrent disposava dels suficients elements sobre l'obligació d'acatar els mandats de la JEC no només pel propi contingut d'aquests sinó pels termes dels informes dels serveis jurídics que buiden qualsevol dubte sobre la plena consciència que l'acusat tenia sobre els efectes associats als acords de la JEC, sense que pugui parlar-se de cap error».

La JEC és l'òrgan competent
En relació amb l'al·legació relativa a la manca de competència de la Junta Electoral Central per dictar els acords que van donar lloc a la condemna pel delicte de desobediència, la sala afirma que la competència d'aquest òrgan «s'ajusta a l'ordenament electoral» i que l'ordre «va ser dictada per l'òrgan competent».

El tribunal assenyala que comparteix el criteri tant de la sentència recorreguda com del ministeri fiscal en aquest punt, i subratlla que l'article 19.4 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General atribueix a la Junta Electoral Central durant el període electoral «resoldre les queixes, reclamacions i recursos que es dirigeixin d'acord a aquesta llei o amb qualsevol altra disposició que li atribueixi aquesta competència». Afegeix que els fets incideixen en el període electoral d'unes eleccions generals, i s'inicien quan el representant de Cs es dirigeix a la JEC invocant acords anteriors d'aquest òrgan durant el 2017 sobre l'exhibició de llaços grocs, pancartes sobre polítics presos i estelades, que entenen que suposaven una vulneració de la neutralitat política.

«El partit polític es dirigeix a la JEC de conformitat amb l'article 20 de la LOREG. Durant la tramitació de l'expedient, les al·legacions del president de la Generalitat no van invocar la manca de competència de la Junta Electoral Central», recorda la sentència.

Queixa pel tracte inadequat del tribunal
Pel que fa a la queixa de Torra pel que entén com un tracte inadequat del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, cap a la seva persona en el desenvolupament del judici oral, en no referir-se a ell en el judici amb els honors i tractaments propis del càrrec de president de la Generalitat, la sala conclou que «de cap manera es pot entendre com a signe de parcialitat i avançament d'una decisió de condemna ja presa».

El Reglament 2/2005 d'Honors, tractaments i protocol en els actes judicials solemnes considera en el seu Preàmbul que s'ha procurat evitar que la seva aplicació abasti al desenvolupament dels actes estrictament jurisdiccionals, per tractar-se d'un àmbit en el que, en propietat, no regeix cap norma protocol·lària sinó les lleis processals, tal com recull en el seu article 2. Per tant, els tractaments són protocol·laris i el judici oral no està sotmès a aquest protocol. «Tots els acusats --no només el recurrent—han de ser tractats amb respecte, com així va succeir, de manera que la queixa del recurrent resulta infundada», diu la sentència del Suprem.

Abast i proporcionalitat de la inhabilitació
Així mateix, la sala avala la inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i afegeix que el recurrent ha estat condemnat en la seva condició d'autoritat pública --que exercia en el seu càrrec de naturalesa política-- per negar-se obertament a donar el degut compliment a una ordre emanada d'autoritat superior, «imposant d'aquesta forma la seva voluntat davant el mandat dels acords de la JEC d'11 i 18 de març». En aquest sentit, el tribunal considera que la pena d'inhabilitació --que es preveu com a principal per al delicte citat-- ha d'abastar a qualsevol àmbit en què es comet el delicte.

La sentència explica que és obvi que quan el delicte de desobediència de l'article 410.1 del Codi Penal es comet en un càrrec públic de naturalesa política, com ho és el de president d'una comunitat autònoma, «constituiria una burla al respecte que els ciutadans deuen al bon funcionament dels poders públics, que la pena d'inhabilitació es limités al càrrec específic en què es va cometre el delicte, i permetés al condemnat seguir cometent aquesta classe de delictes en un altre càrrec anàleg, fruit directe o indirecte d'unes eleccions polítiques, pel simple fet de traslladar-se d'un càrrec de representació política a un altre similar en el propi govern autonòmic, de l'estat, al Parlament de Catalunya, de l'estat o de la Unió Europea, o en l'àmbit municipal».

En línia amb la doctrina del Tribunal Constitucional, la sala considera que condemnar per un delicte contra l'administració pública i poder mantenir-se en el seu propi lloc de president de la Generalitat o la possibilitat de ser elegit com a representant dels ciutadans en un òrgan legislatiu o de govern de qualsevol altre àmbit, mentre compleix la pena d'inhabilitació especial imposada, «contradiu la pròpia naturalesa de la pena principal establerta pel legislador per aquell delicte».

La sala també entén que és proporcional la pena imposada, enfront de l'argument de Torra que s'havia vulnerat el principi d'igualtat en relació amb altres casos de desobediència en què la JEC només va imposar sancions econòmiques. Després d'analitzar la seva pròpia doctrina, el tribunal conclou que la no imposició de sancions en altres casos en res afecta la correcció de les sancions efectivament imposades, ja que a aquests efectes només importa si la conducta sancionada era o no mereixedora d'aquesta sanció. El tribunal conclou que en el cas concret «no es pot parlar d'una reacció penal desproporcionada i innecessària que s'aparti del principi d'intervenció mínima i d'última ràtio que en tota societat democràtica ha de tenir el recurs al dret penal».

Per últim, el Suprem descarta la presentació a la justícia europea d'una qüestió prejudicial, centrada sobretot en la suposada parcialitat dels magistrats tant del TSJC com de l'alt tribunal espanyol. La sentència estableix que en aquest cas no hi ha cap dubte sobre la interpretació de la legislació europea i, per tant s'ha d'aplicar el dret intern, que ja va descartar qualsevol tipus de recusació.
Comenta el contingut : El Suprem confirma l'any i mig d'inhabilitació de Torra per no retirar la pancarta per la llibertat dels presos
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes