x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.88 º
3.6 Km/h
Eleccions 10-N
Reunió de la Mesa del Parlament del 22 d'octubre del 2019

JxCat, ERC i CUP pacten que el Parlament «reiteri» la defensa de l'autodeterminació

Reunió de la Mesa del Parlament del 22 d'octubre del 2019, amb JxCat, ERC i CUP.

Triple oferta independentista per al 10-N: entre el diàleg i la «rebel·lia»

Els dos socis del Govern, JxCat i ERC, arriben a la cita del 10 de novembre sense un full de ruta clar, la CUP, per primera vegada, vol desembarcar a Madrid

Actualitzada 03/11/2019 a les 12:10

Tampoc en aquesta ocasió hi haurà unitat independentista en les paperetes que s'amuntegaran als col·legis electorals el 10N. En realitat, hi haurà més oferiment que mai en unes eleccions generals: la CUP, per primera vegada, vol desembarcar a Madrid i competeix amb ERC i JxCat.

Incapaços d'acordar una estratègia institucional unitària en resposta a les condemnes als líders independentistes dictades pel Tribunal Suprem, els dos socis del Govern, JxCat i ERC, arriben a la cita del 10 de novembre sense un full de ruta clar, sense un pla concret per a conduir el 'procés' cap a un altre repte històric.

Mancant horitzó, els seus missatges de campanya se centren principalment a reivindicar dos conceptes: autodeterminació -sense concretar quan ni com- i amnistia, i per a la seva consecució no apel·len a la via unilateral, sinó a un diàleg amb l'Estat que el Govern en funcions de Pedro Sánchez no està disposat a obrir si és per a parlar d'aquestes dues qüestions, que considera innegociables.

Enfront de la bandera inconcreta de l'autodeterminació, l'amnistia i el diàleg, que enarboren tant ERC com JxCat -en uns programes semblants que demanen ser més forts per a condicionar al Govern-, la CUP ha pres una decisió sense precedents: sortir de l'àmbit territorial català i presentar-se a unes generals.

Es pot dir que el 28A va haver-hi un primer assaig, la coalició Front Republicà, una amalgama que va aglutinar a l'exlíder de Podem Catalunya Albano Dante Fachin -cap de llista-, al Partit Pirata i a Poble Lliure, organització integrada en la CUP. La iniciativa va collir 113.000 vots i es va quedar a les portes d'obtenir escó.

D'entrada, les expectatives de la CUP són molt més elevades: un recent sondeig d'El Periódico li concedia fins a cinc diputats.

L'esquerra independentista i anticapitalista juga amb el vent a favor, després d'una sentència del 'procés' que ha tibat les costures emocionals de les bases sobiranistes.

El buit de lideratge en la resposta institucional a la sentència -el president de la Generalitat, Quim Torra, va arribar a formular una proposta al Parlament sense haver-la consensuat i no va recaptar el suport explícit de ningú- ha estat ocupat pel carrer.

La plataforma Tsunami Democràtic, amb l'acompanyament inicial de l'independentisme oficial, va voler canalitzar les protestes, però el seu protagonisme va durar a penes un dia, el 14 d'octubre, quan es va publicar la sentència i una multitud va col·lapsar els accessos a l'aeroport del Prat.

A partir de l'endemà, Tsunami va cedir la iniciativa als CDR, les mobilitzacions dels quals, secundades majoritàriament per joves -en molts casos, adolescents-, van anar derivant en disturbis i xocs amb la policia cada vegada més violents.

Uns disturbis que, al mateix temps que esquerdaven el relat independentista de la no-violència, també incomodaven al Govern, que va trigar dies a assimilar uns esdeveniments que han aprofundit la bretxa interna entre ells i fins i tot en el si de JxCat, on hi ha divisió entre sectors favorables a la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, i el PDeCAT, que ha tancat files amb ell.

Qui no ha tingut inconvenient a reivindicar les accions dels CDR i arremetre contra la «repressió» dels Mossos d'Esquadra és la CUP, que pot aprofitar la polarització d'aquestes últimes setmanes per a ampliar els seus suports electorals.

Els seus argumentaris de campanya parlen, com a ERC i JxCat, d'autodeterminació i amnistia, però no utilitzen la paraula «diàleg», que veuen «completament buida de contingut» quan es tracta d'apel·lar a una negociació amb un Estat que consideren «irreformable».

La CUP, amb l'exdiputada al Parlament Mireia Vehí -va ser allí en la legislatura de l'1-O- com a cap de llista, defensa «estendre la rebel·lia i combatre el règim» i promet ser «ingovernable».

Els socis del Govern, ja sense els seus presos en les llistes -inhabilitats-, concorren amb rols invertits: ERC conrea la seva imatge com a partit de la centralitat sobiranista, a la recerca del votant pragmàtic que en el seu moment va ser fidel a Convergència, encara que això pugui provocar-li fugides dels sectors menys moderats.

El cap de llista de JxCat, Laura Borràs, s'encarrega de recordar veladament en els seus mítings que ERC va oferir «a canvi de res» els seus vots per a investir a Pedro Sánchez després del 28A i es reafirma en què ella no ho farà després del 10N.

ERC, que concorre amb Gabriel Rufián com a número u, evita entrar en el cos a cos, encara que si convé defensar-se saca a col·lació el pacte de JxCat i el PSC en la Diputació de Barcelona.

La CUP, mentrestant, situa a ERC com a «partit de centre» que emula a CDC i denúncia que tant republicans com sectors de JxCat busquen un retorn als anys de «pau pujolista».

El resultat que obtinguin el 10N aclarirà les seves opcions de cara a unes pròximes eleccions catalanes que veus independentistes auguren per al primer semestre de 2020, sigui per una inhabilitació de Torra o per no haver pogut aprovar els pressupostos.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Triple oferta independentista per al 10-N: entre el diàleg i la «rebel·lia»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes