La CUP insta el Govern a «portar al límit» les pautes de l'OMS

Els cupaires també són crítics amb la gestió del Govern. Apunten que el confinament no ha d'implicar que faltin elements de control a l'executiu i que, a més, dona informació «contradictòria». «Surten molt als mitjans de comunicació, però una sobreexposició no sempre significa més informació, perquè n'hi ha que no s'ha volgut donar», ha reblat el diputat. Després de la situació viscuda a les residències de gent gran, i que el Departament de Salut n'hagi assumit la gestió, traspassada del Departament d'Afers Socials i Família, la CUP no descarta demanar dimissions de consellers quan puguin atribuir «responsabilitats concretes».

Aragonès ha dit que el posicionament d'un sol membre dels comuns -el portaveu a Madrid, Jaume Asens, que s'ha manifestat a favor del confinament «més estricte»- no es pot estendre al que pensen tots els comuns. Així, els ha demanat que «critiquin el que és evident de tant en tant». Creu que no té «gaire sentit» que els comuns «aplaudeixin televisar el poder militar» i que als llocs on haurien d'estar els ministres d'Unides Podem, al costat dels ministres socialistes, només hi hagi militars, en referència a les compareixences públiques en què el govern espanyol informa de l'evolució de la pandèmia. «No pot ser que abans fessin crítiques que, al nostre parer, eren correctes, i que a dia d'avui no estiguin sortint a dir el que realment pensen», ha afegit el diputat de la CUP, que creu que això no debilitaria els comuns, sinó que els enfortiria.

La CUP també ha advertit que el primer que s'haurà de fer un cop s'acabi la lluita contra el coronavirus és finalitzar «la intervenció» i el «155 indirecte». També s'haurà d'abordar amb quina perspectiva s'aborda la «batalla per veure qui paga la crisi». En aquest sentit, la formació insisteix que han de ser «els grans propietaris i els bancs» i no la classe treballadora.

La CUP retreuaBuch les seves declaracions

Després que el conseller d'Interior, Miquel Buch, relacionés les 1.714.000 mascaretes enviades pel govern espanyol a Catalunya amb la derrota del 1714, la CUP ha considerat que no va ser «el més encertat» i li retreu que centri l'atenció en això i no en la «mala gestió» de Sánchez. Amb tot, no rebutgen que les unitats destinades per a Catalunya «puguin tenir un origen en una mala intenció d'algú» però creuen que «mai s'ha de picar»: «Una cosa és denunciar políticament el que va significar el 1714 per la història del país, però creuar i entrar en debats que no ens aporten res al tema de fons, no».

Aragonès creu que, si la hipòtesi de la intencionalitat és correcta, des de Madrid han aconseguit l'objectiu de «no debatre sobre la mala gestió». En canvi, explica que s'hauria d'haver apuntat a «si 1.714.000 són suficients o no», o per què no han arribat les que s'havien promès.

Un Govern que es contradiu

Finalment, la CUP ha descartat que s'hagi de fixar ara una data d'eleccions, com tenia previst el president del Govern un cop aprovats els pressupostos, abans de l'epidèmia. Tot i això, sí que constaten que l'executiu està «molt esgotat» i que les «contradiccions» entre JxCat i ERC es fan evidents cada dia a les rodes de premsa on informen de l'evolució de la covid-19. El diputat de la CUP ha manifestat que ara no és moment de discutir sobre el moment polític i sí de poder fiscalitzar el Govern, traslladar les propostes per sortir d'aquesta crisi sanitària i evitar que es converteixi en una crisi social «molt greu».