x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.82 º
5.4 Km/h
Judicial
Imatge del president del TSJC, Jesús María Barrientos, en la comissió de Justícia del Parlament

El TSJC proposa que els jutjats de violència masclista siguin comarcals

Imatge del president del TSJC, Jesús María Barrientos, en la comissió de Justícia del Parlament

El TSJC proposa que els jutjats de violència masclista siguin comarcals

El president admet que hi ha reticències d'alguns sectors perquè les víctimes no siguin ateses lluny de casa

Actualitzada 21/11/2019 a les 18:16

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, ha proposat aquest dijous que tots els jutjats que atenguin dones víctimes de violència masclista siguin especialitzats, i per fer-ho, proposa que els jutjats especialitzats no estiguin a cada partit judicial, sinó que siguin d'àmbit comarcal.

Actualment els partits més grans tenen jutjat especialitzat, però en els partits judicials més petits són els jutjats ordinaris els que atenen aquests casos. No obstant això, Barrientos admet que hi ha dificultats i reticències de diversos sectors, com alguns col·legis d'advocats i ajuntaments, que prefereixen que els seus col·legiats i els serveis socials atenguin les víctimes prop d'on viuen.

Barrientos ho ha dit durant la seva intervenció a la comissió de Justícia del Parlament per presentar la memòria del 2018. El president del TSJC ha recordat que la Sala de Govern ja ho va proposar el 2016 al conseller de Justícia Carles Mundó.

La intenció és economitzar esforços i fer més eficient el servei, per tal que els tècnics més especialitzats puguin atendre totes les víctimes, cosa difícil si hi ha molts petits jutjats atenent aquests casos. A més, alguns jutjats especialitzats estan per sota del volum de feina establert pel Consell General del Poder Judicial. La diputada del PSC Rosa Maria Ibarra ha expressat els seus «dubtes» sobre la qualitat del servei i el fet que les víctimes s'hagin de desplaçar més quilòmetres.

El president del TSJC ha explicat que el 2018 es van presentar 23.098 denúncies de violència masclista, un 0,64% més, cosa que suposa 59,7 denúncies per cada 10.000 dones, per sota de les 70 de mitjana estatal.

Les ordres de protecció adoptades van créixer un 2,6%, fins les 2.680, però se'n van denegar 2.417. El 2018 van morir cinc dones a mans d'homes per violència masclista, la meitat que el 2017, quatre d'elles sense ordre de protecció. El 2019 ja hi ha hagut sis dones mortes, cinc sense ordre de protecció, tot i que les denúncies presenten una tendència a la baixa i les ordres acordades han crescut un 10,5%.

Durant la seva intervenció, el diputat de JxCat Eusebi Campdepadrós s'ha discutit amb la presidenta en funcions de la comissió, Carmen de Rivera (Cs), perquè aquesta no li deixava preguntar a Barrientos sobre el judici al Suprem de l'1-O, en considerar que no formava part de l'àmbit de la compareixença.

Campdepadrós ha acabat sobtadament la seva intervenció i la resta de diputats del grup han marxat de la sala per disconformitat amb De Rivera. Barrientos, a més, no ha volgut entrar en certes valoracions jurídiques o polítiques perquè «no són d'interès ni objecte de la compareixença» i el podrien intentar recusar si després ha de jutjar algun cas relacionat.

Jordi Orobitg, d'ERC, també ha reclamat a Barrientos que li respongués com havia afectat l'aplicació de l'article 155. Inicialment, Barrientos no hi ha volgut entrar, però Orobitg li ha recordat que bona part del 2018 la Conselleria de Justícia va ser substituïda pel Ministeri de Justícia.

Finalment, el president del TSJC ha dit que la intervenció de la Generalitat no va afectar per res els jutjats. En canvi, ha dit que el dispositiu Toga, pel qual els Mossos d'Esquadra havien de vigilar 24 hores al dia totes les seus judicials sí que va ser «efectiu i proporcional», davant dels atacs rebuts per sectors independentistes.

Barrientos tampoc ha volgut opinar sobre un vídeo de la seva associació de jutges, l'APM, on denuncia la marxa de jutges de Catalunya, però ho ha emmarcat dins les eleccions a la Sala de Govern del TSJC que es fan dimarts que ve.

El diputat de la CUP Vidal Aragonès ha estat el més agressiu contra Barrientos i ha assegurat que a Catalunya hi ha «presos polítics», tot esperant que el president no s'aixequés com va fer el 2018 en un acte al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Barrientos ha dit que «les conductes són les que són, i cadascú respon davant la seva consciència». També li ha retret que se segueixin efectuant ordres de desnonament amb data oberta, cosa que Barrientos ha dit que es fa després de diversos intents infructuosos per tirar endavant el desallotjament. Al final, Aragonès també ha advertit Barrientos que podria incórrer en un delicte de desobediència si no responia totes les preguntes, tal com marca el Reglament del Parlament.

Estadístiques de la memòria
El nombre d'assumptes ingressats durant el 2018 va pujar un 3,9%, fins als 933.000, mentre que els resolts van augmentar un 3,3%, fins als 902.000, un 96% dels ingressats. Pel 2019 es preveu un increment en totes les jurisdiccions, ja que cada trimestre ha estat superior al de l'any anterior, i es calcula que s'arribarà als 996.000 assumptes.

A finals d'any quedaven més de 423.000 assumptes per resoldre, un 10% més que el 2017. La jurisdicció que més va augmentar va ser la civil, amb un 7,5%, mentre que els penals, que suposen més de la meitat del total de casos, van créixer un 2,2%. Per cada 1.000 habitants hi va haver 122 assumptes judicials, un 1,7% més que el 2017 i per sota dels 128 de la mitjana estatal. La majoria de jutjats treballen per sobre dels nivells preestablerts, destacant els jutjats mercantils, amb un 325% d'assumptes per sobre del número adequat.

Barrientos també ha donat dades dels assumptes més lligats a l'evolució econòmica. Així, els procediments concursals tramitats pel jutjats mercantils ha arribat als 1.483, un 39% més que el 2017, amb un 67% d'increment a Tarragona. Fins el tercer trimestre del 2019 van augmentar un 50%. Els procediments laborals d'acomiadament han pujat un 3,75%, fins els 18.960. Han baixat a Girona i han pujat a la resta de demarcacions, però el 2019 ja han pujat un 13,76%. Els procediments hipotecaris, que havien baixat els últims anys, van tornar a pujar, un 24,5%, fins els 5.771.

Els desnonaments van arribar als 13.941 casos, un 4,76% més, 8.877 van ser per impagament de lloguer i 3.778 per impagament d'hipoteca. Les demandes per clàusules sòl abusives van créixer el 2018, fins a les 21.854, però aquest 2019 estan baixant. Malgrat això, es van resoldre 6.569 demandes, cosa que suposa menys d'un terç dels casos ingressats, i actualment hi ha prop de 35.000 assumptes en tramitació.

Respecte els recursos materials i humans, Barrientos ha tornat a lamentar la falta de jutges, funcionaris i jutjats. El 14% dels 821 jutges i magistrats són substituts i suplents. El 2018 van arribar 63 jutges i magistrats procedents d'altres destinacions o com a primera destinació, però en van marxar 48, davant dels 21 del 2017 i els 37 d'aquest 2019. Dels 625 lletrats de l'administració de justícia, el 19,8% són substituts, i dels 7.253 funcionaris, un 45% són interins, problemàtica força acusada en alguns partits judicials petits. Per tot això, ha demanat que es posin en funcionament els jutjats compromesos de fa temps.
Temes relacionats
Comenta el contingut : El TSJC proposa que els jutjats de violència masclista siguin comarcals
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes