x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
16.38 º
33.48 Km/h
Judici 1-O
Pla general de Josep Rull durant l'últim torn de paraula al Tribunal Suprem.

Rull: «No hi ha suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble»

Pla general de Josep Rull durant l'últim torn de paraula al Tribunal Suprem.

El Suprem condemna Rull a deu anys i mig de presó per haver impedit l'amarrament d'un vaixell policial a Palamós

També li atribueix haver cedit locals de Territori i Sostenibilitat per al referèndum i ser un dels líders del 'procés'

Actualitzada 14/10/2019 a les 12:51

El Tribunal Suprem condemna a deu anys i mig de presó i deu i mig d'inhabilitació a l'exconseller de Territori, Josep Rull, pel delicte de sedició per participar en l'organització del referèndum, que no es va «limitar a una idea o la seva expressió, sinó a l'execució d'actes». D'una banda, la seva «intervenció per impedir l'amarratge» d'un vaixell al port de Palamós (Baix Empordà), dependent de l'administració autonòmica, que anava a servir d'allotjament temporal als integrants del desplegament policia, i la posada a disposició del referèndum prohibit d'un local del Departament de Territori i Sostenibilitat del qual era responsable».

El Suprem retreu a Rull que qualifiqués «d'agressió» la presència «testosterònica» dels vaixells-hotel que allotjaven policies espanyols del dispositiu 'Copèrnic', i al·ludia als perjudicis econòmics d'aquesta presència.

Segons el Suprem, Rull «era plenament conscient de la inobservança de la legalitat i dels mandats del Tribunal Constitucional, els requeriments del qual coneixia i no observava». «Al costat d'altres, va participar activament posant les bases que van propiciar les condicions de la mobilització ciutadana. Va impedir així el normal funcionament de l'estat que actua en defensa de la legalitat, va participar en la convocatòria d'un referèndum il·legal i va participar també en la seva realització. La seva activitat no es limita a una idea, o a la seva expressió, sinó a l'execució d'actes que van suposar la creació d'unes condicions que situen al procés en la il·legalitat, posant les condicions que va estimar necessàries per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació d'estat d'acord amb la legalitat».

En la seva argumentació, els magistrats asseguren que Rull va participar en nombroses reunions de coordinació i definició d'estratègia des d'abans que fos conseller, a partir de gener del 2016, i surt en anotacions de l'agenda 'moleskine' de Josep Maria Jové. També va participar en la presentació de la data del referèndum i en l'acte de presentació de la llei del referèndum al TNC. Durant el judici va admetre haver rebut fins a sis notificacions del TC advertint-lo de possibles il·legalitats.

Els magistrats també neguen que l'anomenat «principi democràtic» al·legat per Rull passi per sobre del «principi de legalitat», que ja preveu la participació ciutadana i requereix el respecte a les minories. «No és factible parlar de col·lisió dels principis democràtic i de legalitat com a antagònics, ja que el primer no té contingut si no és emmarcat en una llei que li proporcioni el sentit precís i la necessària estructura de garantia», conclou. De fet, la sala diu que no s'identifica amb un principi de legalitat en la que els aspectes formals s'imposen als continguts i exigències d'un sistema democràtic. «El respecte a la legalitat purament formal no garanteix, per si sol, la vigència real dels valors i essències democràtics, però aquesta idea no permet que cada ciutadà o representant del poder polític s'escudi en la seva pròpia visió del que considera 'principi democràtic' per eludir el compliment dels mandats constitucionals», finalitza.

El tribunal utilitza manifestacions públiques de Rull per afirmar que va «impedir el normal funcionament de l'Estat que actua en defensa de la legalitat, va participar en la convocatòria d'un referèndum il·legal i va participar també en la seva realització». «La seva activitat no es limita a una idea o la seva expressió, sinó a l'execució d'actes que van suposar la creació d'unes condicions que situen el procés en la il·legalitat, posant les condicions que va creure precises per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació de l'Estat d'acord a la legalitat», conclou.
Temes relacionats
Comenta el contingut : El Suprem condemna Rull a deu anys i mig de presó per haver impedit l'amarrament d'un vaixell policial a Palamós
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes